Els 3 discos valencians 2014 per a Tresdeu
Les llistes, les famoses llistes.
Normalment estes coses es publiquen abans de Cap d’Any però nosaltres ho fem per Reis. Melcior, Gaspar i Baltasar estaran tornant del passeig pels nostres pobles, recuperant-se de les moradures dels impactes dels caramels i de l’empatx de torrons i mandarines que han trobat pels balcons. Els camells – els de quatre potes – hauran vingut carregats de regals i segurament han portat molta tecnologia asiàtica, joguets i volem pensar que dins eixos sacs hi havia espai per música (en CD, en descàrrega o en promeses de festival, tant és). Els reis ens duran el que voldran però no oblidem que tots tenim el nostre rei que arriba el dia set o huit, és molt complicat que un vell d’Orient entenga de rock’n’roll o de drum’n’bass.
A la redacció de Tresdeu us fem la nostra selecció de discos valencians de la collita de 2014 per si voleu afegir-los a la carta al rei del dia després, per si voleu reconfortar-vos de pensar “per a mi també” o indignar-vos, o si voleu senzillament descobrir un disc que se us havia passat per alt. No ha estat senzill haver de seleccionar només tres discos i temporitzar el pas del temps que tendix a santificar als nous i oblidar als vells, posar al mateix sac la nostra ànima festiva i la nostra ànima més pausada, el terrible embarras du choix que diuen els francesos. Vaja doncs per davant que n’elegim tres, però que la collita és en general bona i que algun disc ha eixit avinagrat, com és normal.
Per elecció quasi unànime hi ha “Una ciutat invisible“ de Tardor. El consens dins de la redacció és dels grans. Al novembre passat semblava que rock i valencià es divorciaven i van aparèixer ells, com un gol al minut 89. Pop-rock de delicada factura, un disc per escoltar-lo seguidet perquè és un disc que ens narra una història.
“El poder del voler“ de Senior i el Cor Brutal ens ha convençut, com també ho ha fet en uns quants llistats més de finals d’any. Un àlbum que lliga des del títol amor i ambició política, cançons cantades en primera persona i quasi viscerals. El viatge de tornada de Califòrnia de Senior i els seus és tota una metralleta rock que dispara sense compassió.
En tercera posició està “Rising up” de Polock. Esta banda ens proposa sintetitzadors funkys a mansalva i pop-rock, Phoenix sempre en ment i un poquet els darrers Daft Punk. Un disc d’eixos que tenen la característica que comencen a entrar a partir d’uns quants replays, fet que en general distinguix els discos que envelliran bé dels que només seran flor d’un estiu. I algun temasso de combustió lenta com “Internet Porn”. Vaja, uns quants arguments per incloure’l en la llista.
