Bategant amb Xeic!

EL DESCOBRIMENT DEL MES. Hui us presente una nova secció que espere que ens acompanye durant molts mesos. En “El descobriment del mes” presentaré un disc que em cride l’atenció d’entre la nova música que hi ha per la xarxa. Sempre que es puga serà en descarrega gratuïta i que, al meu parer, no siga d’un grup que normalment escoltem per aquesta terreta.

Per encetar la secció, vos porte el disc Batecs del grup de les terres de l’Ebre Xeic!. Aquest treball va arribar al meu Ipod arran d’una notícia que vaig llegir a la revista Enderrock. Alguna vegada havia escoltat cançons dels Xeic! però mai m’acabaven d’agradar. En aquesta ocasió, però, el que vaig escoltar em va sorprendre com poques vegades em passa amb les novetats discogràfiques dels grups. El seu single d’avançament Tornarem era un tema d’ska amb molta força i que ràpidament es va fer un lloc a la meua ment. A més, en aquesta cançó participa Màrius Serra (personatge molt conegut de TV3 i apassionat de les paraules), qui li dóna un toc especial que solament es pot explicar escoltant la cançó. Ells s’autodefineixen com un grup que fa música de festa major amb un petit toc reivindicatiu que crea un so d’ska rural.

Després d’informar-me un poc sobre l’evolució del grup en els últims anys, vaig llegir que aquest disc era la presentació oficial del nou cantant, Aitor Cugat, el qual li aporta un nou aire a la formació, que personalment vos diré que m’encanta. El grup té reminiscències a grans formacions com Brams, Oprimits o els Betagarri. Melodies directes acompanyades per metalls i arrodonides amb unes lletres sense complexos. Música festiva i combativa que farà ballar i botar a tots els qui puguen gaudir del seu directe.

De més a més, hi trobem la col·laboració especial d’Iñaki, cantant dels Betagarri, en la cançó Batecs, que dóna títol al treball. Es tracta d’una peça més rockera, que segueix el camí dels nous treballs de la banda basca, i que sap traure profit als registres dels dos cantants. Una tornada directa que no podreu parar de cantar i ballar.

Com no podia faltar, a la cançó Dona d’aigua dolça, amb un temps més lent de reggae-ska, podem gaudir d’un conte romàntic que dóna el contrapunt amorós i personal al disc, i que té la seua continuació a La vida al teu costat. Per continuar, Quart de segon obri el disc amb unes melodies més típiques del cant gregorià o d’església que d’un grup d’ska, però ràpidament deixa pas als metalls per tal de presentar una cançó que demostra la nova direcció cap a la qual apunten els Xeic!. A Agafa’n un podem sentir el genial Miquel del Roig acompanyat pels seus ritmes de guitarra i les melodies populars tant típiques de les nits de festa.

L’únic contrapunt que podem retraure als Xeic! és que no t’agrade l’ska, perquè la veritat és que ha sigut un gran descobriment que no ha parat de sonar al meu reproductor. En definitiva, ska directe, punyent i sense pèls a la llengua. Què més podem demanar? Doncs que vinguen al País Valencià a presentar-lo!

Ací vos deixe l’enllaç per descarregar aquest disc i ja em direu què vos sembla. Ens llegim la propera setmana i, com diuen els Xeic!, “Català a l’atac!”.