Làuder ens elabora la Llista d’Abril

Ací teniu la llista de les cançons de Làuder, tècnica de so, música i DJ. Hem parlat d’ella a Tresdeu també perquè ha format part del webdoc En la brecha i al documental de Mafalda Las que faltaban. Activista per la igualtat de drets i lluitadora per un món musical més femení i menys patriarcal, hem comptat amb ella perquè ens elabora la seua llista de cançons favorites. Seieu poseu-se els cascos i doneu-li al play

M’ha costat molt fer esta llista, he pensat en l’objectiu de la mateixa. M’he adonat de que la major part dels referents que he tingut han sigut masculins i molts els coneixeu ja. El meu grup preferit és Berri Txarrak, m’agrada la senzillesa d’Estopa, la sensibilitat i perfecció de Ryuichi Sakamoto, el món oníric de Joan Miquel Oliver, he crescut amb Els Pets, Sopa de cabra, Inadaptats, Kortatu, Dr Calypso, Marilyn Manson, Metallica, Nirvana, The Clash, Prodigy,… però he volgut fer un altre tipus de llista.

En la Brecha | Sanchermés

Opening (japonès) – Sailor Moon

Sailor Moon, Bola de drac, Marmalade Boy, endings, openings,… eren els nostres primers HITS. Sailor Moon va marcar les nostres primeres referències de dones que lluitaven a l’eixida del cole. Per fi sabíem que el nostre objectiu a la vida podia ser combatre les injustícies i no ser simplement ‘guapa’ o un complement circumstancial de temps d’algun senyor. A més, ens van ensenyar altres diversitats sexo-afectives.

2Unlimited – No limits

Van regalar-me esta casset perquè m’agradaven molt, en aquella època tenia 8 anys i s’escoltava techno, eurodance i ‘música màquina’. Estava de moda, vam créixer amb Aqua, Bolero Mix, Maquina Total o Los pitufos makineros, que sonaven a totes les festes d’aniversari (almenys al meu poble), aixina hem eixit,… què esperàveu?

Just a girl – No Doubt

Vaig descobrir una infinitat de música (punk, rock, rap, electrònica, flamenc) a través del meu germà Robert que és més gran que jo. M’explicava moltes coses sobre els grups i les lletres. Un dels discos que me va enamorar va ser el Tragic Kingdom de No Doubt. Vaig gravar-me un directe en una cinta de VHS i molts diumenges la posàvem.

You oughta know – Alanis Morissette

Als 12 anys encara no podia entendre esta cançó però sempre va ser la meua favorita. Jagged Little Pill, és un gran disc i no me canse d’escoltar-lo. Alanis sempre m’ha transmès transparència i veritat, el fet de ser qui realment eres, és una gran lliçó.

Unpretty – TLC

Crec que va ser la primera cançó que vaig sentir sobre estimar-nos tal com som i a qui no li agrade, aire!

Brackish – Kittie

A l’època del Numetal / Rap-core, poques dones hi havia en l’escena i elles van aparéixer a la revista musical que em comprava; per primera volta vaig fixar-me en una dona tocant un baix elèctric (Talena Atfeld) i vaig sentir un impuls de voler ser baixista també.

Fall behind me – The Donnas

The Donnas van arribar quan vaig començar a aprendre a tocar la guitarra. Volia fer un grup de punk rock com el d’elles. Les persones referents, són molt importants.

Double dare ya – Bikini Kill

«Som Bikini Kill i volem una revolution grrl style ara!» així comença la cançó. Quan me van descobrir Bikini Kill i tot el moviment riot grrrl vaig quedar-me fascinada, jo estava començant a tocar en Ultrabotox. Va ser una gran referència tot i no haver-ho viscut de primera mà i va ser la llavor de començar els projectes musicals feministes en els que estic involucrada actualment com Fusa Activa, les Jams no-mixtes, Cnidari, etc. Per fi trobar mísica que parla des d’un nosaltres col·lectiu en el que em sentia inclosa. La lluita política és una deconstrucció i reconstrucció personal constant. I a voltes una destrucció.

Borders – M.I.A

L’eclecticisme de M.I.A la fa especial, va ser la meua referent quan vam encetar La Moma.

Oblivion – Grimes

Cal conéixer la història d’esta cançó per entendre la profunditat. Parla sobre un assetjament sexual que va patir. A banda d’això, Claire és productora de la seua pròpia música, artista plàstica i dirigeix i edita els seus videoclips, em fascina, és el meu gran referent actualment.

Indapanden – Bad Gyal

Faz gostoso – Blaya

Teeth – Lady Gaga

Toxic – Britney Spears

Quan la gent decideix que és moment de descobrir-se fan de la Britni i ballar juntes sense por (del què diran) in the ghetto super machoculturetaelitista. Jo vos facilite l’accés tranquis, que vénen més covers en valencià, “Oh pixis, pixis”.

Soy Libre – Ivy Queen

La Queena, la caballota, la cocorota, Ella la reina. Màxim rispec a la diva del reggetón. Comenta a una entrevista que no va ser fàcil ser de la primera que s’obria pas en un món tan masculinitzat.

Corashe – Nathy Peluso

Me transmet molta ràbia, molta decepció i molta honestedat. Els anomenats micromasclismes, dins de les relacions heteros, són relacions de domini/poder que tenen molts efectes negatius en les dones: cansament, deteriorament de l’autoestima, disminució del poder personal, malestar generalitzat, etc. Hui en dia són molt difícils de detectar i eradicar, perquè els nostres companys són els primers en rebutjar el masclisme sense adonar-se de que estan emprant els mateixos mecanismes de forma inconscient, però igualment feridora. A més, la societat de consum capitalista ens espenta a rebutjar el treball emocional perquè suposa un cost més gran que ‘empalmar’ amb una altra relació barata del AliExpress dels partxes. I això certament és polític, cuidar(-se) hui en dia és formar part de la resistència. No vos quedeu en la corfa, aneu a l’arrel. Deixem els egos dormir un rato.

Tú que vienes a rondarme – Maria Arnal i Marcel Bagés

Escrita per Maria Arnal, tot el que canta és màgia. He seguit la seua evolució i m’encanta que ara estiga on the top.

Chimo – Marxa mora

No sé si hi ha algo més powerful que una marxa mora. I en això m’acomiade. Gràcies per llegir.

PD: Moltes d’estes artistes, probablement totes, han rebut comentaris masclistes o un tracte diferent pel sols fet de no ser homes cis, com m’ha passat a mi i a les meues companyes; el que hagen seguit endavant és, per a mi personalment, tot un símbol. Ara són les meues referents junt a totes les que no anomene i junt a les meues amigues de la música, perquè així ho he decidit.

Facilitats i sinceritats, with lof always, Làuder.

Patri Inèrcia i Làuder gravant la BSO per al documental Las que faltaban