Entrevista a Janira Planes

Janira Planes és periodista i experta en estratègia de marca, i especialista en cultura d’Internet. Apassionada per entendre i analitzar com el món digital influeix en la societat, s’ha convertit en una veu referent en aquest àmbit. Sovint la trobem en mitjans i pòdcasts parlant sobre què és la cultura d’Internet.

—Quin va ser el teu punt de partida en el món digital i la cultura d’Internet?

—Vaig estudiar periodisme i vaig començar a treballar en la creació de continguts, sobretot focalitzats en TikTok. Això m’ha portat a estar sempre molt vinculada tant al món de la comunicació com a la creació de continguts i les xarxes socials. Ara em dedico a l’estratègia de marca i, per a mi, el més important és entendre què ens fa diferents, per què aquesta cultura és rellevant i donar-li la importància que es mereix.

—L’estratègia de marca és un concepte que la gent pot entendre més fàcilment, però, quan parles de cultura d’Internet, a què et refereixes exactament?

—La cultura d’Internet, al final, és cultura, simplement li afegim el cognom Internet per contextualitzar de què estem parlant. Es tracta de fets, productes audiovisuals, pel·lícules, mems… En definitiva, tot el que conforma una cultura que es desenvolupa en un àmbit digital. Dic que Internet és un cognom perquè encara diferenciem molt entre la vida física i la vida digital, quan en realitat tot forma part del mateix entorn. El que passa a Internet és tan rellevant com el que passa en el món físic. De fet, en alguns casos, fins i tot pot ser més influent. Per exemple, si un creador de contingut publica un vídeo que es viralitza i provoca un moviment de persones que adopten certs comportaments o formes de llenguatge; això té un impacte real. Els mems, per exemple, són representacions gràfiques d’idees que poden condensar un missatge molt potent en una imatge o una frase curta. Aquesta cultura digital també influeix en aspectes socials, com la manera en què els joves voten o com adoptem nous hàbits de consum. Tot està connectat.

—Pel que expliques, la cultura d’Internet té un impacte clar en la societat. Creus que pot generar canvis importants segons el moment i el context en què es desenvolupa?

—Exactament. La cultura d’Internet té la mateixa capacitat de generar canvis que qualsevol altra expressió cultural. Anar a veure una obra de teatre, per exemple, pot fer que la gent surti amb una determinada reflexió. Amb Internet passa el mateix, però a una escala molt més gran i amb una accessibilitat més immediata. A més, aquesta cultura és molt democratitzadora: qualsevol pot tenir un compte d’Instagram o TikTok, i consumir o crear contingut. Això fa que tingui un efecte molt més directe en els hàbits de les persones, especialment dels adolescents, que són els que adopten més aquestes tecnologies. Alhora, però, un problema que té la cultura d’Internet és la seva fragilitat. Mentre que obres d’art en un museu es conserven i es protegeixen, moltes pàgines web de fa deu o quinze anys han desaparegut perquè ningú ha continuat pagant el domini. Això ha fet que es perdin peces importants que van marcar una època i van influir en la manera de pensar de la gent.

—Parles de democratització; creus que Internet afavoreix realment aquest procés?

—Sí, definitivament. Internet permet un accés a la informació amb una barrera d’entrada molt baixa. Només necessites un telèfon i un compte d’Instagram, TikTok o un correu electrònic per subscriure’t a una newsletter. Això et permet accedir a informació que, en altres èpoques, hauries hagut de buscar en una biblioteca o comprant un diari. Això no vol dir que tot el contingut a Internet sigui de qualitat o rigorós, i aquí és on entra el debat sobre qui s’encarrega de garantir que aquesta informació sigui fiable. Però, en qualsevol cas, l’accessibilitat és innegable.

—Això ens porta a parlar del paper dels mitjans tradicionals. Com conviuen amb aquesta nova manera de consumir informació?

—Els mitjans tradicionals i els creadors de contingut individuals han de coexistir. Molts periodistes freelance o divulgadors independents comparteixen informació sense tenir al darrere equips d’editors que verifiquin cada dada. Això fa que necessitin els mitjans tradicionals com a referència fiable.

Els mitjans han de mantenir la seva reputació i credibilitat. No han d’intentar ser exactament iguals que els creadors de contingut individuals, perquè mai ho seran. En lloc d’això, haurien d’aprofitar la seva història i ser un referent de rigor i verificació. Això no vol dir que no puguin adoptar noves formes de comunicació. Per exemple, poden fer servir formats més audiovisuals o adaptar-se als codis propis d’Internet per arribar a nous públics. Però sempre mantenint la seva essència i la seva funció com a contrapès de la desinformació.

—Un exemple d’aquest canvi en la comunicació és l’ús dels mems. Creus que poden ser una manera d’informar?

—Els mems són un codi comunicatiu propi d’Internet. No m’imagino un diari ple de mems, però sí que poden ser útils en canals com Twitter o Instagram, on aquests formats són més comuns. Els mitjans poden aprofitar aquests codis per a fer arribar informació d’una manera més propera i efectiva. Per exemple, en lloc de publicar només una imatge i un text estàtic, poden transformar una notícia en un vídeo o en un contingut més interactiu. Es tracta de trobar l’equilibri entre mantenir la credibilitat i adaptar-se als nous llenguatges digitals.

—Per acabar, sempre dius que en el teu dia a dia treballes per reduir la bretxa entre la generació Z i les marques, i que no series qui ets sense Internet. Per què?

—La generació Z, aproximadament entre 1996 i 2012, ha crescut amb la tecnologia, i això ens ha donat una manera diferent d’aprendre i connectar amb el món. Per a mi, Internet ha estat una eina clau per formar-me i descobrir noves idees. Des dels deu anys, ja buscava informació, traduïa cançons, mirava vídeos a YouTube i llegia blogs. Això m’ha permès conèixer gent d’arreu del món i accedir a una diversitat d’opinions i coneixements que d’una altra manera hauria estat impossible.