Vaga de totes, un 8 de març sense dones als escenaris

El Col·lectiu de Dones Treballadores de la Música Valenciana (CTMV) ha emès un contundent i clar manifest. Amb aquest denuncien la contradictòria situació que viuen cada 8 de març i 25 de novembre. Amb motiu de l’arribada del 8 de març, les dones treballadores del sector musical veuen com creix l’interés en contractar els seus serveis. Un interès segons relaten, que la resta de l’any brilla per la seua absència.

On són les dones compositores, instrumentistes, tècniques, gestores, vocalistes i un llarg etcètera la resta de l’any? El pitjor, segons conten, és que són les institucions públiques les que les reclamen en aquestes dates assenyalades. A més, imposant moltes vegades condicions precàries i nefastes. Així ni s’acompleixen quotes de dones als escenaris ni es construeix una societat paritària.

És per això que cridem a la vaga no només a les dones que es mouen en l’àmbit musical, sinó també a totes aquelles que treballen a qualsevol àrea de la cultura: el nostre art i les nostres creacions són vàlides els 365 dies de l’any, i no tan sols el 8 de març!!

Tot desemboca en una campanya de purplewashing de certes institucions, més preocupades pel màrqueting que per la conscienciació real. Una campanya de rentat d’imatge que tan sols porta a un fals vel d’igualtat difusa. Reclamen transformar el panorama actual, el qual compta amb una greu infrarrepresentació i invisibilització.

Per totes aquestes raons criden a la vaga a totes les dones que es mouen a l’àmbit musical i cultural. Perquè el seu treball i les seues creacions són vàlides els 365 dies de l’any.

Foto extreta del perfil de Facebook de La Peligro. El passat 2 de febrer, la sala La Peligro va celebrar la festa Poder Bi-Menstrual amb Amazonians, Lioness Sisters i Bemol Inquieta Sound

Manifest íntegre

Ens trobem ja ben endinsades en el més de febrer i com cada any, a mode de ritual, els programadors culturals es concentren en l’àrdua tasca de cercar dones que puguen omplir les seues agendes durant el
mes de març. En commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora ens reclamen als escenaris mentre ens aboquen a la precarització i ens condemnen a la invisibilització durant la resta de l’any.

Un cas particular

La primera quinzena de febrer ja començaren a cremar els nostres telèfons. Ens agradaria explicar un cas particular com a exemple representatiu de la problemàtica que denunciem. La producció del programa Comediants de la televisió pública valenciana À Punt va emprendre una enèrgica campanya de recerca, concretament volien contractar dones músiques per a conformar la banda que acompanya els seus directes habitualment. Es tractava d’un “especial 8 de març” i és per això que volien composar una banda formada expressament per dones, una banda que durant la resta de l’any està formada exclusivament per homes.

Amb això queda ben palès, i volem insistir, en el fet que qualsevol entitat o institució que deliberadament no contracte dones músiques els 365 dies de l’any, ens està relegant a una situació marginal en detriment de la normalització de la nostra presència com a dones treballadores en l’àmbit de la cultura (cosa que també ocorre de forma estructural a la resta d’àmbits ocupacionals). Exigim que À Punt rectifique aquestes conductes masclistes i insistim en l’agravant que suposa que es tracte, en aquest cas, d’una televisió pública amb uns suposats valors representatius i inclusius.

Aquest cas, com ja hem esmentat adés, no és un cas aïllat sinó que aquestes dinàmiques es repeteixen any rere any durant aquestes dates en concret. La nostra resposta davant aquesta precarització a la qual ens veiem abocades és la vaga. No volem més molles, volem el pa sencer!!

Col·laboració

D’altra banda, volem posar en evidència la nul·la col·laboració dels nostres companys músics ja que no considerem favorables les seues esporàdiques aportacions, oportunistes i reaccionàries. No volem que us feu ressò de la nostra lluita el 8 de març, volem i necessitem un posicionament públic i ferm que done suport a la nostra lluita dia a dia.

Hem dut a terme accions durant tot l’any per tal de posar en relleu la invisibilització de les dones als escenaris, als backstages i a la resta de llocs de treball dintre dels nostres models d’oci més habituals. Per tant, exigim també que els nostres companys boicotegen aquesta escena masclista i excloent i que renuncien als seus privilegis per secundar la nostra reivindicació sent així conseqüents amb els valors que prediquen.

Programadors

Al mateix temps, aprofitem per a cridar l’atenció de totes aquelles persones que es dediquen a la programació i a la producció cultural per demanar-los que complisquen unes quotes paritàries. Si més no, cal posar l’accent en què el sistema de quotes és el mitjà però no l’objectiu. El canvi ha de ser transversal, ja no es tracta només que hi haja dones als escenaris sinó que és necessària la completa feminització dels espais. Us fem saber que existeixen bases de dades on apareixen dones professionals del món de la música d’arreu de l’estat espanyol. Així doncs, no ens valen més excuses, existim i volem treballar.

Atès que el masclisme és una tara que impregna de forma estructural la quotidianitat de les nostres vides sota l’abric del sistema capitalista voldríem insistir que aquesta responsabilitat de combatre el patriarcat
musical no correspon exclusivament a les persones que produïm cultura sinó a totes les persones que la consumim. Hem de repensar els nostres models d’oci i apostar per alternatives reals, amb valors coherents i inclusius: antifeixistes, anticapitalistes i feministes. És necessària la implicació de totes per tal de donar suport i posar en valor les iniciatives de projectes femenins i feminitzats en detriment de l’actual escena masculinitzada.

Crida a l’autocrítica

També fem una crida a les nostres companyes, una crida a l’autocrítica i al mateix temps a la sororitat i al suport mutu. L’escena femenina està regida a hores d’ara per la cis-heteronormativitat on encara hi són ben presents els valors racistes consagrats als processos imperialistes de colonització i neocolonialisme que continuen assetjant pobles d’arreu del món. Per això ens comprometem a transformar aquests privilegis que interposen jerarquies entre nosaltres mitjançant la solidaritat. Sigueu totes benvingudes!!

Reclamem un espai divers on totes tinguem cabuda. Necessitem nodrir-nos d’altres realitats crear xarxes de solidaritat i treballar juntes, colze a colze contra un objectiu comú.

A la vaga

Finalment, ens reivindiquem com a dones treballadores per la qual cosa ens unim a la vaga del 8 de març de la mà de la resta de vaguistes. Estem fartes que es pose en qüestió la professionalitat de les dones amb la conseqüent precarització del nostre treball. Rebutgem amb total obvietat els discursos misògins de la diferència mitjançant els quals se’ns intenta invalidar i menysprear, ja que no tenen cap fonament racional.

Estem fartes que ens criden per a ‘’especials 8 de març’’, per a concerts benèfics i per a altres causes no remunerades. Les dones no devem cap favor a ningú, per tant exigim que es respecten els nostres catxés i que es pose en valor la nostra formació professional. Nosaltres també estem venent hores i força de treball productiva, per la qual cosa no permetrem que ningú es lucre gràcies a nosaltres obviant els nostres drets com a dones treballadores.

Així doncs, legitimem la vaga com a una eina històrica de la classe treballadora i fem una crida a la vaga feminista del 8 de març. Ni pinkwashing ni purplewashing, no permetem que cap estratègia institucional més ens banalitze. No volem més molles, qui vulga música eixe dia, que pose la ràdio! Ens veiem als carrers i a les places!