Nous discs de Lilit i Dionís, Ona Nua i Oques Grasses
DANI MONFORT | En aquest post ens dediquem a escoltar els nous treballs de Lilit i Dionís, Ona Nua i Oques Grasses. Els analitzem en el format de xicoteta ressenya. Podeu fer els vostres comentaris al final de l’article!
El grup que advoca per tornar al poble
Lilit i Dionís tornen amb El temps dels pobles (Mésdemil 2016), un treball replet de referències mítiques que deu viure prop de la Vall de Laguar. Folk a la cèltica, a la balcànica i a la sud-americana, ska del terreno, algun tumbao salser i rock de proximitat, sense majors pretensions que la de tocar de peus a terra. Un dels nostres grups més hippies, sense cap ànim pejoratiu en l’adjectiu.
El Temps dels Pobles – Lilit i Dionís (Mésdemil)
El pop hivernal de les comarques càlides
Ona Nua, l’alter ego del músic alzireny Josep Pérez, presenta el disc Un gat i l’home al seu costat (Mésdemil, 2016). Un treball de factura pop-folk, que dins de l’escena valenciana l’associaríem immediatament al que fa Òscar Briz, no debades han treballat junts. Ell mateix cita com referents cantautors de l’escena folk nordamericana actual com Vetiver o Midlake. Destaca “Alzira“, que segurament aborronarà als seus conciutadans i “Ema“, més alegre, per ser la cançó més ràdio fòrmula del disc, però ens falta la ràdio. Àlbum per escoltar-se vora el foc fet des d’una de les ciutats valencianes més càlides!
Un gat i l’home al seu costat – Ona Nua (Mésdemil)
La batalla de flors d’Oques Grasses
Els catalans Oques Grasses van publicar a finals d’abril You Poni (Beverly Hills records 2016), el tercer disc d’un grup a l’alça. El seu reggae tan personal i propi, tant florit d’altres tonalitats, faria moure la columna vertebral fins i tot al més reticent dels ritmes sincopats jamaicans. Es mouen molt còmodes entre el reggae, el jazz i el pop, amb un domini tècnic aclaparador, i al mateix temps ens parlen de la vida, cuidant les lletres, on també són un rara avis dins l’escena. Tot un monstre musical, com si The Police hagueren aterrat a la Plana de Vic i s’hagueren embriagat de ratafia fent una picadeta de fuet. Un disc, una bomba de pètals, un somriure i un ball.
You Poni – Oques Grasses (Beverly Hills Records)
