Aspart fa ostentació dels seus ‘Deliris de Pobresa’
Aspart són un grup de punk, vénen de La Pobla de Vallbona, i publiquen el seu primer llarga durada, Deliris de pobresa (autoeditat). Disc amb onze cançons, onze tirs, onze colps a la taula com manen els cànons del punk-rock. Així com uns Bacora (i tants d’altres, Lendakaris Muertos o Toy Dolls) enfoquen la realitat amb ironia, Aspart ho fan amb ràbia i renecs. Pur esperit punk, no future, no hi ha solucions a donar. Un “Fills de putes” llençat com un dard enverinat contra tantes situacions injustes sona amb la mateixa intensitat que un mother fucker anglès, amb la particularitat valenciana del doble plural per a aquest insult universal.
Les influències més visibles i identificables, com a tants grups punk dels nostres pobles, és el punk que més hem mamat, el d’Evaristo de La Polla i coetanis però també el punk de Califòrnia més surfer. Trobem una col·laboració amb un altre grup de l’escena punk-rock, Atzembla, i amb els nostres The Pogues, X-Fanekaes, a “Torneu-mos a Franco”.
Tracklist
00:00 – Així va
03:32 – Torneu-mos a Franco
05:28 – Dins del foc
09:00 – Despulla’m
11:57 – Espavilàndia
15:10 – Reflexió
18:26 – Volar
21:19 – Desfici
24:30 – Fills de putes
28:10 – Esclaus
31:40 – Fantasia sexual
