Entrevista a At Versaris: ‘Ens agradaria haver baixat més al País Valencià’
Els catalans de Sants i Sabadell At Versaris aquest Dissabte visiten València per la “Diada del 25 d’Abril“. Actuaran al concert després de la manifestació juntament amb Fermin Muguruza i els Orxata Sound System a Burjassot. Un concert organitzat per ACPV i Pro 21 del qual encara pots comprar l’entrada si no la tens ací mateix.
Entrevistem doncs a Rodrigo Laviña que ens comenta coses del nou disc “No Fear” com també de l’actualitat del grup en unes poques preguntes per saber-ne més d’ells i acabar d’anirmar-nos de cara al concert.
Torneu al País Valencià un any i mig després de la vostra última visita. Hi ha ganes? Perquè heu tardat tant en tornar?
Sempre hi ha ganes de voltar! A més, sempre que baixem ens ho passem de perles… Si no hem baixat abans és perquè no ens ha sortit cap bolo (que no sigui a l’agost que no n’acostumem a fer…). Sabem que hi ha gent que ens segueix una mica la pista al País Valencià, però malgrat això no surten shows. Tampoc ens treu la son, i acostumem a tenir les agendes personals i col·lectives prou plenes.
Fa no res que heu presentat nou EP, ‘No Fear’. A banda del format, què diferència aquest disc dels vostres anteriors treballs? Què podem esperar del vostre directe?El treball segueix l’estela de la resta de treballs de la banda, tot i que es van definint més els gustos i estils ens els que ens sentim més còmodes els tres. Musicalment també es va centrant més tot i que no deixa de ser un petit collage. El contingut sempre reflexa els nostres estats, però és un treballet que té optimisme i mala llet a parts iguals. Partíem de la idea de que la por canvii de bàndol i això es transmet en el conjunt del treball. També es defineixen més els nostres estils en els rapeos, tant en els textos com en els seus artificis.
El directe és cru. El format tradicional en el gènere i un extra d’energia, és un viatge amb moments reflexius i estones més canyeres.
Continuem amb l’EP. A ‘No Fear’ vos rodejeu de molts amics, i acabem trobant col·laboracions en tots els tracks. Parleu-nos un poc de qui són aquesta gent (Invincible, Waajeed, Esteve ‘Oest’, Fetitxe 13, Sone, Patxi Vazili …) i perquè heu comptat amb ells.
Al disc volíem que en Pau es pogués centrar més en els textos i deixar una mica de banda la producció musical, que habitualment recau en ell. Per això vam demanar la col·laboració de gent que respectem molt.
El Patxi Vazili i l’Oest són dos musicazos molt propers de Sabadell, que han col·laborat a gairebé tots els treballs, el Patxi en aquest cas ho fa a la producció (Intro) i l’Oest a la guitarra a “Una vida de luxe”. La col·laboració amb Waajeed i Invincible surt arrel d’una gireta que vam fer al yanqui. Nosaltres coneixíem la seva música i vam connectar molt. El plan va ser aprofitar que ells estiguessin de gira per Europa per baixar-los a BCN, estar per aquí una setmaneta coneixent la ciutat, fer un bolo i de pas fer-nos un tema, planazo. Amb el Fetitxe13, de Reus, ens coneixem perquè hem compartit escenari vàries vegades des de fa anys, i tard o d’hora havia de passar, és un capo. El Sone és de The Freshmakers (granada). Una bandaza. Vam fer el contacte per internet perquè produeix de conya i ens varem conèixer al seu bolo del Say It Loud (festi de música negra a BCN on col·labora el Ro). Tot un luxe la gent que participa al projecte, un honor.
Un altre dels vostres projectes més recents ha estat el disc i gira amb la banda de jazz Asstrio. Al País Valencià però, no vam tindre la sort de gaudir del directe. Teniu pensat reprendre la vostra col·laboració amb ells o teniu en ment altres projectes?Ens encantarà tornar a fer coses amb ells, tot i que de fet, ja ho anem fent. Col·laborem quan enganxem algun bolo d’Astrio o a bolos amb projectes paral·lels seus, tallers musicals, jams… també ens anem trobant per fer birres. La idea de tornar-hi hi és, però no tenim res pensat ni calendaritzat, tot arribarà. Una llàstima no haver baixat cap al País Valencià, perquè era un espectacle que ha funcionat molt bé i que segur haguéssiu disfrutat…
També tenim altres projectes, musicals i col·lectius. En allò musical, el Ro està fent de selector i presentador amb The Rigodonians, està treballant en una demo amb el Vazili i alguna història més. El Pau està també amb una maqueta, amb col·laboracions de gent d’arreu a més d’estar fent tallers de rima en multitud de centres cívics, escoles… En Joan està més centrat en projectes audiovisuals.
El setembre de 2012 anunciaveu que tornaveu, però que renunciaveu a la dinàmica disc-gira convencional. Expliqueu-nos què significa això.
Això vol dir, bàsicament, que anem a la nostra. Què trèiem material quan ens ve de gust, sense lligar-nos a cap format concret. Que no trèiem un CD per anar al festival de torn, que no volem vendre la nostra música en macrobotigues on un disc nostre acaba costant 17 euros, que seguim apostant fermament per la lliure circulació de la cultura fora de l’SGAE, que el seu business “apesta” i que fem això perquè ens agrada, sense encorsetar-nos, sense donar explicacions i sense cap compromís que no sigui amb nosaltres mateixos.
