Coses que fer a València quan no ets mort (per la calor)
Carlos Pérez de Ziriza
Algú de vosaltres probablement es veu obligat a romandre a la gran ciutat, patint la calor de l’estiu. O simplement li ve de gust tastar de primera mà la calma absoluta del carrers d’eixa València. Com cantava Julio Bustamante fa just vint anys: «és més bonica encara quan es queda sense trànsit i buida». No vos faltaran arguments per a subratllar en color roig unes quantes dates del calendari.
Un fum de concerts per a qui no vulga anar-se’n a festiuejar per les cites més emblemàtiques
Per això, una estupenda forma d’airejar el cap en època d’exàmens pot ser deixar-se caure pel Festival de les Arts. Però hi han moltes més opcions, tant en sala com a cel obert. Com per exemple, el concert de Botifarra i Pau Chàfer el 29 de juny al Palau. O els de Pablo Alborán el 4 de juliol a la Plaça de Bous i Salvador Sobral el 7 al Palau.
També, un festival que cal no perdre de vista: el 4 Ever Fest, que celebrarà la seua primera edició a La Marina – entre la nostàlgia i la digna supervivència – amb un notable i veterà cartell forà, capitanejat pels històrics Simple Minds, els èpics The Cult, els abrasius The Jesus & Mary Chain, els incombustibles Manic Street Preachers, el pioner post punk industrial Killing Joke, la ballable fórmula rave punk de The Prodigy o el brit pop de Kaiser Chiefs, els 28 i 29 de juny.
Ja fa temps que l’agenda festivalera també s’introdueix al cap i casal i pràcticament es confon
Concerts de Vivers
Molt més eclèctic és el cartell de la Fira, un dels millors que mostra en anys, amb la presència, del 4 al 28 de juliol als Jardins de Vivers, de l’indie d’Izal o Iván Ferreiro, el rock urbà de Rosendo, la salsa de Rubén Blades, el tropicalisme de Caetano Veloso, el pop de Los Secretos, el folk rock de The Waterboys, la mescla d’ska, jazz i funk de The Cat Empire, el xiclet pop de Morat o Icona Pop i el mestissatge electrònic (amb alta graduació hip hop) de Zoo, Sara Hebe, Jazzwoman, Dub Inc. o Bomba Estéreo, sense oblidar el rap pur i dur d’Arkano o Beret o el rock alternatiu de Zoé. Així que ja ho sabeu: qui encara diga que s’avorreix sense poder agafar bermudes, tovallola i tenda campanya per anar-se’n a festiuejar a qualsevol indret de la nostra costa, és que no té perdó.
