Entrevista a Cèlia Espanya

Cèlia Espanya és una creadora de contingut de les Terres de l’Ebre. El seu salt al programa First Dates va activar totes les alarmes quan va explicar que “buscava un catalanet”. Parlem amb ella del seu èxit com a influenciadora, de com es relaciona amb la seua feina i de reivindicar la llengua i els dialectes.

Qui és la Cèlia Espanya?
Soc una noia de vint-i-cinc anys de les Terres de l’Ebre, tot i que porto vivint a Barcelona uns set anys perquè vaig venir a estudiar Comunicació Audiovisual. Després d’estudiar em vaig quedar treballant a una productora, gravant i editant vídeos; allà vaig aprendre moltíssim, moltíssim. Vaig començar a crear contingut per estimular-me més, fins que vaig veure que funcionava.

Entenc que vas començar a crear contingut com a un repte?
Sí, sempre m’havia agradat. Jo he crescut amb YouTube, i m’encantava. De petita ja havia fet alguns vídeos amb set o vuit anys, però els meus pares em deien que no m’exposes tant, i a l’institut s’enraien una mica. Llavors els vaig esborrar i ho vaig deixar a part. A partir d’aquí vaig fer la vida que s’espera que has de portar; estudiar, treballar…, i quan ja ho havia fet tot, vaig voler fer el que realment volia.

I tens la sort, o la facilitat de què la teua feina està relacionada amb el fet de crear contingut.
Totalment, en ser la meua feina m’és més fàcil crear contingut. La gent em diu que edito ràpid, que tinc moltes idees… Per a mi és com jugar, no em costa gens fer-ho a diferència d’altra gent que potser li fa més mandra editar. Però jo m’ho passo bé i és com un hobby. Una cosa, la meua feina, beu de l’altre, el fet de crear contingut. I això em dona també noves oportunitats.

I quins temes t’agrada més comunicar?
A mi m’agrada parlar dels sentiments, de l’amor, del benestar emocional… Potser és també perquè des d’adolescent vaig al psicòleg. I també m’agrada que la gent rebi molt bé els vídeos on parlo sobre el dialecte. Veig que la gent respon molt bé, i llavors m’agrada fer-los.

I el teu boom va arribar també anant al programa First Dates.
M’agrada veure com interaccionen les persones en una primera cita. I poder vore a dues persones com es coneixen, i analitzar els gestos o les respostes sempre m’ha cridat l’atenció, des d’un punt de vista més antropològic. També volia veure la part de producció audiovisual, el com estava fet. I, d’altra banda, per viure l’experiència per veure’m a mi des de fora per com interactuava en una primera cita.

I al programa vas dir que buscaves un catalanet.
Clar, jo vaig començar a fer contingut en català perquè és la llengua que parlo. Parlant castellà em veia impostora, i crec que no arribaria igual la meua essència. Lo de “busco un catalanet” hi ha una frase que ho explica, diu: “casa’t en algú que no parle la teua llengua i passaràs tota la vida traduint la teua ànima”. Hi ha gent que aquesta frase li molesta molt, però jo trobo que és cent per cent així.

I fer vídeos en català llavors és una reivindicació?
Exacte. I al principi pensava que la meua repercussió no seria la que ha sigut, per l’idioma i el dialecte, i tot al contrari. Jo crec que he tingut el triple de repercussió i feina per haver-ho fet en la meua llengua. La gent té ganes de sentir contingut en català, i en un català que no se sent a la televisió, als mitjans.

La llengua és diversa, creus que és important sensibilitzar-nos amb els diversos dialectes?
Hem d’abraçar les nostres arrels, i els dialectes són riquesa cultural. Cadascú no ha de tenir ni vergonya ni por de parlar com ho ha fet sempre. I no perquè no se senti a la televisió o arreu no està bé. En aquest sentit, tenim una falta de pedagogia, perquè a l’escola a nosaltres ens ensenyaven el català occidental, i clar mos pensem que el nostre són incorrectes. Però no és així.

I creus que defensar-ho va de la mà de les arrels al teu territori?
Jo crec que la gent de les Terres de l’Ebre està contenta que jo tingui ressò, perquè se senten una mica representats. De fet, quan vaig anar al programa First Dates em vaig sentir malament, perquè vaig dir que era de Barcelona. La gent es va enfadar, i després vaig entendre que era un tema de reivindicació.

Quins projectes futurs tens per aquí a uns anys?
Ser creadora de contingut m’està anant molt bé, i m’estan arribant propostes i projectes, Ara m’estic deixant portar pel que arriba, però arribarà un punt on crec que m’agradaria agafar les rendes. He pensat a fer una productora també, però ara la idea és continuar creant.

Text: Regina Rigau – El Monocle / Imatges: Aina Pizarro – El Monocle