Muguruza en estat pur
CRÒNICA. Existeix un mite molt estés entre les persones assídues a anar als concerts per mitjà del qual pensem que si no coneixem el grup o les cançons en qüestió, l’experiència final deixarà molt que desitjar. És més, recorde un parell de casos en què els meus amics han deixat de vindre a un concert sols perquè no sabien qui era algú dels grups que formaven els cartells o, pitjor encara, no havien acabat d’aprendre’s les seues últimes cançons. I què voleu que us diga? Al meu parer, amb aquesta mentalitat l’única cosa que pots aconseguir és perdre’t un gran concert i nous grups i, sense anar més lluny, això és el que li va passar a moltíssima gent que dissabte no va a anar al tradicional concert de la diada del 25 d’abril que organitza ACPV.
Com us podeu imaginar, el que us vaig a contar és la meua experiència del concert de Fermín Muguruza i els Kontrakantxa. He de reconèixer que havia sentit mil vegades el nom de Fermín i com no dels Kortatu, però per circumstàncies de la vida mai m’havia parat a escoltar-lo. Arribats a aquest punt, molts de vosaltres estareu pensant que és un despropòsit no haver entrat mai en els ritmes frenètics de la banda basca, i us done la raó, però així són les coses. Sense cap por em disposava a gaudir d’un concert d’un grup del qual sols em sabia tres cançons, i tot gràcies a un gran amic que cada vesprada em feia la murga perquè escoltara Kortatu o qualsevol dels projectes del cantant basc.
La nit elegida no podia ser millor, feia 12 anys que Muguruza no actuava al País Valencià (l’última vegada fou a l’extinguida Sala Republika) i en l’ambient es respirava la inquietud dels assistents que es morien per tornar a cantar i ballar els himnes que els havien acompanyat tantes vegades al llarg de la seua vida. A les 23.30 h l’escenari es va enfosquir i els músics de la banda feren acte de presència. Per començar, calia una cançó instrumental que trencara el gel i preparara el públic per a rebre al seu ídol. Uns minuts més tard, el gran Fermín Muguruza feia aparició a l’escenari entre crits i aplaudiments. El cantant basc va donar les gràcies amb una gran emoció i va començar amb el directe. Les cançons s’anaven enllaçant unes amb les altres de manera frenètica. No hi van deixar ni un segon de descans per a un públic entregat des del primer acord i que va cantar cadascuna de les lletres, tant en basc com en castellà. Després d’una hora de concert on el cantant va repassar la seua trajectòria des de 1999 a 2013, recopilatori que podeu trobar al seu darrer disc Radar FM 1999-2013, van arribar els plats forts de la nit.
Muguruza va presentar dos vells coneguts de l’escena musical catalana, Xavi Sarrià i Miquel Gironés (cantant i dolçaina dels Obrint Pas) que van cantar, com en el meravellós concert d’En moviment!, la cançó Kolore Biziak, un tema que crida per la llibertat i les diferències racials. A continuació, van pujar a l’escenari els dos MC’s d’At Versaris que, amb la seua gran presència, ens van deixar a tots bocabadats. A més, cal destacar el rap que es van marcar en català en meitat de la cançó, una vertadera passada.I per posar punt i final a la nit, els Kontrakantxa i Fermín Muguruza van tocar la cançó més emblemàtica del grup, Sarri Sarri, amb la qual el públic assistent va deixar anar les seues darreres forces. En definitiva, una nit màgica i meravellosa que va servir per demostrar que la música no té fronteres. I abans d’eixir de casa recordeu que heu de deixar els prejudicis a dintre per poder gaudir de nits com aquestes.
Joan Andreu Quiles, col·laborador de la revista digital Tres deu, conductor del programa Llengua Viva de Ràdio Universitat i director d’Anquiro Produccions. Twitter: @Anquiro
Diana Buigues, correctora d’estil i adequació lingüística.
