Recomanant Supermosca
Els valencians Supermosca són una banda que després de diversos canvis de formació es manté unida des de 2007 i en una direcció més que correcta que els ha portat a ser una de les majors promeses de l’Indie fet en la capital del Túria.
El seu primer llarg “Sangchili 1935” que veuria la llum a finals de 2010 es van posar per a gravar-lo sota la direcció de Hans Krüger (Tiki Phantoms, Delorean, Half Foot Outside) i van deixar el mastering a Santi García (Standstill, The New Raemon, Nueva Vulcano, Madee). És un disc cru i directe, que homenatja al món de la boxa, en especial a Baltasar Sangchili, el primer campió del món espanyol, a què li deuen el titule del seu primer treball.
En el 2011 Fede Fernandez deixa la banda per motius personals i entra en ella Josep Zapater als teclats i cors, donant pas a l’actual i definitiva formació de Supermosca. El que retardaria la publicació del disc ja mencionat fins a principis de 2012, sent finalment autoeditat.
Han tocat per tot l’estat espanyol, en festivals com el Low Cost de Benidorm, Monkey Week, FRA o Indielx on han compartit cartell amb grans de l’escena com Los Planetas, Second, Vetusta Morla, Love of Lesbian, Maga o Iván Ferreiro.
Estos últims mesos han composat els cinc temes que formen part del seu EP “Miedo, cinco letras” que va veure la llum el passat mes de Gener amb el recolzamnt de Digisep Media i Warner Music Spain. És una autèntica joia del què m’agradaria destacar-vos el seu primer single “Naoko” un temazo de pop tendre, inusualment bonic i ple de matisos. Vos deixe el seu vídeo:
una abraçada, #SempreUnaAbraçada
dao
