‘Handle this’ en directe: galeria i entrevista a Laverge
Fotos de María Arribas.
Fa dos dissabtes Laverge congregava la seua parròquia a la Sala el Loco de València per tal de presentar el seu recent nou àlbum Handle This. Entre el públic aplegat al local del carrer Erudit Orellana de València trobàvem músics, periodistes, creatius visuals i amants del rock underground i de l’escena musical de la capital valenciana. També alguns familiars, al fons. Mentre tota aquesta gent anava omplint la sala, escalfaven l’ambient Tin Robots (en solitari) i Vibrowaves (duo rock semifinalistes del Sona la Dipu d’enguany. Va destacar especialment la potència i versatilitat dels segons, erigits en una mena de Royal Blood valencians i amb una projecció enorme.
Però anem a pel que veniem. Laverge apareixien a l’escenari quan el hype ja estava pels núvols. Amb el so de les primeres notes ambientals la banda es col·locava al seu lloc deixant per a l’últim instant l’eixida a l’escenari de Víctor Moya, el seu vocalista i compositor principal. Així, davant d’una lona gegant amb el nom de la banda i un desplegament notable de llums i decibels Laverge arrancaven un concert que es va desenvolupar en un vertader crescendo. Va destacar la fidelitat sonora amb el disc, així com la forta compenetració de la banda, també amb els nous membres. Cal reconèixer el paper multiinstrumentista de Rafa Adrián (Badlands) als teclats, guitarres, cors i percussions, així com de l’equip tècnic al so (Jorge Bernabé) i les llums (Jaume Rausell). Especials van ser les intervencions de May Ibáñez (Badlands) en diversos temes, però també alguns moments en que el públic va ser el protagonista amb els seus balls i pogos.
El de Laverge a El Loco el passat 28 d’octubre va ser un d’eixos concerts que es nota que el públic té moltes ganes de directe, de gaudir cantant i ballant el que ja ha escoltat a casa. Va ser també un d’eixos concerts que te n’adones que la banda ja ha fet un salt, i que de les complicitats que trobe d’ara endavant dependrà el seu accés a borses més grans de públic. El de Laverge va ser un concert on es va gaudir molt, tant els que estaven dalt com baix de l’escenari i que deixa un molt bon sabor de boca els seguidors de la banda, que han esperat aquest disc durant dos llargs anys. Uns dies després del concert vam poder parlar amb Laverge:
1. Ja heu publicat el nou disc i l’heu presentat en directe. Sensacions?
Molt bones. Fou una nit molt especial per nosaltres. Haviem treballat molt dur per fer un concert així i tot va eixir millor del que podiem imaginar. La veritat és que fou molt satisfactori. Veure la sala de gom a gom i com la gent disfrutava de cada cançò en cada moment, ballant, cantant, fent pogos, volant per l’aire… d’alguna forma fou una recompensa al gran esforç que pensem que ens mereixiem. Sens dubte el concert més especial que hem fet i amb les millors reaccions per part del públic.
2. La Sala el Loco va vibrar dissabte passat. Què vos ha dut més treball en la preparació del nou directe?
Sens dubte la máxima dificultat estava en no desmerèixer el so del disc. Tots els detalls, fer sonar les guitarres i la bateria. Posar a punt a Rafa amb tota la seua instrumentació, sintetitzadors, percusions i violins. Voliem sonar compactes i potents i gracies en part al gran treball que va fer Jorge Bernabé desde la taula de sò ho aconseguirem. Han sigut molts mesos al local d’assaig i es va apreciar un salt considerable entre els anteriors directes i aquesta nova presentació de la banda.
Una altra cosa que també va suposar un repte era projectar l’estètica que Sebastián Alós ha construït amb el seu disseny. Vam preparar una escenografia concreta, amb un teló gegant amb el nom del grup i a més Jaume Rausell va preparar un espectacle de llums que li donà molta força al directe. Al cap i a la fí un bon grapat de detalls que li donaren coherència al directe amb el disc que presentàvem.
3. Quins reptes vos marqueu amb ‘Handle this’?
Volem que Handle This ens ajude a donar eixe pas qualitatiu que busquem i que pensem que estem aconseguint. Ara es el moment de defendre el disc en quant més llocs millor i poder entrar en algun festival. Volem sonar cada dia més potents i transmetre eixa sensaciò al nostre públic. Estem preparant una gira per anar plantant llavors que esperem que donen el seu fruit ben aviat.
4. Quines són les properes dates i novetats que podeu desvetllar?
El mes proper es tocar a Barcelona. El diumenge 12 de novembre a les 20:00 presentarem el nou disc a la Nevermind. Es tracta d‘un local al barri del Raval amb un rotllet skater que pensem que va molt amb el nostre i tenim moltes ganes de fer aquesta primera incursió a una de les ciutats culturals mes importants.
Desprès d’açò vindrà la premiere del videoclip que hem rodat per a Tumbleweeds. Serà el 30 de novembre al Caballo Loco, el bar del nostre amic J Max Cuervo qui a mès fa un paperó al clip i acompanyarem la vetllada amb un mini concert en acústic.
Per últim podem dir que el 8 de desembre tornarem a tocar a València junt a The Rebels (Madrid) i Munmira (Murcia) a la Wah Wah.
5. Conteu-nos alguna anècdota divertida del viatge de gestació i publicació de ‘Handle this’.
Doncs una anècdota recent prou divertida fou quan planejarem la sessió de fotos per a la promo del disc. El nostre amic Victor Garcia, aka Vikpamnox, tenia pensat anar a un motel de carretera amb un ambient molt americà. Al arribar el lloc estava completament tancat i abandonat excepte la part del jardí i la piscina que tenia la porta “oberta”. Llavors decidirem que era millor idea començar la sessió per la part de accés restringit. En entrar començarem a fer-nos fotos fins que ens adonarem de que hi havia un tipet mirant-nos des del balcó d’una de les habitacions. Al parèixer era una especie de guardià que ens digué que ahí no podiem estar, però que estava cridant al propietari i així podriem parlar amb ell i que no tindriem cap problema en continuar la sessió.
El cas es que de seguida eixirem del lloc i a la porta ens esperava el senyor propiertari molt malhumorat. Quasi no podiem entendre el que ens deia perque tenia una traqueotomia, però aconseguirem desxifrar que havía cridat a la guardia civil i ens anaven a detindre si no escampavem el vol. Quan tornarem a la autocaravana per anar-nos’en, aquesta va decidir que no volia engegar-se.
