Els 5 motius per a veure la sèrie ’13 reasons why’
És la sèrie de la qual, darrerament, tot el món parla: Por 13 razones, o 13 Reasons Why en anglés, conta les raons per les quals una adolescent estatunidenca decideix suïcidar-se. La sèrie de Netflix, de fet, es basa en la novel·la de Jay Asher del 2007 i una de les productores és la coneguda artista Selena Gómez. Abans de morir, la protagonista Hannah Baker (Katherine Langford) es grava en cintes de cassette.
Cada cara dels cassettes correspon a una de les persones del seu cercle de companys més proper i que ella considera corresponsables en la motivació del seu suïcidi. L’últim en rebre les cintes és el seu amic i ex company de feina, Clay Jensen (Dylan Minette), coprotagonista de la història. Ell és també el fil argumental dels 13 capítols de la sèrie. Amics, ex amics, companys de classe i coneguts de l’institut. Qui és el gran responsable del canvi a pitjor en la vida de Hannah?
13 Reasons why no ha estat exempta de debat: és apropiada o no ho és? Són realistes els motius pels quals es suïcida Hannah o no ho són? Tenen realment la culpa els mencionats en les cintes? Explica amb fidelitat totes les parts implicades? És adequat visibilitzar el suïcidi en una sèrie o ha de continuar com un tema tabú?
1. Visibilitza l’assetjament escolar
Una qüestió és clara: 13 reasons why parla de l’assetjament escolar. No només d’aquell al qual es sotmet Hannah, sinó també el de la resta dels seus companys. Per raons físiques o personals, són tractats i assenyalats per la gent de l’institut i un grup selecte de persones exerceixen la violència directa. Tot i que Tyler (Devin Druid) és una de les raons per les quals Hannah es suïcida, també és una víctima més de l’assetjament i la inacció de les autoritats escolars.
2. Parla d’un tema tabú: el suïcidi adolescent
Els mitjans mai donen notícia quan una persona es suïcida. El per què? L’efecte crida. Només en comptades ocasions, com el cas deljoc suïcida de “la balena blava”, els mitjans i informatius dels noticiaris sí ho inclouen a les seues pàgines i escaletes. El debat està servit: aquesta sèrie farà també un efecte crida o, ans al contrari, conscienciarà als adolescents i majors?
3. Assenyala la responsabilitat dels educadors
Una de les qüestions que deixa entreveure la sèrie és l’acció, o inacció, de les autoritats de l’institut a l’hora de detectar i combatre els casos d’assetjament i els problemes psicològics dels alumnes. Cap al final de la sèrie, aquesta crítica és més evident. Només si la veieu, vos en adonareu i tindreu el debat intern de si la mort de Hannah s’haguera pogut evitar per via del director i professors de l’institut.
4. Els prejudicis cap a l’homosexual
Una dels peronatges que apareix en les cintes de Hannah Baker és la seua ex amiga Courtney Crimsom (Michele Selene Ang). Es tracta d’una asiàtica adoptada per una parella gay i que s’ha d’enfrontar a judici públic per la seua condició de filla d’homosexuals. Això evidencia la difícil acceptació de la societat cap a l’homosexual. També els prejudicis i les dificultats a les quals un adolescent es veu immers a l’hora d’eixir o no de l’armari.
5. El dret a la intimitat i l’honor de la persona
Els drets a la intimitat i l’honor de la persona són considerats fonamentals. La sèrie palesa les disfuncions d’una societat que, gràcies a la tecnologia, propicia l’assetjament cap les persones. Tant Hannah com Courtney es veuen involucrades en una qüestió (que no es dirà per raons d’spoiler) i qui té en les seues mans la reputació d’ambdues és l’etiquetat com l’stalker (assetjador en anglés) de Hannah: Tyler. Ell té tota la informació gràfica sobre Hannah en les seus targetes de memòria de les càmeres. Té en les seues mans, a més, la reputació de mig institut.
No només és Tyler qui trau a la llum el debat de la intimitat i l’honor entre els cercles dels adolescents, sinó que els diversos protagonistes s’encarreguen de fer judicis públics i posar etiquetes per a assenyalar als companys d’institut. Ridiculitzar i posar les persones en el punt de mira de tothom. És una manera d’excercir la violència psicològica, que directament afecta a l’honorabilitat de la persona. Qui haja vist o haja de vore encara la sèrie, se n’adonarà ràpidament d’aquesta qüestió.
