Entrevista a Parisio Productions

Lluc Aparicio “Parisio” (Sineu, 1992) va començar a crear contingut durant el confinament i, a poc a poc, s’ha anat fent un espai dins del món dels influenciadors. Fa tres anys, va llançar la seua línia de roba, que li ha servit per a poder dedicar-se íntegrament a la creació de contingut.

Com va sorgir la idea de fer vídeos?

La idea de fer vídeos va començar quan estàvem en el confinament, que tothom estava superavorrit, que no sabíem què fer amb la nostra vida i, sobretot, hi havia molta tristesa. Jo vaig dir: “Alguna cosa he de fer per entretenir-me”. Vaig començar doblant un vídeo d’un viatge amb moto que no tenia àudio, i després ja, en el meu Instagram personal, va iniciar-se tot això. Per aquest motiu, vaig començar a doblar sèries, pel·lícules, i em van dir: “Atura’t ja, no ens molestis tant, fes-te el teu Instagram per fer coses d’aquestes”. I d’aquí, tira a tira, han estat tres o quatre anys, menys o més que ho faig, i poqueta a poqueta ha anat creixent.

Quina és la clau del teu èxit a les xarxes? El secret és el teu humor?

No sé quina ha estat la clau, però ho he fet tot sempre natural. Jo, si faig un vídeo i el publico, és perquè em fa gràcia a jo. No intentaré fer mai res forçat, no fer una promoció rara. És naturalitat, folklore mallorquí, coses molt exagerades i sobretot que jo consideri que és divertit.

Creus que hi ha un humor mallorquí propi?

No hi ha un humor mallorquí com a tal, el que sí que hi ha és el folklore, el qual pots exagerar més o manco, i has de trobar sempre una línia on no et facis pesat, no intentis ridiculitzar la cultura, però fent valdre el que tu de petit veies i que consideres que s’està perdent. Però quant a un humor mallorquí com a tal, jo consider que no hi ha. Jo m’he criat sentint acudits, històries… Al final, agafes un poquet d’aquí i d’allà, de frases fetes, d’expressions i d’altres coses, que, al cap i a la fi, és un còmput de tot, i si agrada, que això sembla, encara millor.

Has aconseguit posicionar la teva marca i poder viure-hi d’ella. Explica’ns com ha sigut el procés fins aquí?

Ha estat una cosa que no era cercada, el creixement ha estat molt orgànic, en el sentit que jo vaig començar a fer vídeos que eren doblatges i no sortia. En el moment que vaig haver de sortir jo, deia: “Per què hauria de portar una camisa d’una marca que no em representa, podent dur-ne una que digui Parisio Productions, que és el meu nom o alguna cosa que em fes gràcia, com ‘Mos deim coses’, que va ser de les primeres camisetes o ‘Mira, som un pagès’, que és la segona que vaig treure”. A partir d’aquí, jo no intentava vendre res. Era la mateixa gent que creava la demanda i em deia: “Ai, aquesta camiseta m’agrada, on la puc aconseguir? On la puc comprar?” i en aquell moment no existia i havia de treure temps per fer-les.

I una cosa va dur a l’altra, fins que al final vaig dir: “Ja fa un any que estic fent això. A la gent li agrada la roba i crec que hauríem de començar a fer-les d’una manera més professional”. I ja fa dos anys i tants, o quasi tres, que soc autònom, intentant ser el més professional possible, però sense perdre l’essència, amb frases mallorquines, que em fan gràcia a jo, traduccions literals de singles, entre d’altres. Intent mantenir la nostra cultura, que no es perdi, i que agradi portar-ho.

Quins consells donaries als que vulguin començar a crear perquè ho facin sostenible?

Sempre diuen que si dius la veritat, mai t’hauràs de recordar del que has contat. Quan comencis a fer vídeos, fes-ho a la teva manera, perquè si no hauràs de recordar de quin personatge has creat, de quina manera has dit que eres, de si estàs venent que ets un triomfador, que tens un negoci, que està tot bé. És el que passa ara molt, que tothom és així.

Jo recomanaria a la gent que siguin ells mateixos. Que ets pagès? Vídeos de la pagesia, que és el que coneixes. Tu ets de ciutat i t’agrada anar a passejar? Fes vídeos d’això. Al final, es nota quan fas una cosa amb estima i quan estàs cercant fer-te viral o conegut. Sigues tu mateix i t’anirà molt millor la vida. Això és tot el que has de saber.

Has documentat tota classe de viatges, què és el que més t’agrada de viatjar?

El que més m’agrada de viatjar és anar amb gent que m’hi dugui bé, sigui la meva parella o els meus amics. Al final, el meu nucli és molt proper a jo, ens duim molt bé, tenim molt bona relació. Si jo me’n vaig, ara, per exemple, de viatge deu dies a Hongria, si no hagués estat amb els amics, no hauria estat igual de divertit.

Potser els vídeos visualment haurien estat millor si hagués anat sol perquè m’hagués aturat aquí, allà i hagués fet altres coses, però anar amb la gent que estimes és molt divertit. Cinc amics viatjant i contant-se historietes, al final aquestes coses són les que valen la pena.

Qui és el teu referent?

Referents, quant a la vida, et puc dir que és mon pare. Estem a la seva galeria, és artista i ha viscut sempre amb les seves regles. No ha estat mai una persona que hagi cercat els doblers ni luxes, sinó viure tranquil i viure bé. Jo sé que hi ha moments en què estic molt estressat, perquè estic fent vídeos, roba, una cosa i l’altra, i tot m’ha de quadrar, però, al final, jo no cerc fer-me ric, cerc tenir temps per viatjar, estar amb els amics i la parella, gaudir de cada dia. Això puc entendre que ho he agafat de mon pare.

Quant a creadors de contingut, a Mallorca hi ha la comunitat de Panereta, que van fer del Senyor dels Anells, tres doblatges clàssics, que això ho hem mamat des de petits, i després els doblatges que feia Loulogio, Art Attack, entre d’altres. Quan YouTube començava i encara no es consumia tant, això era el que mirava jo. Ara dius: Per què fas aquests vídeos de doblatges? Per què tens aquest humor? Entenc que és pel que he consumit fins ara.

I, no em vull oblidar de la influència de les sobretaules, després d’un sopar familiar o amb amics quan es conten històries, acudits, etc. sempre vaig agafant d’aquí i d’allà i m’ho anot tot.

Quin és l’objectiu de Parisio per al futur?

Tinc pensat continuar fent vídeos, ja que és una cosa que m’encanta i fer roba, com que m’agrada fer dissenys, també ho faig amb molt de gust. Ara, si em dius que em ve de gust fer, jo si pogués dur a terme el “Uep! On dinam?” que és es programa on anem a fer menús de proximitat de dotze a quinze euros amb amics i ens gravem donant puntuacions, d’una manera molt nostre i recomanant a la gent on anar. En aquest cas, si vingués IB3, 3Cat o À Punt i comprés el format podent-lo fer com a jo m’agrada, seria un programa que em vindria molt de gust fer.

El fet que sigui viable o no ja és una altra història, jo no soc productor, només soc una persona fent vídeos amb el meu mòbil de la millor manera possible.