Jonatan Penalba se’ns mostra com un cantant ‘De soca-rel’
S’esperava el primer àlbum de la jove esperança del cant d’estil Jonatan Penalba, De soca-rel (Temps Record) s’ha publicat finalment a inicis de març. Penalba, de la Ribera Alta, es coneixia per haver col·laborat en algun concert amb Pep Botifarra, que de fet seria el seu padrí artístic. Els arranjaments del disc són de Pere Ródenas que treballa també amb el xativí.
Diu al llibret del disc el crític musical Josep Vicent Frechina que Penalba canta com els vells. I segurament hi ha un poc d’açò, d’haver conegut les albaes i les rondalles des de menut. D’haver estat d’alguna manera sempre entremig, transmissió oral i contextual condensades en una veu. Com les ueles i ell en té vint-i-sis. I què? Perquè el cant d’estil no és exclusiva d’hòmens de cinquanta cap amunt. Perquè el cant d’estil no és incompatible amb la vida moderna i els seus trets distintius exteriors, un pentinat no et fa cantaor o rapsoda de trap.
El repte que li podem donar a Penalba, per al proper disc que segur que vindrà, és que seguisca cantant com els vells però s’atrevisca a riscos nous. Era evident, el debut havia de ser com De soca-rel. Més encara amb eixa referència tant explícita a les arrels, amb preciosa fotografia de portada, per cert. Els referents hi havien de ser, Botifarra, les versions de nous himnes que li han donat certa fama, com “Al país de l’olivera” d’Obrint Pas, també. El repte serà, com ja apunta en alguna cançó, crear una nova tradició oral, explicar este segle XXI estrany amb albaes i cant d’estil. Eixir del museu i baixar al carrer, que ens explique encara més el que bull al cap i a les panxes de Penalba.
El disc
00:00 Cants de batre
03:48 Ball xafat
08:36 Una jota de Castelló
13:09 El bolero de l’Alcúdia
16:24 La cançó de la rosa de paper
19:56 La Perxelera
24:05 Les Tomasines
26:59 Havaneros
32:04 L’u d’Aielo
35:31 Al país de l’olivera
40:15 Riberenca
