L’Emperador publiquen ‘Alpinistes’
L’any passat L’Emperador entraven com una alenada d’aire fresc en un circuit d’un molt definit registre (la música cantada en valencià) potser una miqueta viciat i previsible de vegades. La tendència a obrir-se a nous estils i sensibilitats ha propiciat l’aparició d’interessants bandes basades en sonoritats del rock i el pop anglosaxó. L’Emperador es van presentar amb Vuit vuitmils (Mésdemil), una exquisida i rotunda carta de presentació en només quatre temes. Ara continuen el viatge amb Alpinistes (Mésdemil) el que és el seu segon treball en format EP que al costat del primer formarà el primer llarg de la banda: Manual d’Instruccions per escalar una muntanya.
En aquest nou treball L’Emperador segueix el camí que va obrir el seu disc de debut. De tornades corpulentes, d’aquestes que es colen entre els plecs on habita l’emoció i queden allí enganxats (com en “La nit mes fosca”, un vertader himne que obri el disc) però també amb certs reflexos experimentals com en ‘Tan diferents’ i, sobretot, en el tema que aporta Víctor Vila, a la veu i composició, “Ballar en l’obscuritat”. Cançons belles per sobre de tot, directes, resoltes, nascudes amb la pretensió de no ser més que boniques melodies lluminoses carregades d’optimisme que ens alegren l’existència, com ‘Un lloc magic’.
L’Emperador: un any d’ascens
L’emperador naix a Canals en 2016. En Juny d’aquest any ix a la llum el seu primer ep Vuit vuitmils (mesdemil 2016) que en menys d’un mes es fa lloc entre les propostes més interesants de la ciutat de València, rebent grans elogis entre la premsa local. Amb aquest EP i amb tan sols 3 mesos de vida L’emperador ha estat semi nalista del concurs organitzat per la Gramola de Keith i del Vinilo Valencia 8.0, i fi nalista del concurs SOL a SOL organitzat per l’ajuntament de Cocentaina. En agost de 2016 enregistren el seu segon EP Alpinistes (Mésdemil, 2016) l’estudi de l’afamat productor Paco Loco al Port de Santa Maria. Carlos Ortigosa és l’encarregat de la mescla i la masterització.
En aquest recent treball podem trobar un fi l conductor amb l’anterior, i junts, tanquen el primer cicle sonor de la banda. Cinc talls on predomina la densitat sonora amb unes treballades melodies basades en històries quotidianes que conviden a tancar els ulls i fer pròpia cadascuna de les vivències plasmades. En Alpinistes predomina l’ús de sintetitzadors que creen textures sonores que recorden a bandes d’abast interancional com els francesos Phoenix o els anglesos Bombay Bicycle Club. També podem escoltar acurats arranjaments de guitarra que donen caràcter i progressivitat a les cançons, mentre que una sòlida i a la vegada melòdica base rítmica otorguen la força i intensitat necessàries. En quant a l’apartat gràfic, a la portada trobem l’ascens de quatre alpinistes a una muntanya nevada mentre que dintre del desplegable trobem als mateixos personatges fent el descens. Aquesta és una clara metàfora per a la banda, plasmada a l’art final amb finesa pel dissenyador valencià José Hoyos.
La Ressenya
DANI MONFORT | Segona entrega de la banda de Canals L’Emperador, després de l’EP Vuit vuitmils publicat al maig, ara també en forma d’EP, una volta coronats els vuit vuitmils ja se’ls pots considerar Alpinistes (Mésdemil). Un treball global d’eixos en els que tot s’enllaça, referències creuades entre ambdós EPs, l’estètica de les portades, els capricis de l’orografia com a metàfora de tot i cantar els beneficis d’una caseta als Alps, enmig de ventisquers, com refugi espiritual. El seu primer EP tenia un so rock més clàssic, sense artefactes, i en la segona entrega manipulen veus i posen pinzellades d’electrònica, imaginem que fruit del lliure albir de la producció del gurú indie Paco Loco. Alpinista no esdevé qualsevol que puja al Penyagolosa amb xancletes. L’Emperador primer demostren que saben fer rock’n’roll i després es divertixen amb els botonets.
