La cinta per finançar Gent Normal
Esta vesprada vos presentem una iniciativa que ha dut a terme el blog de música Gent Normal. És un blog que ha aconseguit vertebrar en certa mesura l’escena indie al Principat i que la majoria dels que ací escrivim el tenim com a mitjà a tenir en compte.
Per seguir la seua tasca, i cobrir les despeses que té el blog han posat a la venda un disc digital amb 8 versions que han fet coneguts músics per tal de sufragar aquestes despeses, podeu aconseguir-lo pel simbòlic preu de 2€ a FirstClap i els estareu ajudant. Els redactors del Gent Normal donen l’exemple dels Yo la Tengo que cada any fan un programa benèfic per tal que la WFMU puga autogestionar-se i així tirar endavant.
Com diuen a la descripció del disc, estem davant d’un disc amb cançons: Absolutament lo-fi i sinceres per sobre de tot. Els mallorquins Beach Beach, que versionen “Big Brown Eyes” dels The DB’s i que si et diuen que són els Lemonheads, t’ho creus. En Joan Colomo, que, des que va descobrir l’autotune, no para d’experimentar-hi, aquesta vegada amb un dels Sangtraït. O la Maria Rodés, que ens posa els pèls de punta una vegada més amb un tema dels Anímic. En Mazoni també havia de ser-hi, ell va ser el primer número 1 de l’any de la història del Gentnormal, i toca una cançó dels Rolling Stones, i les Me and the Bees ens sorprenen amb la cançó que va donar nom a la banda, dels Softies. Les noves generacions també apareixen al disc: els Mates Mates de La Plana, que s’atreveixen amb “Ex-Con” dels Smog, amb la seva trompeta. Univers catalanitzen un tema dels Crystal Stilts, i tanquen el disc els Vàlius, amb la seva versió d’una de les grans cançons de la Nova Cançó del país: “Diguem No” d’en Raimon.
Estem davant una època canviant on els propis lectors hem de recolzar als nostres mitjans per seguir informant-nos com toca. Si vos agrada Gent Normal no dubteu en col·laborar amb ells, a més s’endureu cançons exclusives de Mazoni, Joan Colomo o Mates Mates.
