Per què el 95% dels lectors valencians lligen habitualment en castellà?
La Fundació FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura) va presentar ahir el Baròmetre d’Hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana. Després d’una aturada de 7 anys es reprén aquest estudi que anteriorment s’havia realitzat ininterrompudament des de 1999 a 2011. De les principals dades extretes de l’estudi, la Fundació FULL destaca que el 95,9% població valenciana llegeix almenys una vegada per trimestre. El 44,3% llegeix en valencià de forma ocasional, mentre que només el 3% de la població llegeix habitualment en valencià. I això ens fa preguntar-nos per què?
Una de freda i una de calenta
Infografia Baròmetre de lectura. Font: Levante
Tot i que encara hi ha un 49,2% de la població que no llegeix o ho fa de manera molt ocasional l‘informe destaca dades esperançadores. Com per exemple el percentatge total de lectors de 14 anys o més al País Valencià. Aquest se situa en el 95,9%, un 5,8% més que fa 10 anys. En aquest bloc s’inclou a qualsevol ciutadà que haja llegit durant el darrer any algun tipus de material, en qualsevol format o suport, siga imprés o digital, almenys una vegada al trimestre. La ràtio de lectors a la Comunitat Valenciana és lleugerament superior a la mitjana estatal en la lectura de llibres (67,2%). Els lectors de llibres entre la població valenciana llegeixen una mitjana d’11,4 llibres a l’any, és a dir, pràcticament un volum per mes. Respecte als motius que els porten a la lectura, un 63,3% de la població llegeix llibres per oci i un 24,9% ho fa per treball o estudis.
En el 94,8% dels casos, el castellà és l’idioma habitual de lectura al territori valencià
Però aquestes dates positives s’enterboleixen quan parlem del consum de lectura en valencià. En el 94,8% dels casos, el castellà és l’idioma habitual de lectura al territori valencià, mentre que només el 3,0% de la població llegeix habitualment en valencià. D’altra banda, un 41,3% sí assegura llegir en valencià ocasionalment. És a dir, que un 44,3% de la població inclou la nostra llengua a les seues lectures de forma ocasional o habitual. A més, cal destacar que ha augmentat tant el nombre de persones que afirmen que el darrer llibre comprat ha estat en valencià (7,1% enfront del 2,6% de 2009) com les que afirmen que el darrer llibre llegit va ser en valencià, (5% enfront del 3% de 2011).
Només el 3,0% de la població llegeix habitualment en valencià. Un 41,3% sí assegura llegir en valencià ocasionalment.
Les xifres canvien si ens centrem en les generacions més joves: el 6,8% dels menors de 10 a 13 anys llegeixen habitualment en valencià i el 70,6% ho fa ocasionalment. Així, podem afirmar que, el 77,4% dels menors llegeixen en algun moment en la nostra llengua. I l’anglès? Doncs un 20,4% de la població l’inclou com a llengua de lectura ocasional.
El 6,8% dels menors de 10 a 13 anys llegeixen habitualment en valencià i el 70,6% ho fa ocasionalment
Atenent a l’últim llibre llegit entre els enquestats, un contudent 91,1% afirma que estava escrit en castellà. Solament el 5% dels casos el llibre estava en valencià. Aquells que no el van llegir en valencià, no ho van fer, principalment perquè «els resulta més senzill (48,0%)». Seguit per «no ho entén prou” (18,9%)» o bé perquè «no l’havien triat ells (16,5%)».
Lectures dels resultats
Jesús Figuerola ha afirmat que l’estudi ha deixat clara l’extraordinària diversitat pel que fa a la consideració i a l’ús de la nostra llengua. També, que les bones dades que proporcionen els lectors menors són gràcies el paper destacat de l’escola pública valenciana. La qual garanteix l’ús de les dues llengües oficials. Però remarca que caldria analitzar amb detall com influeixen els diferents programes lingüístics en la lectura en valencià i castellà de l’alumnat. Però això seria un altre estudi.
La principal “excusa” que posen els lectors per a justificar que no ho fan en valencià és que els resulta més senzill llegir en castellà. Això posa en evidència la falta de conscienciació de cert sector de la població. Hi ha gent, inclosa valencianoparlant, que el valencià és solament un tràmit durant l’educació. Està estesa l’opinió que una vegada acaba l’etapa formativa, és normal deixar de banda el valencià. A excepció que vulguen dedicar-se a l’administració pública. En aquest sentit també hi són responsables molts factors. Ja siga per qüestions familiars, educatives, sociològiques o mediàtiques, ens portaria a elaborar un altre extens estudi.
Partim també de la base que costa trobar llibres en valencià a les prestatgeries de les llibreries. Si parlem de la ciutat de València, podem contar amb els dits de les mans llibreries on trobar una extensa col·lecció de llibres en valencià. I si eixim de la capital la quantitat encara es redueix més.
Si parlem de les grans superfícies existeix una segregació dels llibres en valencià a prestatgeries anomenades “Llibres en català”. Com si d’un gènere es tractara. Una cosa semblant a l’etiqueta que ha acompanyat molts anys a la música en valencià.
També és veritat que al País Valencià, és difícil trobar l’edició en català de best-sellers. Al cap i a la fi són els llibres que més es venen i es regalen. Alta possible raó és que la immensa majoria de llibres en català es troben en català central. Moltes vegades el dialecte pot desagradar o traure puntualment de la història a un lector per exemple valencià. I ja no entrem a parlar dels secessionistes lingüístics ,que sols llegiran llibres en valencià de les normes del Puig.
Solucions
Foto extreta de la Fira del Llibre de València
En eixe sentit Figuerola incideix en que cal dissenyar accions que ajuden a visibilitzar el llibre en valencià i estudiar estratègies diferents per als diferents territoris. Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Esport ha afegit que «l’estudi servirà a les institucions per a continuar amb algunes propostes i rectificar altres. És necessari tindre un Pla de Lectura com el que tenim, però requereix diners. Si no hi ha una aposta financera decisiva, no serveix».
Per al vicerector, un estudi com aquest permet “fer polítiques diferenciades, tenint en compte la nostra realitat lingüística complexa” i acabar amb certa “mitologia”. Per exemple, “diuen que cada vegada es llegeix menys, però els resultats mostren que la societat llegeix ara més que abans, la lectura arriba cada vegada a més part de la població. A més, els joves són els que més llegeixen”, ha subratllat. D’altra banda, ha reclamat dues línies d’acció: la política de primera infantesa, per a crear i consolidar nous lectors, i la convicció que la lectura ha de ser un plaer, “si no ho és, quan es puga deixar, es deixarà”.
