Entrevista a Anam Fent
Anam Fent és un pòdcast mallorquí dirigit per Neus Gil (Palma, 2002) i l’Aina Segura (Inca, 2002) que va començar com un projecte durant la seva etapa d’Erasmus. Cada setmana es planten davant de la càmera per parlar de diferents temàtiques amb convidats de tota mena. El seu treball les va portar a guanyar el Premi Amic-Tresdeu 2023 en la categoria de Pòdcast.
Com va començar el projecte?
– NEUS (N): L’Aina i jo ens vam conèixer a la carrera, era l’any 2020, i el 2022 vam anar d’Erasmus juntes. Ja abans érem molt amigues i també érem molt consumidores del format pòdcast. Per aquest motiu, vam dir: “nosaltres també en podem fer un!”. Explicàvem un poc de la nostra vida estant d’Erasmus. Així vam començar.
– AINA (A): També com un diari personal i record de l’Erasmus.
– N: Exacte. I a poc a poc fèiem més clips per a xarxes socials, i així hem anat fent.
Quin és el procés creatiu darrere cada episodi?
– A: És curiós i també una mica “anant fent”. És a dir, l’essència d’Anam Fent és la improvisació. No hi ha un guió previ que nosaltres hàgim de pensar, d’establir què volem dir. Simplement, pensem els temes que volem xerrar. Moltes vegades ho decidíem fins i tot una hora abans de començar a gravar. Ara intentem fer-ho almenys el dia abans, pactant un tema: la Neus prepara per a la seva banda el que ella vol dir i jo prepar el que he pensat, però mai ens ho contem. Perquè, com sempre li dic a la Neus, pens que si ho feim així és més natural. Jo no sé què dirà ella, per tant, les reaccions, els comentaris i els diàlegs que puguin sortir són reals. És bàsicament molta improvisació, i hem tingut la sort que ens ha anat bé així.
– N: A nosaltres ens funciona millor així. A vegades, quan intentem tenir un guió o una estructura més marcada, tot ens queda més forçat. Estem més tranquil·les improvisant. A més, és com si fos una xerrada d’amigues, i així estem més còmodes fent-ho.
Com penseu que ha evolucionat el vostre pòdcast des del principi fins ara?
– N: Cada vegada som menys conscients que tenim una càmera i tot és més fluid.
– A: No vam ser mai gaire conscients de tenir una càmera i d’estar contant tota la nostra vida. Però a poc a poc, de la primera a la segona temporada, vam millorar una mica el set, la il·luminació… Tampoc moltíssim, perquè “anam fent”. I ara, de cara a la tercera temporada, sí que es veurà més preparació. Ens hem centrat més en la prèvia, la promoció, tenir bones fotos, bona il·luminació… Anam millorant.
– N: Tècnicament també hem millorat un poc. Sobretot quan tenim convidats, hem anat organitzant-nos i conduïm millor el pòdcast en general.
Quin penseu que és un tema que us queda pendent tractar? Amb quina convidada us agradaria fer-ho?
– N: Mira, això és un clixé… Bé, no és clixé, és impossible, però m’agradaria xerrar de la monarquia, amb l’Elionor. És súper poc realista, però m’encantaria. És un pòdcast que voldria fer.
– A: Jo, més realista, crec que estaria molt bé xerrar de llengua, de les diferències dialectals i aspectes relacionats. Un episodi interessant seria amb en Joan de Parlars Mallorquins i que ens conti curiositats. Encara no ha vengut al pòdcast, i crec que podria aportar coses molt interessants, i també aprendre més d’aquest tema.
– N: I jo, per ser més realista, qualcú com un actor de teatre, que ens conti coses sobre la indústria. També seria interessant.
Com han afectat les xarxes socials al vostre pòdcast?
– A: Des del principi teníem clar que volíem fer videopòdcasts, no només àudio, perquè després volíem retallar clips per a Instagram, TikTok, etc. Vàrem tenir sort, ja que partint de zero seguidors el primer clip que vàrem pujar a TikTok es va viralitzar bastant.
– N: És l’algoritme de TikTok que ajuda molt, perquè no depèn tant dels seguidors. Això ens ha ajudat molt, sobretot per començar, ja que aquesta xarxa ens va donar molt impuls. Després, això s’ha traslladat a Instagram, on també estam molt actives.
– A: Gràcies a Instagram o TikTok, molta gent ens coneix i va directament a escoltar el pòdcast sencer. No tothom té temps o li agrada escoltar un pòdcast d’una hora cada setmana. Si no fos gràcies a Reels o TikTok, segurament el pòdcast no tindria tants oients, perquè no hauríem tingut una altra manera de donar-nos a conèixer.
Vau guanyar el premi AMIC Tresdeu en la categoria de pòdcast. Què va suposar per a vosaltres?
– N: No ens ho esperàvem gens i ens va fer molta il·lusió.
– A: Nosaltres anàvem molt confiades perquè creiem que era impossible. Estàvem supertranquil·les i quan varen dir que havíem guanyat, et fa molta il·lusió que reconeguin la teva feina.
– N: I més sent nosaltres d’aquí, que sempre estam un poc apartades de la indústria.
– A: Moltes vegades sembla que tot passa a Catalunya, i nosaltres aquí fem les nostres coses per a la gent d’aquí, però des d’allà ningú ens té en compte. Que ens tinguessin en compte i ens donassin aquest reconeixement, va ser molt especial.
– N: Fins fa poc érem només ella i jo.
– A: Fent-ho tot nosaltres dues, tirant dues temporades endavant, compaginant amb els estudis, sent constants cada setmana, tirant endavant el nostre projecte i que et reconeguin per això, fa molta il·lusió.