Feliu Ventura, Júlia, El Diluvi i més s’inspiren amb l’obra d’Antoni Miró
Els vasos comunicants entre les diverses arts són infinits. Com la xarxa de coves i albencs que saturats d’aigua fan brollar els ullals per fer baixar els nostres barrancs mediterranis. La cançó, tan lligada a la poesia, sempre s’ha inspirat en l’art pictòric. Feliu Ventura ha estat el principal instigador per fer un disc de diversos músics. El joc consistix a que cadascú s’inspire en un quadro d’Antoni Miró (Alcoi 1944) i posar-li música i lletra. D’este exercici ha eixit Antoni Miró, pintura musicada.
És curiós observar com cada artista o grup ha escollit l’obra de Miró que més s’adapta al seu propi cosmos. En l’obra de Miró hi ha a triar, crítica, amor, però tot molt valencianament, amb color i alegria. Així les també alcoianes Júlia, amb el seu pop minimalista de casiotone, ens porten a París amb un quadro d’una bicicleta urbana per damunt de fulles seques. Per la seua part, El Diluvi canta al boom urbanístic o Cesk Freixas al procés. Mireia Vives i Borja Penalba cerquen aires bohemis en una imatge d’una maleta. I Feliu Ventura s’inspira en una mà esquerra oberta cara al cel.
Acompanyen les cançons alguns poemes de l’Isabel Clara-Simó, de Marc Granell i del propi Ovidi Montllor inspirats en l’obra de Miró i recitats per a esta ocasió per Francesc Anyó i Pepa Alòs.
