Ton pare té terreno? Els pobles més extensos del País Valencià

Ja fa temps que quedes amb eixa personeta, i et planteges si donar el pas de començar una relació. Però tens dubtes i és normal. Però sempre pots arriscar-te fent la pregunta definitiva marca Orxata: ton pare té terreno? Tal vegada és un poquet descarat preguntar-li directament per les propietats que hereterà pròximament. Així que li pots preguntar d’on és -si no ho saps encara- i si és d’algun dels pobles que et contem a continuació, pots anar pensant en complir el teu somni de ser un o una terratinent de telenovel·la.

Requena

Amb 814,21 km², Requena és el municipi més extens del País Valencià. És la capital administrativa de la comarca de la Plana d’Utiel-Requena amb uns 20 mil habitants. Té tal superfície que compta amb 29 alqueries, pedanies o partides. Això provoca que la principal activitat econòmica local siga la vinya. Requena és considerada la porta de la Meseta. Històricament havia format part de Castella, però amb la divisió provincial del 1851 va passar a formar part de la província de València per motius geogràfics i comercials.

Aiora

Aiora és la capital de la comarca coneguda com la Vall de Cofrents i forma part del Regne de València des de 1281. És el segon municipi valencià amb més superfície, amb 446,58 km², gairebé la meitat que Requena. aquesta extensió i la seua situació a l’interior del país, envoltat per muntanyes de considerables altures: Puntal de Meca (1058 m.), Puntal de Migdia (1.146 m.), Puntal de Tortolilla (1.199 m.), Penyal dels Mascles (1.091 m.) i Palomeras (1.258 m.) determina l’existència d’una gran abundància de recursos mediambientals i paisatgístics de gran bellesa. També cal destacar que és la seu del Gazpatxo Rock.

Morella

Morella és capital de la comarca dels Ports i té altres poblacions dins del seu gran terme de 413,54 km². El terme municipal de Morella està dividit en tretze denes i dos antics termes municipals agregats els anys 70. En tractar-se d’un terme municipal tan extens (el més gran de la província de Castelló) i amb viles i masos disseminats al llarg i ample, s’ha impulsat la dena com una forma perquè l’ajuntament arribe a tots els indrets. La seua situació estratègica li ha atorgat un interessant passat històric i s’ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental.

Oriola

El municipi més extens de la província d’Alacant és Oriola amb 365,44 km². Gairebé la meitat de la població es concentra al nucli urbà i la resta està molt dispersa per les més de 20 pedanies que s’escampen per l’enorme terme municipal. Tot i ser el castellà l’idioma predominant hi ha una pedania anomenada Barba-roja on es parla valencià. Oriola és la capital històrica del Baix Segura i compta amb més de 50.000 hectàrees de regadiu.

Villena

Per la seua banda el terme municipal de Villena s’allarga fins els 345,37 km². La situació de la comarca de l’Alt Vinalopó ha sigut sempre un important nus de comunicacions conegut com el “Passadís de Villena”. Es troba en una important cruïlla de camins entre València, Múrcia i Castella-la Manxa. Històricament vinculada a la Corona de Castella, passa a formar part d’Alacant el 1836 amb la divisió provincial que estableixen els liberals. La gran majoria de la població viu a la ciutat de Villena, i la resta en 15 unitats poblacionals, algunes de les quals són considerades com pedanies, que es troben escampades per l’ampli terme municipal.

Elx

La capital de la comarca del Baix Vinalopó és la tercera ciutat més poblada del País Valencià. Elx té un ampli terme municipal de 326,5 km² i compta amb 12 km de platja. Compta amb l’extensió de palmeres més gran d’Europa (240.000 exemplars, aproximadament), i al món sols el superen alguns palmerars àrabs. La majoria de la població viu en el nucli urbà d’Elx, i la resta en una vintena de partides rurals i pedanies.

Venta del Moro

Venta del Moro tanca aquest rànquing de poblacions més extenses del País Valencià. El seu terme municipal, de 272,59 km² és el tercer en extensió de la província de València. El seu terme municipal, de 272,60 km² és el tercer en extensió de la província de València i es troben fins a 6 nuclis de població més. Pertany a la comarca de la Plana d’Utiel-Requena i limita amb diverses localitats, entre elles Requena. Venta del Moro ha estat sempre lligada a Requena fins la seua definitiva segregació el 1836. El 1851 va passar també a formar part de la província de València.

Fonts: Registre d’Entitats Locals i Viquipèdia.