10 claus per entendre com queden els ajuntaments després del 26M
Semblava que no arribava mai la data, però ja és dilluns 27 de maig, i deixem de banda aquesta marató de campanyes, eleccions, recomptes i pactòmetres. Bé, no deixem de banda del tot, perquè encara en són un fum d’ajuntaments sense majories absolutes i on els partits afins s’han de posar d’acord. Us oferim hui 10 claus que considerem clau (valga la redundància) que podem extraure de les eleccions municipals i europees d’ahir, en clau valenciana.
Ribó pels pèls
Sembla que el Pacte del Botànic està a un pas de reeditar-se tot i la desaparició de Podem i l’entrada de Vox a l’Ajuntament. Compromís ha estat la força més votada en 13 dels 19 districtes de la ciutat de València però abasta la majoria de 17 regidors pels pèls. Sobretot tenint en compte que el bloc de dretes ha sumat 16. La imatge de l’equip de Ribó ballant el “Don’t stop me now” al més pur estil Iceta, quan encara no s’havia arribat al 100% de l’escrutini va ser un poc atrevida. Per altra banda, amb la pèrdua de les alcaldies de Carmena i Colau, València aguanta com l’ajuntament del canvi.
Ribó, els altres regidors, Oltra i Ferri ballen el "Don't stop me now". Eufòria a Compromís. pic.twitter.com/XJr0aejOgZ
— Víctor Maceda (@VictorMaceda) May 27, 2019
El penell taronja a Alacant
Moltes veus han titllat al partit Ciudadanos com el “penell taronja”, per donar suport a governs de PSOE o PP segons els convenia. A la ciutat Alacant pot veure’s aquest exemple. Al 2015 Ciudadanos va ser uns dels partits que van donar suport al socialista Gabriel Echávarri. I ara a 2019 tothom compta amb que donarà suporta al candidat del PP junt a Vox, per sumar 16 regidors, un més que la majoria absoluta.
PP y Ciudadanos sólo podrán gobernar en Alicante con el apoyo de Vox https://t.co/2VE4o8AWeq #Elecciones26M pic.twitter.com/nqeV6aecYe
— elDiario.es (@eldiarioes) May 26, 2019
Reedició pacte a Castelló
A Castelló de la Plana el PSPV d’Amparo Marco queda per davant del PP després de més de 30 anys d’hegemonia. Tot i que Compromís i Podem han perdut representació podran reeditar el Pacte del Grau. Encara que també podria buscar aliança amb els 4 edils que ha tret Ciudadanos, tot fa pensar que la experiència del pacte d’esquerres repetirà.
Els socialistes poden optar entre reeditar el Pacte del Grau, amb una posició de predomini, o pactar amb un Ciutadans que s'estanca https://t.co/nhkNbESyey vía @ElTemps_cat
— violetatena (@violetatena) May 27, 2019
Desfeta de Podem, EUPV i més marques
La indefinició de Podem i EUPV definitivament no agrada a l’electorat. Pràcticament en cada població ha presentat una marca diferent. Desvinculant-se total o parcialment de la marca principal de Pablo Igleisas, ajuntant-se amb EUPV, ajuntant-se a altres partit de caràcter municipalista… no ha causat l’efecte desitjat. Als grans ajuntaments la representació morada s’ha desunflat, fins al punt que ha València directament ha desaparegut.
A nivell municipal al País Valencià EUPV consolida 139 regidories. Més sagnant és la caiguda de Podem. Retrocés a Alacant i Castelló i fora de l'Ajuntament de València. I coses que han passat a Alcoi, Benissa, Benidorm o Alzira.
— Vicent Galiana (@vgaliana_) May 27, 2019
PSPV principal beneficiat de VOX
Una cosa sí que sembla clara. L’aparició de VOX ha beneficiat inesperadament al PSOE, i també al PSPV al País Valencià. Mentre que el partit ultradretà ha furtat vots a l’electorat clàssic del PP, alguns votants d’esquerres han optat per moderar el seu vot cap al PSPV per por a que VOX agafe poder en governs municipals. Aquesta tendència ja es va manifestar a les eleccions generals i les Corts Valencianes i s’han repetit ahir.
Resultats discrets de VOX
Resulta curiós com el tractament que els mitjans dediquen a aquest partit supera amplament en minuts als altres. Sobretot si ens fixem en els resultats extrets. No han superat els dos edils en cap ajuntament però han aconseguit representació en bon número de les ciutats més poblades. Com per exemple València (2), Alacant (2), Elx (2), Castelló (1), Torrevella (1), Torrent (2), Alcoi (1), Sagunt (1), Sant Vicent del Raspeig (2), Elda (1), Paterna (2), Vila-real (1), Alzira (1), Mislata (1)… En alguns passaran desapercebuts però en altres es faran denotar i seran clau per formar govern.
L'extrema dreta valenciana es replega entorn a Vox, que treu 48 regidors a tot el País Valencià. Els micropartits anticatalanistes es desintegren poc a poc i només Avant aconsegueix dos regidors a Albal. España2000 perd tots els regidors que li quedaven.
— Miquel Ramos 🥘 (@Miquel_R) May 27, 2019
Els partits locals
És típica aquella dita de que a les eleccions municipals es vota a la persona i no al partit. A unes quantes poblacions el partit local independent ha sigut la més votada, encara que no sempre li done la clau per a exercir la majoria. El cas més extrem el de Jorge Rodríguez a Ontinyent. Després d’eixir del PSPV pel cas Alqueria el seu partit a nivell local i comarcal La Vall ens Uneix ha ampliat la majoria absoluta, amb 17 de 21 regidors. Altres localitats on han triomfat marques independents locals són: Nules (CeN), Oliva (Pro Oliva), Alginet (S d’A), Benitatxell (MesB)… A aquest mapa interactiu podeu observar amb to gris les localitats on les candidatures independents municipals han guanyat les eleccions.
Majories absolutes
Com ja hem comentat abans, a la gran part de poblacions, cap partit assoleix la majoria absoluta i s’hauran d’arribar a acords. Al punt anterior comentàvem la de Jorge Rodríguez a Ontinyent com a ressenyable entre les poques localitats valencianes amb majoria absoluta. També governaran sense haver de dependre de ningú, Juan Antonio Sagredo del PSPV a Paterna, Carlos Fernández del PSPV a Mislata, Rubén Alfaro del PSPV a Elda, Toni Pérez del PP a Benidorm, Eduardo Dolón del PP a Torrevella, Irene Navarro del PSPV a Petrer, Luisa Salvador del PSPV al Puig, Elvira García del PSPV a Alaquàs, Mari Carmen Climent del PP a Sogorb o Ramsés Ripollés del PSPV a Morella.
El triomfador general de les municipals és el PSPV, però el segon triomfador és Compromís, que passa de 40 majories el 2015 (18 absolutes i 22 relatives) a 58 majories el 2019 (35 absolutes i 23 relatives). Duplica les majories absolutes.
— Guillem (@guillem_vlc) May 27, 2019
Dones alcaldesses
Sembla que les candidatures encapçalades per dones tot i no ser poques, no han obtingut un gran resultat. A hores d’ara podem dir que poques dones, almenys a les grans ciutats obtindran la vara de comandament. Amparo Marco a Castelló (PSPV), Diana Morant a Gandia (PSPV), Irene Navarro a Petrer (PSPV), Luisa Salvador al Puig (PSPV), Elvira García a Alaquàs (PSPV), Eva Zamora a Alcàsser (PSPV), Isabel Martín a Paiporta (PSPV), Mari Carmen Climent a Sogorb (PP)… són algunes de les poques dones que poden governar ja siga amb majoria absoluta o encapçalant coalicions a les principals ciutats del País Valencià.
🤝 Estem carregats de felicitat i orgull, però sobretot estem plens de responsabilitat. A partir d’ara, seguirem treballant de valent, sempre al costat de la ciutadania i prioritzant el que és important. Serem, com sempre hem sigut, el Govern de tots. GANDIA/❤️ #TuGuanyes pic.twitter.com/XrjLtYDw1e
— Diana Morant (@DianaMorantR) May 27, 2019
Les Diputacions
Pel que fa a les diputacions provincials que venen designades també gràcies a les eleccions municipals, sembla que no hi hauran excessius canvis. La Diputació de Castelló és l’únic canvi ressenyable ja que torna a mans socialistes després de 24 anys de monopoli de la família Fabra.
El PSPV aconseguirà mantindre la Diputació de València tot i l’embolic del cas Alqueria i tot fa pensar que inclourà un representant de la Vall ens Uneix i un altre de Vox.
Pel que fa a la Dipu d’Alacant el PP continuarà manant, sense grans canvis en la contstitució de la diputació provincial.
El PP pierde la diputación de Castellón, la de Fabra, y pierde la mayoría en la de Ourense, la de los Baltar.
— Pablo Simón (@kanciller) May 27, 2019
