Evolució i maduresa al ‘Quart Minvant’ de Novembre Elèctric
Nova entrega del grup de pop Novembre Elèctric, que publiquen Quart minvant (editat per Primavera d’hivern) després del disc Tremole (2016). El cantant, guitarra i “alma mater” del grup, l’algemesinenc Yeray Calvo, compagina este projecte amb Tardor, amb els primers estant a Madrid i amb els segons a València ciutat. Vaja, que s’ha de ser un poc “alma mater” d’un grup de pop per cantar en valencià a Madrid. Esta situació de tindre una cama a cada banda sol ser sinònim de moltes hores de carretera. Font inesgotable d’inspiració, de cavil·lacions amb la mirada perduda en l’horitzó sec.
Novembre Elèctric diuen que han evolucionat. Que passats els trenta les coses es veuen i s’expliquen diferent. Sense perdre per açò el caràcter intimista que de sempre hem associat amb el grup, que fabrica belles cançons d’a cau d’orella. Unes quantes referències a la infantesa i les èpoques passades, tema universal. Cançons com “Aquells xiquets” poden sonar a Lori Meyers perfectament. Influència d’haver enregistrat amb Pachi Garcia que ha treballat també amb els granadins. L’optimista “Polaroids”, amb ritme in crescendo, ens situa al voltant d’un viatge a París en plena època de construcció de la consciència. Treball madur, però és quasi inapropiat parlar de maduresa per a un grup que de fet sempre ho ha estat.
