La youtuber Miss Tagless fa #LaLlista d’octubre

Aquest mes ens envia #LaLlista Sílvia, més coneguda com Miss Tagless en Youtube. Originària de Pedreguer, xabienca d’adopció i immigrant a Londres des de fa 3 anys. Ens confessa que “Des de xicoteta no callava ni baix de l’aigua, per això m’encanta treballar de cara al públic i quan encara em queden coses per a dir ho solte tot a Youtube“. En la plataforma de vídeo més popular d’Internet Miss Tagless (senyoreta sense etiquetes, en valencià) compta ja amb quasi 2.000 subscriptors. Des d’allí ofereix vlogs amb les seues experiències vivint a la capital del Regne Unit fins a reflexions polítiques o socioculturals. A continuació una llista eclèctica per descobrir noves cançons i artistes a càrrec de Miss Tagless!

1.- This is Halloween (per Marilyn Manson). Sí, la banda sonora de la meua pel.lícula favorita Pesadilla antes de Navidad, film que va marcar la meua infantesa i cançó que versionada anys després per Marilyn Manson sols va poder que millorar per al meu gust. Se que no és un cantant per a tots els gustos però jo és escoltar-lo i se m’aborronen peus i tot.

2.- Soñé (de Zoé). Diuen que com més sucre més dolç, i aquest grup mexicà pop-rock era (i és) de melodies dolces com la mel amb paraules un tant més difícils d’engolir. Ideal per a una vesprada cara al cel o una sessió d’eixes de café entre amics i xarraos.

3.- Take me to the riot (d’Stars). Pop al.legre al més pur estil britànic, sempre que busque motivació per a creure’m que em puc menjar el món escolte aquesta cançó i me’n vinc amunt que es sol dir.

4.- Faint (de Linkin Park). Un clàssic. Dubte que hi haja persona que no conega aquest tema. Pense que ha sigut per als joves dels 2000 el que fou A little less conversation and a little more action d’Elvis Presley als 50.

5.- Rip off the wings of a butterfly (de HIM). Aquesta banda finlandesa em va acompanyar en molts dies d’institut en que estava de moda odiar-ho tot i melodies com aquesta t’ajudàven a sentir-te part d’eixe col.lectiu adolescent desentés de tot sentint-nos el melic del món.

6.- Teenagers (de My Chemical Romance). Parla de la vida adolescent, i potser fos una de les cançons que més odiava per aquell entonces per categoritzar-nos i descriure’ns a tots per igual, però hui per hui sols em porta bons records i em tinc que riure perquè paraula per paraula tot era veritat.

7.- Theme from New York New York (de Frank Sinatra). Sempre vaig tindre un lloc especial al meu cor per a Sinatra i altres grans veus com la d’Antonio Machín. Però aquesta cançó continua acompanyant-me cada vegada que baixe a la terreta i m’acoste a un lloc d’alevosia i premeditació a Xaló, “el Tallarina”, un local que té més anys que jo i que cada diumenge acolleix a mitja Comunitat alenciana i sempre tanca amb aquest tema.

8.- Blue Jeans (de Lana del Rey). Jove, però enamorada del passat. Acostumada sempre a escoltar totes eixes veus energètiques que volen cridar la teua atenció, quan vaig escoltar per primera vegada a aquesta artista vaig tindre que para d’escoltar qualsevol altre grup durant una temporada perquè no me la treia del cap.

9.- Si te vas (d’Extremoduro). Tot i que la majoria de les cançons d’aquest grup són més actives, aquesta és una de les que més m’agraden, perquè tot i que és dolceta et fa ganes de cantar-la ben fort i t’aborrona la pell igual que qualsevol altra. Personalment pense que és de la millor música que s’ha pogut fer made in Spain.

10.- Fil de Llum (d’Andreu Rifé). Coneguda per ser banda sonora de l’adaptació a la pantalla de la novel.la d’Albert Espinosa, a mi és una d’eixes cançons que em fan un nuc a la gola que quasi ni et deixa respirar. Aquesta cançó la vaig escoltar per primera vegada a la meua primera visita a Barcelona, i de veritat que és escoltar qualsevol tema de Rifé i em teletransporte a les Rambles.

11.- I’d rather dance with you (de Kings of Convenience). La cançó en sí és molt de bon rotllo i anima, però el videoclip és una cosa d’eixes senzilles però que se’t queden gravats (no se si m’explique). Mira que jo per a ballar i coreografies sóc un desastre descoordinat, però és començar la tonaeta i els peus em van sols, apart que el ball que fan al videoclip és total.

12.- Fa tres anys (de La Gossa Sorda). Sempre he sigut molt fan de La Gossa Sorda, sobretot dels primers àlbums, però segons van llençar aquest tema, que just jo feia ja un temps que estava vivint fora, els ulls em plovien. I era ploure, perquè plorar es quedava curt. Reflexa totalment el que almenys jo he sentit al estar fora de casa tant d’any, tot i que ara ja la cante amb alegria, tant és que fins i tot a la meua boda la vam tindre que posar fent karaoke i tot (no, d’això millor que no hi haja video).