Entrevista a Jim, guanyadora d’Eufòria

Qui és la Jim?

Doncs una nena de vint anys, a qui li agrada molt cantar, i des de petita ho fa. Em vaig presentar a un programa de talent de TV3, a Eufòria, i el vaig acabar guanyant! D’aquí surt la Jim.

Com valores el teu pas pel programa?

El meu pas ha estat una revelació gran, perquè ara em puc dedicar a la música i és el que m’agrada fer! Anteriorment, ja havia participat a un programa, Objectiu Paki de Televisió Cardedeu. I allò ja va ser un punt que em va fer veure que m’agradava pujar a l’escenari. Però a Eufòria ja ha sigut definitiu el fet de dir: em vull dedicar a això.

I n’ets la guanyadora. Què suposa això?

El fet de guanyar m’ha ajudat a veure que la gent confia en mi per a dedicar-me al món de la música. Jo soc una persona que, tot i que era conscient que tenia una veu maca i cantava bé, no confiava tant. Potser no creia que era suficient per endinsar-me al món de la música i em feia no veure-ho clar. El fet d’haver guanyat aquesta última edició d’Eufòria m’ha ajudat a guanyar-me la confiança de la gent.

Per tant, estem parlant de què t’ha canviat la vida guanyar Eufòria?

Òbviament! Sí. Jo soc la mateixa persona, però tinc un aprenentatge molt més gran que m’enduc. Si no hagués entrat a Eufòria res hagués estat el mateix. I això ho dic també per tots els companys que m’enduc d’aquesta experiència.

Creus que formats com Objectiu Paki o Eufòria són importants per poder impulsar el talent musical jove?

Totalment, i més dirigits a joves. Amb aquest programa, i fent càstings arreu de Catalunya, jo m’he adonat de què hi ha molta gent jove amb talent. El fet que programes així puguin potenciar que els joves es presentin a un programa i puguin arribar a ser artistes, per crear la teva música perquè aquests programes potencien molt una sortida amb més garanties, amb una gent que ja et vol escoltar i el que toca després és posar-se a treballar. M’agrada molt que es facin aquests programes, sempre m’han agradat molt, i m’ha anat molt bé.

Un dels fets característics d’aquests programes és la llengua. En quina situació creus que es troba la música en català?

Jo crec que ara mateix està bastant bé. La música en català s’està elevant molt. Tenim nous artistes molt potents -com The Tyets, Figa Flawas…-, estan fent música que va més enllà. Crec que fins fa un parell d’anys la música catalana es relacionava molt amb el patxangueo, amb música pròpia de festa major… i ara estem sortint d’aquest cercle i s’estan explorant nous estils.

Tornaries a participar a Eufòria?

En una entrevista vaig dir que sí, però soc conscient que ja he viscut aquesta etapa. Quan dic que hi tornaria penso en tots els meus companys, les coses bones, els aprenentatges… Per a tot aquest procés, que va ser molt maco, sempre hi tornaria!

I quins projectes tens al cap de cara al futur?

El projecte més gran que tinc a prop és que m’he de posar a fer un disc. El que estic fent ara mateix és intentar compondre. Per mi és nou, perquè jo mai he escrit res, i per tant estic fent proves per trobar també la meva essència. Diguéssim que estic descobrint el que puc arribar a fer. A això també se sumen alguns concerts programats cap al setembre, però encara no serà amb cançons pròpies. Ara, principalment, em centro a treballar en la meva música per trobar el que més m’agrada i em representa.

Text: Regina Rigau – El Monocle / Imatges: Aina Pizarro – El Monocle