Shame: el curt valencià sobre refugiats que ha captivat Nova York
Shame significa “vergonya” en anglés. Però és també el títol del curtmetratge d’animació valencià que està arrassant a diversos festivals nacionals i internacionals. Es tracta d’una producció breu realitzada amb la tècnica stop-motion i l’ha dirigit el jove saguntí de 25 anys, Alberto Rey. Junt amb ell, han col·laborat en el projecte: Daniel Sunday, tambié del Port, Jorge Domingo, de Canet d’En Berenguer i companys prestigiosos a nivell internacional com Fernando Ros, Adrián Piqueras, María Sánchez , Víctor Saez, Elia Cuenda i Irmina Insaurralde entre d’altres.
El curtmetratge Shame ha tingut un gran èxit, tant dins com fora de les nostres fronteres. Este és el seu palmarés: finalista en el NCCC Film & Animation Festival 2017 de Nova York, segon premi en la categoria Animació del Cinerama 2017, Millor Curtmetratge animat en el Frostbite International Online Film Festival 2017, seleccionat per al I Festival de Curtmetratges Víbora Club 2017, semifinalista del Caribbean Film Festival & Market 2017.
TRÀILER DE ‘SHAME’
Malgrat estar graduat en Història de l’Art, i no pas en estudis audiovisuals, Rey es confessa un apassionat de l’stop-motion. El set de rodatge: el soterrani de la casa de son pare; i la inspiració: la crua realitat. Després de llegir el llibre La nueva odisea, historia de la crisis europea de los refugiados, de Patrick Kingsley, Alberto Rey va decidir fer un curtmetratge que reflectira el perillós viatge en la mar al qual s’enfronten els refugiats quan fugen de l’horror de la guerra.
El resultat ha estat un curtmetratge original en anglés amb dos persones protagonistes: un pare i un fill refugiats. La Tresdeu ha contactat amb l’autor i director de Shame, Alberto Rey, perquè explique com està rebent els recents reconeixements. Guardons que li arriben a un curt fet en el soterrani d’una casa amb el mínim de recursos, però amb el màxim de conviccions per a denunciar una de les grans injustícies del món.
1.- Tenint en compte que llegim molts llibres i veiem moltes injustícies en el món, per què decideixes fer un curt sobre els refugiats?
Alberto Rey.- Quan llegeixes un llibre sobre refugiats és perquè hi ha un interés real en el tema. Formava part de la tasca de documentació, per a fer-me una idea més verídica. Volia tractar un tema molt delicat. No és l’única lectura que vaig fer. La premsa i les organitzacions per xarxes socials també han estat de gran ajuda per a fer-me una xicoteta i, tal volta errònia, idea de la realitat dels refugiats. Vaig decidir fer este curt abans que altres, en tenia diversos guions, perquè ho vaig creure més oportú. Certament hi ha moltes injustícies en el món, totes mereixer ser denunciades, criticades i aniquil·lades. No obstant això és ara quan comence a contar històries mitjançant l’stop-motion. Estic començant a escriure i tindre més conciència d’allò que succeïx al món. Tant de bo la gent fóra més activa i poguera aportar el seu granet de sorra en la resta d’injustícies del món. Jo ho intentaré i utilitzaré l’audiovisual per a contar les meues històries i fer les crítiques. És el meu mitjà d’expressió i no trobe millor forma que l’animació per a contar-ho.
2.- Dius que et va costar molt trobar finançament i hagueres de pagar la producció del curt amb els diners de la teua feina. Qui et va “tancar les portes” al projecte?
A.R.- És difícil trobar finançament quan estàs començant. No només perquè no saps manejar-te, sinó perquè no saps a qui acudir i, ni tan sols, per què t’ignoren. He tingut diversos treballs que, per sort o per desgràcia, m’han portat al lloc on estic ara. Sóc conductor de tren en la factoria Arcelor Mittal de Sagunt.
3.- Dius que l’stop-motion és una tècnica que t’apassiona, des de quan i per què?
A.R.- Sempre m’ha cridat molt l’atenció, però no em veia capaç de fer coses d’animació. Fins que al tercer any de carrera (Història de l’Art), en el qual també estudiava cinema, comencí a pensar idees per a curtmetratges en stop-motion. Des d’aleshores vaig sentir la necessitat de conéixer la tècnica, la seua història, vore pel·lícules… dia rere dia ha anat a més fins que, per fi, he aconseguit fer un xicotet curt molt humil i que em fa pensar ja en el segon.
4.- Confies en què millore el panorama de l’animació i l’audiovisual valencià?
A.R.- Desitge i espere que sí. València ha estat un referent pel que fa a esta tècnica en Espanya. Pablo Llorens, Javier Tostado… entenc que és força difícil producir un curt professional, el format que dóna per a viure és la publicitat. Però estic segur que molt prompte, productores joves valencianes en stop-motion, como Pangur Animation, posaran el nivell molt alt.
5.- Són diverses les persones que han col·laborat amb tu amb el projecte de Shame, fins i tot, gent de renom en l’animació. Com aconseguires l’ajuda d’estos companys?
A.R.- La majoria dels integrants eren coneguts i amics meus. Necessitava un equip multidisciplinar, no em veia capaç per a fer-ho tot sol. Així que, amb el guió escrit, vaig intentar convéncer-los. També vaig ser atrevit i vaig contactar amb Adrián Piqueras, un animador que seguia per les xarxes socials, el qual admirava i m’encantava. Piqueras fou dels pocs que em respongué i es va interessar en el meu projete. Em vaig posar en contacte amb Iván Sarrión, un altre animador increïble, m’ajudaren a confeccionar un equip amb el pressupost que tenia. Crec que em varen vore tan ansiós pel projecte, amb tantes ganes, que em dedicaren el seu preuat temps per pesat (riu).
6.- I com vos coordinareu a l’hora de produir el curt?
A.R.- El projecte va tardar un any just en produir-se. Passaren els primers mesos ambincertesa, amb el projecte apartat per falta de pressupost. El novembre es va reactivar tot de nou i començàrem a animar. Ens hem coordinat principalment per correu electrònic i skype. Els membres de l’equip estàvem repartits pel món: Budapest, Convetry, Bristol, València, Granada, Canet, Sagunt…
7.- Els EUA són una gran potència cinematogràfica. En què creus que s’hauran fixat els de l’NCCC Film & Animation Festival, de Nova York, per a seleccionar un curt regional europeu com el teu? O el Cinerama Film Festival per a donar-vos el segon premi?
A.R.- Be, ja tenim 5 seleccions, és meravellós saber que en Sanborn, Colorado, Bahamas, Valladolid o València podran vore el missatge que hem volgut mostrar. Shame està tenint una repercussió molt bona i això és genial per a reobrir debats i concienciar a la gent. Ningú e l’equip s’esperava guanyar un festival o quedar en segona posició… o ser finalistes! Crec que s’han pogut fixar en els pocs mitjans amb els quals hem comptat i el profit que n’hem tret. També s’ha de reconéixer que són festivals en sontonia amb el nostre curt: humils. Per exemple, els decorats els hem fet amb cartons i gomaeva, i hem rodat al soterrani de casa de mon pare.
9.- Tens o teniu pensat produir més curtmetratges d’animació d’este gènere en un futur?
A.R.-Si, ara he començat a animar. Este estiu assistiré a un curs intensiu en València per a animadors stop-motion. Cap a l’agost em posaré amb el segon curtmetratge. Tinc moltes històries per contar i, malgrat que les haja de produir jo mateixa, sol i a casa de mons pares, ho faré i continuaré amb açò de l’animació.
10.- A quins altres festivals heu presentat Shame?
A.R.- A molts. Vam registrar el curt a una plataforma en línia. Des d’eixe moment l’hem anat enviant als festivals que ens semblaven més adients: per temàtica, pressupost, rellevància… L’hem enviat també a tres festivals de prestigi internacional, exclusivament per a la tècnica stop-motion. Com per exemple el II Stop-Motion Barcelona Short Film Festival, en el qual veiem quasi imposible la selecció, donat els nivell dels curts de l’edició anterior. Però no podíem quedar-nos amb el dubte de si Shame pot estar, o no, en este festival. Així que ens vam decidir. Si hi ha cap miracle, ho celebrarem i, si no, em posaré mans a l’obra amb el següent projecte per a poder estar en l’edició propera en Barcelona.
11.- Heu escrit que arran del premi al Frostbite International Film Festival, donaran visualització als refugiats durant un any al Colorado Spring i vos han obert una compte en una plataforma amb contacte amb productores importants. Què suposarà per al vostre futur este premi?
A.R.- La veritat és que no hi ha hagut cap contacte amb productores. Sí que hem mantingut converses telefòniques amb un tècnic d’un museu de València molt important. També amb el tècnic de cultura de l’Ajuntament de Sagunt. Els propers dies em reuniré amb ells i espere poder anunciar que es podran fer passes Shame per al públic en estos espais.
