El Kamión de la Basura: «Estem mostrant el Baix Segura a la gent valencianoparlant»

El Kamión de la Basura ha estat una de les formacions del panorama musical valencià protagonistes de la recta final del 2018. L’any del llançament del seu EP Surcos (Maldito Digital, 2018), acompanyat d’una nominació a millor disc als Premis Tresdeu. A més, han aparegut a diversos programes i mitjans com València Califòrnia o Territori Sonor on hem pogut escoltar la seua música. I aquest recent iniciat 2019 volen que continue per la mateixa senda. El proper divendres 18 de gener, comencen amb força l’any actuant a La Peligro, el primer directe de l’any! Aprofitant l’ocasió hem entrevistat Javi López (guitarrista i compositor) i Antonio Peñalver, (trompetista i compositor també) per parlar de tots i més temes!

Primer de tot, com està rebent el públic el llançament de Surcos?

El disc està tenint molt bona acollida. És una cosa que notem des dels primers directes. El públic connecta molt amb la banda i els temes nous estan funcionant molt bé. Sentim que tant la gent que ens coneix des de fa anys com la gent que ens escolta per primera vegada, fa seus els temes amb molta facilitat. Això ens està donant molta energia en aquesta primera part de la gira.

El primer reconeixement del públic sense dubte va ser arribar a ser finalista dels Premis Tresdeu 2018, veritat?

Per descomptat, va ser una gran sorpresa. Molta gent es va bolcar amb el grup en la fase de votacions i això és un altre indicador de la bona rebuda que va tenir el disc des dels primers dies. Va ser una bonica manera de celebrar el llançament de l’EP. Hem sentit el suport i el reconeixement a la feina que hem estat fent aquests dos últims anys.

Sou conscients del mèrit que va suposar? Sols havien passat 3 dies entre el llançament del disc i l’obertura de les votacions!

Sí, sí, com comentàvem va ser una sorpresa. Ja sentíem que la gent portava temps esperant que traguérem la novetat, però després de dos anys treballant en el disc sempre tens la incertesa de com funcionarà. Veure el suport i la il·lusió amb la què reben la teua feina és una injecció de força.

Vos hem pogut veure i escoltar a la ràdio i TV pública valenciana, com d’important és la música en viu als mitjans?

Els mitjans (especialment la TV i la ràdio) continuen sent referència a l’hora de marcar agenda política i cultural. En aquest sentit, que fomenten la música en directe i projectes que podríem considerar alternatius o innovadors és fonamental. Bussejant una miqueta t’adones que hi ha moltíssims projectes molt potents -ja no només musicals- que representen la complexitat i la riquesa cultural que tenim. Els mitjans són l’aparador en el qual hauria de recollir aquesta pluralitat, encara que lamentablement no sol ser així.

És important prestar atenció al potencial pedagògic dels mitjans, de la música, de l’art en general… perquè poden contribuir a generar cultures basades en el reconeixement, en la solidaritat, en les cures. Ja no és només que es fomente la música en directe, sinó que siga plural i diversa. Sembla una cosa bastant necessària, sobretot veient el creixement de l’odi i la intolerància en bona part dels països occidentals.

Vos he sentit dir que en Surcos mostreu una evolució i un procés de maduració. En què es diferencieu d’aquell Kamión de 2015, veient-vos amb perspectiva?

Sol dir-se que els principals errors d’una pel·lícula vénen de la preproducció. En aquest sentit, en Surcos vam fer molt èmfasi en aquesta fase. Dediquem molt esforç a seleccionar els temes, revisar i polir les lletres, compondre arranjaments, etc. En Préndelo (2015) ja vam intentar treballar des d’aquesta perspectiva, però el treball que vam fer amb aquest últim àlbum abans de ficar-nos a l’estudi va ser bastant més intens. Ens hem assegurat que tots els temes del disc siguen temassos [Rialles]. Amb bons continguts, i amb molt potencial per al directe.

A nivell intern Juanmi Martínez es va encarregar de produir els temes i posteriorment Róger García, de RPM Estudios, va acabar de polir detalls. Gravar amb Róger també ha servit per prioritzar aquelles coses que fan que la banda sone amb pegada. El resultat ha estat un disc amb un so molt potent, i que tot i moure’s entre diversos estils manté la sintonia i sona molt compacte.

“Bota-li” em pareix un exercici brutal de normalització del valencià. Però a la vegada em resulta un poc trist que haja de ser notícia que un grup del Baix Segura empre el valencià. No vos passa un poc el mateix?

Absolutament… És cert que el Baix Segura és una singularitat dins el País Valencià. És una zona fonamentalment castellanoparlant, en la qual durant molts anys tot el relacionat amb el valencià ha oscil·lat entre la indiferència i el rebuig. Aquesta qüestió va fer parlar fa uns anys, quan el Partit Popular va presentar una moció a l’Ajuntament d’Oriola contra «l’ús impositiu del valencià». Karlos Bernabé (Cambiemos Orihuela) va defensar llavors la importància del valencià com a vehicle per conèixer bona part de la nostra història i de la nostra identitat.

Nosaltres també entenem que una part important de les particularitats del Baix Segura vénen precisament d’aquesta cultura compartida, i que la llengua hauria de servir per enriquir-nos i apropar-nos a aquesta memòria i aquesta identitat que també és nostra.

En Surcos -i també en Préndelo– tenim temes en què utilitzem l’anglès. Però és cert que és més habitual que la gent se sorprenga d’escoltar-nos cantar en valencià. Per a nosaltres és una forma d’apropar el valencià a la gent que ens segueix i que sovint no ha sentit aquesta llengua com a seua.

Vos ha vingut alguna crítica del tipus «estos l’únic que volen és obrir-se al públic del rotllo valencianoparlant»?

Directament no. Però potser hi haja qui ho senta així. La veritat és que nosaltres hem crescut escoltant molta música en valencià. Els primers discos d’Obrint Pas, Skaparrapid o la Gossa ens els va passar un professor de 2n o 3r d’ESO. Des de llavors vam començar a descobrir grups i festivals en els quals la música en valencià era habitual. Parlem del 2005-2006, de festivals com l’Arrels, el Tomaca Rock … Fer un tema en valencià ha estat un homenatge també a totes aquestes bandes i aquest so que ha estat de les primeres influències que vam tenir. De fet, a l’hora de compondre els arranjaments, “Bota-li” va ser dels temes en què més va fluir tot. Tenim tan incorporades aquestes influències que sabíem molt bé el que buscàvem.

És cert que des d’aquests anys fins ara, la música en valencià ha crescut exponencialment. És molt estimulant veure com surten tants grups amb propostes tan potents. També com s’ha generat un circuit de festes populars, festivals i públics que segueixen i donen suport a la música en directe. En qualsevol cas, creiem que el més important és que a través de “Bota-li” sentim que estem apropant la llengua i la cultura valenciana a una zona com el Baix Segura, i que al mateix temps estem mostrant al Baix Segura a la gent valencianoparlant.

I sense condicionar-vos amb les preguntes anteriors, de quin tema esteu més orgullosos?

És una pregunta difícil… Com us comentàvem abans, els 6 temes de Surcos han passat un filtre dur, i creiem que tots ells són temes molt cuidats. Temassos, vaja [Riales]. Estem molt contents amb el resultat de tots ells, perquè tots tenen el segell del Kamión de la Basura. Tant en la vessant musical com en el contingut. Són temes en què bolquem vivències, emocions i reflexions, i que sentim que reflecteixen l’evolució i la maduresa que hem assolit com a banda. Són 10 anys tocant junts i compartint molt, i en aquest disc hem vist com tot l’aprenentatge d’aquests anys cobrava forma i donava els seus fruits.

La Vega Baja per bandera sempre, veritat?

Sempre. El Baix Segura és una zona de encreuaments i particularitats. Hem après a valorar aquestes bastardies i a reconèixer-nos en elles. Tanmateix, també és cert que no deixa de ser una zona molt abocada a la turistificació, en què resulta difícil construir projectes alternatius. Som la resistència [Rialles]… tot i que sempre hi ha hagut grups i projectes interessants com L@s Ginger, Frente Urbano del Sudeste, La Malamara, Generación 91, Aixa, La Gata Manifasera, Vega Baja Clothing…

He vist alguna cosa sobre propers videoclips (amb les Kellys, la Gata Manifasera) podeu avançar alguna cosa?

Sí, estem ultimant el videoclip de “Patalea” que eixirà probablement per a finals de gener o principis de febrer. Serà el segon del disc, després de “Desparasítame“.

“Patalea” és el tema més polític de Surcos, i parla de la importància de trobar punts de trobada per unir lluites socials. Precisament per això volíem donar visibilitat a col·lectius i associacions amb les que ens identifiquem i tenim sintonia. Ha estat una experiència molt bonica poder comptar amb totes aquestes persones. En molts casos són lluitadores incansables, que porten molts anys defensant drets socials. Dins de les nostres possibilitats volíem servir de plataforma perquè aquests col·lectius troben visibilitat i reconeixement.

Ja per últim, ha evolucionat també el directe del Kamión? Convideu a la gent a que vinga a La Peligro!

Sí, clar. Igual que amb el disc, hem preparat un nou directe amb tots els temes de Surcos i amb algunes adaptacions dels temes de discos anteriors. Juanmi Martínez ha estat qui ha coordinat el treball per aconseguir un directe fresc i canyer. Molt dinàmic i amb la idea de connectar amb la gent des del primer minut.

Directe a Almoradí. Foto: May Carrión

Tota la gent que vulga gaudir d’aquest nou directe està invitadíssima a passar-se per La Peligro aquest divendres 18. I després a seguir amb els balls en Do the Ska Party! Allà ens veiem, penyeta!

*Participa al sorteig de dues entrades dobles al nostre Instagram!