Guastavino: l’arquitecte valencià que triomfà a Nova York
Guastavino no fou profeta a la seua terra. No obstant, l’arquitecte valencià triomfà a Nova York i importà idees arquitectòniques mediterrànies mil·lenàries a edificis importants de la ciutat. Fins ara, Rafael Guastavino Moreno (1842-1908), així és el seu nom complet, ha estat un desconegut per als valencians. Ara, és impossible no pensar en ell en vore i visitar, per exemple, la Grand Central Station o anar pel metro de City Hall.
D’origen valencià, es formà a Barcelona i amb 40 anys emigrà als Estats Units per a fer carrera. Innovador, artístic, creatiu, la productora valenciana Endora Producciones s’ha encarregat de traure’l de l’anonimat. El recentment acabat 2016, Endora Producciones estrenà un documental sobre la vida i obra de Rafael Guastavino per a la sèrie Imprescindibles de La 2 de TVE.
En ell es conta que Guastavino marcà tota una època arquitectònica als EEUU amb les seues idees revolucionàries. Sense parlar anglés aconseguí fer la seua primera construcció a Boston (Massachusetts). De fet, de manera pòstuma, el New York Times és el culpable que Guastavino siga conegut com l'”Arquitecte de Nova York”.
Experts en arquitectura asseguren que no hi ha figura com Guastavino en tota la història contemporània i el qualifiquen del millor arquitecte que han pogut tindre els americans. Asseguren que assentà les bases del modernisme a Catalunya i de la identitat arquitectònica pública dels EEUU.
Guastavino patentà la volta “guastavina”, una idea importada de l’arquitectura mediterrània i per això constituí la Guastavino Fireproof Construction Company. Es pot apreciar a construccions la sala de concerts Carnegie Hall (Nova York):
A les voltes de maó de la Grand Central Station (Nova York):
A les voltes inferiors del pont de Queensboro (Nova York):
O a la mateixa sala de lectura del Bates Hall de la Biblioteca Pública de Boston:
Una de les curiositats de l’impacte arquitectònic i social de Guastavino fou l’efecte sonor dels de les voltes dels passadissos del metro de la City Hall. Si un es posa a un cantó i un altre es posa a l’altre cantó perpendicular, eixes dues persones poden escoltar tot allò que es diuen mútuament. Al mateix contrabaixista de jazz, Charles Mingus, li agradava tocar en un dels racons de les voltes, pel so que aconseguia. De fet, demanà matrimoni a la seua amant en un d’eixos cantons.
Un altre dels edificis a destacar és el Guastavino’s Event Space (web), a Nova York. El Guastavino’s, de fet, ens recorda a una construcció valenciana molt coneguda: La Llotja de València. Jutgen vosaltres mateixos:
Aii si Trump haguera governat al segle XIX… tal volta no estaríem parlant de l'”Arquitecte de Nova York”.
