El 99% restant
Moltes vegades he escoltat comentaris en els quals es criticava Ska-P per estar en disconformitat amb tot i tothom, per protestar a les seues cançons de tots els temes possibles i perquè moltes vegades han caigut en incoherències entre les seues pròpies lletres. Però, què voleu que us diga? Per a mi, aquesta és la senya identificativa del grup, és eixa l’espurna que els diferencia de la resta i a mi, personalment, em continua agradant com el primer dia.
Jo crec que és necessari que existisquen grups com aquests en els diferents panorames musicals, necessitem d’algú que ens diga què està passant i, a més, que arribe a les noves generacions a través de les seues melodies frenètiques. Ska-P connecta amb el públic juvenil i les seues lletres són un cant rebel a l’autoritat i a tot allò que ens imposen però que tan difícil és escoltar en el nostre dia a dia.
Si ens centrem en aquest últim treball, us puc dir que tornem a tindre l’Ska-P dels vells temps. Els acords i les melodies ens recorden a aquells primers CD del grup com 0’7, El Vals del Obrero o el seu millor disc, al meu parer, Planeta Eskoria, però amb nous sons que s’ajusten a les millores tècniques tant en la gravació com en els arranjaments de les veus. Com no podia ser d’una altra manera, Toni López torna a ser el productor del disc i el famós Gato López apareix en la contraportada en un estil que recorda a la primera portada del grup.
El primer tema és Full Gas, una introducció a ritme d’ska frenètic i amb una tornada de metalls que convida a ballar i a deixar-se endur. En Canto a la rebelión el grup recorda els pobles de Llatinoamèrica i ens transmet la necessitat de revolució davant els abusos del poder, perquè com ells diuen: “No ens poden parar!”.
Ciudadano Papagayo fa una radiografia al prototip de ciutadà que cal eradicar, i en Pandemia S.L se’ns explica el negoci de les farmacèutiques i el control de la població a través dels mitjans de comunicació, una cançó 100% Ska-P. Se acabó planteja el sistema de repressió dut a terme pels governs a través de la por i reclama deixar de ser presoners d’aquesta enganyifa. El principi d’aquesta cançó amb quatre veus a capella es molt il·lustrador dels nous camins musicals amb els quals el grup ens ha volgut sorprendre en aquest disc.
Dels quinze temes que formen aquest treball, caldria destacar també Maquis una cançó que comença a mig temps per a explicar la història d’un vell maqui que ràpidament passa a ritmes més contundents en forma d’homenatge a aquests grans lluitadors. Radio Falacia i Alí Babá ens recorda les melodies més clàssiques del grup, mentre que África Agónica posa el punt i final a aquest 99%, amb una cançó de ritmes lents i que ens convida a reflexionar sobre la problemàtica als països de l’anomenat “Tercer Món”.
Ska-P demostra, una vegada més, que encara hi ha molts temes a tractar i que per molt que els anys passen, donar un toc d’atenció a tota la problemàtica actual mai és una feina fàcil. Aquest disc agradarà els antics fans del grup, així com a aquells que descobriren la banda amb el seu darrer treball Lágrimas y gozos. Ska-P en estat pur, ska frenètic i molts temes que reclamen la nostra atenció. Esperem que continue brillant la seua “negra estrella” per molts anys més.
