Festivern 14/15, fotos i experiències dels redactors
Hem demanat als nostres col·laboradors Mar, Andreu, Cèlia, Patri i Òscar que ens comenten ràpidament les seues impressions sobre el Festivern, el festival de les comarques centrals valencianes, tant les bones com les males, allà van:
“Cal destacar l’ambient de germanor que es va crear al sopar organitzat pel CSB Terra, on no van faltar cançons, balls i brindis per a celebrar l’entrada de l’any nou. Bon ambient, bon preu i bona qualitat. No podem demanar més!
Sens dubte, el punt més fosc del Festivern va començar una hora abans de les campanades a l’entrada del festival: milers de persones van sofrir situacions d’angoixa davant d’una massa incontrolada de persones que intentaven accedir al recinte. Amb el consentiment i passivitat de l’organització, el problema va augmentar fins al punt de deixar sense campanades a gran part del públic. Per sort, no hem de lamentar cap desgràcia i la vetlada va seguir amb “normalitat”; el 10é aniversari podria haver estat una nit negra per al Festivern”
– Andreu Quiles.
“Un any més el festivern ens ha oferit la oportunitat de gaudir d’un cap d’any diferent. Cal destacar la varietat d’estils i grups de qualitat d’aquest any que ha aconseguit la convivència de un públic molt diferent.
La zona d’acampada -malgrat la millora dels banys- era massa menuda per a la quantitat de gent que hi havia, arribant a ser en certs moments angoixant. També un punt dèbil va ser la falta d’informació sobre els horaris. D’acord que tots es mereixen el mateix suport, però també ha provocat que molts ens perda’m concerts”
– Mar Vidal.
“Primer any que l’organització del Festivern disposa de polseres de tela. 10 anys d’un consolidat festival de cap d’any, tot i la pressió que ha posat la gent perquè fora així, mereixia un avanç com aquest. A més a més, el cartell no ha deixat de banda grups valencians que comencen i no tenen tants seguidors i que aprofiten esdeveniments puntals com aquest per guanyar públic. Esperem que els propers cartells continuen sent així de diversos.
Tots coincidim que la nit del 31 vam viure un moment crític a l’entrada del recinte per la gentada que érem a la cua. De la mateixa manera, però gens greu, va passar el dia 30 a la nit. Entre els comentaris de qui estàvem allí se sentien queixes per aquest aspecte. Abans del registre d’entrada dels de seguretat hauria d’haver un segon control que organitzara l’allau de persones ansioses per entrar”
– Cèlia Cerezo.
“Cada any l’organització va superant-se, em viscut un fet insòlit, hem pogut comprar les entrades quasi mig any abans, i el cartell complet et desvetllaven amb mesos d’antelació. Sens dubte el millor del Festivern és l’escenari, cuidat fins l’últim detall.
La part negativa la vam viure cap a les 00h, on no es podia accedir a veure l’espectacle que havien preparat. L’aglomeració de gent i les situacions tenses. També l’espai reduït per acampar, la qual cosa va fer que molta gent acampara lliurement”
– Òscar Piera.
Un Festivern més la zona d’acampada s’ha convertit en el millor racó del festival. Bon rotllo, bona gent, guitarres i dolçaines que amenitzen els dies i fogueres que calfen les nits.
Mentre Los Chikos del Maíz feien una de les seues actuacions més pobres, a l’exterior del recinte una immensa marea de gent feia cua per entrar. Atacs d’ansietat, nassos trencats, gent amb claustrofòbia… Una nit descontrolada amb concerts molt fluixos per a la gran expectativa que el cartell mostrava.
Per altra banda un any més la zona d’acampada es quedà menuda. Enguany em vist com el control del càmping ha augmentat, una nova polsereta per a poder a acampar que no ha servit res més que per adornar el nostre braç durant tres dies.
– Patri Sendra.
Fotos del Festivern (Mel Mèdia), Hèctor Peropadre i Mar Blava.
