Quan Nirvana venia a València
Llums, guitarres i Nirvana! Estem en la València de 1992. El 2 de juliol d’eixe any, el grup grunge dels Estats Units féu parada a la Plaça de Bous de València. Suficient perquè aquesta data quedara marcada al calendari de molts valencians i valencianes. Els cartells de paper cobrien la capital i la seua metròpoli per anunciar tan esperat concert. Ni Twitter, ni Ticketmaster, ni Facebook, ni Instagram estaven a les vides de la gent per fer arribar la notícia i les entrades.
Nirvana actuava per primera volta a l’Estat espanyol i l’escollida fou la capital valenciana. Krist Novoselic, Dave Grohl i Kurt Cobain estaven amb els peus a sobre d’un escenari, en terres valencianes. I sí. ‘Come as you are‘, ‘In bloom’ o ‘Smels like teen spirit‘ sonaren en aquella plaça rodona. Només calia un ticket rectangular blau per accedir a l’espectacle sonor.
Milers de goles les cantaren junt amb la veu esquinçada de Kurt Cobain, sense ni tan sols imaginar-se que dos anys després es suïcidaria. No hi havia dubte que Nevermind (1991) fou un èxit comercial. La contracultura grunge feia de contrapés, valga la redundància, d’altres ritmes associats a València: la Ruta del Bakalao.
El món encara era analògic. La vida es veia i es gravava en VHS i els smartphones eren més aviat una cosa de Regreso al futuro que de la nostra quotidianitat. Llavors el grunge es col·lava a les llistes d’èxits musicals gràcies al grup liderat per Kurt Cobain. La Generació X, aquells joves dels ’90, sorgia paral·lelament amb el grunge. La melangia, la despreocupació per la imatge i la contracultura entraven al panorama musical mainstream.
Pel que fa al context polític, els socialistes encara eren forts al poder autonòmic, amb Joan Lerma al capdavant. L’any anterior, a la capital valenciana, un pacte, el del “Pollastre”, havia permés al PP de la desapareguda Rita Barberà fer-se amb l’alcadia. No obstant, gràcies als escons dels blavers d’Unió Valenciana. La violència feixista i el conflicte de la Batalla de València demostraven que els vestigis de les transició encara romanien. Els continus casos d’agressions i l’assassinat al militant maulet, Guillem Agulló, l’abril del 1994 ho palesaria.
Hui dia l’herència del grunge es veu pels carrers. Els i les joves recorden els anys ’90 a través dels estilismes i unes quantes samarretes de Nirvana. Les possibles semblances entre els anys ’90 i l’actualitat afirmen que les tendències socials i econòmiques en el país, així com la moda, són cícliques. El softgrunge ha arribat per reinventar la subcultura, la qual el grup de Cobain representava.