Marcel el marcià i la música infantil valenciana
La música infantil en valencià creix amb el nou llibre-disc Marcel balla balla, co-produït per la companyia ‘Marcel el Marcià’ i la productora musical Pro21Cultural i amb l’acollidora veu de Bertomeu Albert. Marcel, cosificat com un marcià roig, és el protagonista d’un viatge que li servirà per conèixer personatges, com gegants o titelles, que li ensenyaran a ballar diverses danses del nostre territori.
Els xiquets lligen, escolten música i aprenen cultura i dansa amb Marcel el Marcià. El Verkami està en marxa i calen recursos per finançar aquest lllibre-disc. Les aportacions recaptades al Verkami aniran dirigides a la fabricació del llibre-disc i el material de mexandatge. Marcel balla balla esdevé un material interessant per a pares i mares o mestres d’infantil.
Però aquest nou llibre-disc és el tercer treball d’una seqüel·la que segueix les aventures de Marcel el Marcià: el primer fou El viatge de Marcel el Marcià, una mena de presentació del personatge, i el segon, Marcel a la Mediterrània, que seguia el seu viatge per la Mediterrània a través de les seues diferents cultures, personatges i cançons. A falta de personatges infantils com el referent gos blanc-i-negre Babalà, naix aquest atrevit marcià rogenc per entretenir i ensenyar als xicotets de la casa.
La música infantil al País Valencià
Al País Valencià Marcel el Marcià i la música infantil en la nostra llengua no és una novetat. Són nombrosos els discos, grups i músics que han recollit les cançons populars o han fet propostes noves de música infantil: Paco Muñoz, Carraixet, Dani Miquel, Els Pavesos, Al Tall o Lluís Miquel i els 4z. Si has nascut vora els anys huitanta tal volta a escola has tingut l’oportunitat d’escoltar, per exemple, el ‘Serra de Mariola’ de Paco Muñoz, has cantat “Sol solet vine a vore’m vine a vore’m” o, si has seguit el programa infantil Babalà, de segur que et sabràs la cançó del l’aniversari o el rock de les vitamines.
La música té un poder emocional inqüestionable durant l’etapa d’aprenentatge dels xiquets. Les experiències sonores i musicals són una font de descobriments que els permeten expressar-se i comunicar-se, així ho diu un article publicat per l’Institut Obert de Catalunya. Quan la socialització musical en els xiquets és a partir de música en valencià, aquestos beneficis, però, es multipliquen.
Reviscolats quan acabà el franquisme, el moviment de la Cançó obri el pas a molts grups veterans com Al Tall o Lluís el Sifoner. Més tard s’afagixen uns reapareguts Carraixet o Els Pavesos. Els dissolts Al Tall han tocat els dos pals: la música infantil i la popular. Entre els crits contra els assassinats polítics (‘A Miquel Grau’), la reivindicació de la memòria històrica (Quan el mal ve d’Almansa), la diglòssia (‘Tio Canya’), l’ecologisme (‘Nuclears? no gràcies’) o l’enviament a fer la mà a un alcalde (‘Que vinga la llum’), trobem treballs com Som de la Pelimtrúmpeli (1980), on deixen la incidència social i s’adrecen als xiquets i l’escola i Posa vi, Posa vi, Posa vi… En aquest disc hi incorporen moltes cançons populars que sovint s’han ensenyat a les escoles d’infantil, com ‘Córrega la bota’ o ‘No en volem cap’. En la mateixa línia, l’agrupació Els Pavesos han recollit també la tradició oral de cançons populars i festives com ‘La manta al coll’ , ‘Amparito la filla del mestre’ , ‘El barranc de l’assut’ o ‘El frare d’Agres’. Música que, tot i no emmarcar-se en l’etiqueta “infantil” s’ha trasmés sempre als xiquets i es col·len en aquesta llista de cançons.
La veu fina i melosa de Paco Muñoz és una de les icones de la nostra infantesa i forma part del repertori infantil valencià. Paco Muñoz s’ha col·lat als temaris dels llibres de valencià amb cançons com ‘El vell Montgó es desperta’ o ‘Serra de Mariola’ tota una lliçó geogràfica. Molt conegut en l’àmbit escolar, l’autor del ‘Què vos passa valencians’, produí als anys noranta un disc especial de música infantil Paco Muñoz canta per als xiquets, i després Paco Muñoz canta per als xiquets 2. Del primer treball la veu característica de Muñoz versa cançons populars com ‘El tio Pep se’n va a Muro’ , ‘La lluna, la pruna’ o ‘La xata melindrera‘.
Carraixet, de Tavernes Blanques (L’Horta), a banda del les cançons polítiques i la famosa ‘Les Parrandes‘, on canten des de Vinaròs a Oriola i de Morella a Guaradamar, també han contribuït a recollir la música popular. El 1978 publiquen Beure, cantar i ballar, una col·lecció de cançons populars. Entre col i col… lletuga (1979) segueixen la mateixa línia.
La cultura popular és l’element central d’ambdós discos. Reconeixem cançons com ‘Tarara-Ta’, ‘Ja plora el xic’, tan sonades per aquestes dates pasqüeres i que ens evoquen a aquelles vesprades a l’aire liure en què volàvem la milotxa, jugàvem a la trompa, saltàvem a la corda i féiem el ritual de l’ou bollit de la mona amb “ací me pica ací me cou, ací m’esclafe l’ou”(colpejànt-nos al front). Al cançoner de Carraixet n’hi ha d’altres que a molts ens han marcat la infantesa com ‘El Joan Petit’, ‘El pollastre de Maria’ i les bajoques del bajocar del ‘El tio Toni’.
El músic Dani Miquel pren el relleu com a conta-contes i fa servir la cançó, els instruments i l’espectacle per fer tota una escenografia de música infantil. La discografia i l’obra d’aquest conta-contes de l’Alcúdia també és fruit d’un minuciós treball de composició i obra nova que embadaleix els xiquets en els directes. Habitual dels llibre-discos, Edicions Bullent ha publicat llibres musicats de Dani Miquel com Cançons de l’oratge o El tio Pep. Però el que és tal volta la idea més ingeniosa i completa d’aquest músic és la caixa-pack A nadal un pas de pardal (2013), un regal útil i perfecte pels nens on s’hi troba un disc de nadales, un llibre didàctic, un rellotge solar, un conte i un capçal.
