Dani Monfort col·labora al podcast dels Viatges de Carlos Carlos sobre música tropical
El programa de ràdio i podcast cultural dirigit pel comunicador Carlos Ripollés, Els Viatges de Carlos Carlos, va comptar amb la intervenció d’un dels col·laboradors de la Revista Tresdeu: Daniel Monfort. El castellonenc afincat a Orleans (França) és enginyer geòleg de professió i s’encarrega d’escriure les crítiques musicals, les quals es poden llegir cada divendres en la secció de la Tresdeu a Urban, Freqüències, un suplement del Levante-EMV. Paral·lelament, Dani Monfort dirigeix un programa de ràdio, Fans de Paxanga, en la Radio Arcenciel d’Orleans.
El podcast en el qual ha col·laborat és una proposta de viatge musical a l’altra banda del toll Atlàntic. L’hora llarga que dura el programa fa assabentar l’oient que Dani Monfort és un pou de saviesa pel que fa als coneixements musicals.
Dani Monfort traça un viatge a les Antilles, però no un viatge fugaç i quasi imperceptible típic d’una societat líquida, sinó un viatge llarg i feixuc. Pren el vaixell des del port de Barcelona: “et dóna temps a adonar-te’n que estàs viatjant a un altre lloc, no com a un avió“. Inicia el viatge a Cuba i apunta que un dels possibles orígens de la rumba catalana és precisament la connexió marítima entre la capital catalana i Cuba: “un dels possibles orígens de la rumba catalana fou que gitanos (comerciants tèxtils) anaren a Cuba i portaren ritmes d’allà“.
A ritme de mambo, ens presenta la música cubana sorgida en part del Buenavista Social Club. Hi menciona músics com Celia Cruz o Chucho Valdés. Fins i tot, cita un grup que els darrers estius han sonat, i molt, als nostres transistors: Gente de Zona. La formació de hip hop cubà és hereu dels sons cubans i una hibridació amb el jazz.
“Agafem un cotxe d’eixos vells de La Habana, i marxem cap a Santiago de Cuba. I d’ací agafem un vaixell fins a Haití“, apunta Dani Monfort. En Haití presenta la música típica haitiana: la kompa i fa sonar al músic Nemours Jean Baptiste. I des d’Haití, es mou cap a la bachata i el merengue de Santo Domingo (República Domnicana), patrimoni immaterial de la UNESCO. I sona Noro Morales.
De la República Dominicana agafa rumb a Puerto Rico, pseudoestat dels Estats Units: “la nació de la salsa“, diu Monfort. Per això ens recomana la veu flamenca de Diego El Cigala al disc Indestructible (2016), un treball recent que homenatja, entre altres ritmes, la salsa. Un autèntic intercanvi cultural fet disc.
I de rebot, sorgeix una petita crítica: “només tendim a orientar-nos a la música indie, d’inspiració anglosaxona. La música no és una cosa que es fa només a Nova York o a Boston, de la qual ens inspirem“, afirma Dani Monfort.
Carlos i Dani acaben el viatge a la Martinica, antigues colònies franceses. A “una horeta d’avió” de la República Dominicana. Més enllà de la visió de paradís fiscal d’estes illes, Dani Monfort extrau la part artística. “Hi trobarem ritmes francesos mesclats amb ritmes africans que portaren els esclaus“, amb ritmes com la biguine. I finalitza amb els ritmes d’una altra illa: “Allò que el reggae i l’ska és a Jamaica, el calipso és a Trinitat i Tobago“, afirma Monfort.
Carregats d’experiències i nous coneixements, Carlos i Dani tornen carregats de vinils. Agafen un altre vaixell de tornada, de la capital de Trinitat i Tobago, Port-of-Spain, cap al port de València. I del port de València, a quatre rodes per la pista de Silla fins a Alcàsser.
Músics com Manu Chao i Fermin Muguruza prenen, en part, bases de la música gestada a les Antilles. Sva-ters, grup d’Alcàsser, és la proposta de comiat de Dani Monfort. La banda valenciana és també un exemple de l’intercanvi cultural sense barreres de la música global i local.
