El Diluvi: «Què farem hui? Tocar, cantar i ballar!!!»

Ja fa més d’un mes que el disc Junteu-vos (2019, Halley Records) va veure la llum i El Diluvi ha realitzat els primers concerts de la gira homònima. Tothom ha vist una evolució o revolució en les sonoritats de la banda en aquest nou treball, i conèixer les interioritats d’aquest disc tan elaborat.  Nosaltres teníem ganes de fer-vos arribar aquesta conversa que ens van fer arribar des del seu management Pro21Cultural. Així que sense més ací teniu El Diluvi.

Com ha estat el procés conceptual a l’hora de crear Junteu-vos?

Les cançons d’aquest disc a diferència d’altres treballs anteriors estan més treballades estructuralment, harmònicament, i buscant noves sonoritats vinculades al pop actual, però sense deixar de banda el folk, ja present al Diluvi només pels instruments com el violí, bandúrria o acordió.

El pensament a l’hora de crear la música ha sigut no creure’ns les limitacions que suposadament tenen els instruments folks, i al contrari, experimentar fins a trobar la manera de portar el folk, al món de la música pop.

La idea és apropar al públic cançons que d’inici parteixen de temes personals, o motivacions del grup, però que a l’hora són un reflex de la societat. Volem crear eixe sentiment de col·lectivitat, d’ací el títol de Junteu-vos. Darrere de tot açò hi ha un concepte d’empatia, de voler despertar alguna cosa en totes les persones que ens escolten, i de veure més enllà de cada inquietud personal i individualista.

A nivell de composició com treballeu les cançons?

Creiem que no hi ha una manera única de fer una cançó, però el que sí sabem, és que la lletra va molt lligada a la manera de compondre. Si partim d’una lletra, primer es busca l’estructura lírica d’aquesta lletra, i a partir d’ací es pot elaborar una estructura de cançó, triar el que serà la tornada, i el que seran les estrofes, si hi haurà pont, si no, etc.

Després solem centrar-nos en les tornades, busquem que tinguen melodies senzilles de cantar, que el contingut de la lletra vaja acompanyat d’una música coherent. I a partir d’ací es busquen les melodies de les estrofes. Algunes vegades les cançons han partit d’una melodia inicial i s’ha anat desenvolupant la lletra després, o fins i tot s’ha buscat d’entre totes les lletres alguna que puga encaixar en la idea melòdica que s’ha trobat.

Com que venim del món folk, en alguns casos, s’han agafat melodies populars i s’han adaptat a la cançó en qüestió. Ara no recorde en quina cançó però hi ha un trosset del Fandango d’Onil, de la melodia en la tornada.

Quan s’elabora la cançó també es pensa en els recursos musicals que podem utilitzar en cada moment, quina veu ha de ser la principal en cada tema, quin ha de ser l’instrument protagonista, o quins detalls fan la resta d’instruments per tal de donar riquesa tímbrica al tema. S’intenta no repetir els mateixos patrons i anar variant-los per tal de no resultar tediosos. Harmònicament el treball és senzill però efectiu.

Com gestioneu la interpretació i el rol de cada membre d’un grup tan nombrós com El Diluvi?

Aquest aspecte és complicat. Creiem que cada concert és diferent, perquè som 7 músics, amb les nostres peculiaritats, i no sempre ens ixen les coses com tenim al cap que ens han d’eixir. Creiem que som un grup bastant cohesionat i això és genial per a situacions diverses que es donen als directes. Creiem que tots tenim el nostre moment de protagonisme, alguns més que altres, però també és normal perquè també hi ha diversos rols de responsabilitat de cara al públic.

Al grup hi ha dues veus principals, David i Flora, i sobre les veus principals recau més responsabilitat, perquè són les cares visibles. Han de transmetre un missatge, i ho han de fer convençuts, i ho fan. Però això no seria possible, sense una base rítmica i melòdica ben sòlida. Per això, el groove del grup, tot i que no té tanta visibilitat com les veus, és fonamental per a que es produïsca aquesta simbiosi als directes.

Foto de Nerea Coll

Si això no estigués consolidat, les veus no podrien cantar còmodes, segures, i per tant no resultarien convincents. Per tant, tot i que les cares visibles són David i Flora, darrere hi ha una base potent donant suport, Dani amb la bateria, Txus amb les guitarres, Lluc amb l’acordió o Andreu amb el baix. Això és el que ens fa ballar i caminar al mateix ritme. Després estan les ornamentacions que aporten les melodies dels violins de David, les bandúrries de Flora, els acordions de Lluc, o també els detalls de la percussió de Jordi que van donant-li riquesa als temes.

Una cosa que creiem que també hem potenciat en aquest treball és la importància dels cors. Abans no en fèiem tants, però actualment aquest recurs estem potenciant-lo, i Lluc, Dani, Txus o Andreu estan fent cors en molts moments del concert.

En què ha millorat El Diluvi amb el pas dels anys?

Una de les coses que ens ha anat polint al llarg dels anys que portem als escenaris, és que cada vegada tenim més recursos per eixir de situacions que no estaven previstes als directes. Per exemple, quan a David se li trenca una corda del violí ara no hem de parar el concert, i tirem endavant.

Creiem que abans dels concerts tots tenim nerviosisme, perquè volem fer-ho bé, perquè tenim ganes de tocar i cantar, i tenim ganes de gaudir del que fem i que la resta gaudisca del que fem. Creiem que quan pugem a l’escenari, existeix aquesta sincronia entre tots els membres del grup, perquè sobretot li posem actitud, i això es nota. El moment clau és el crit d’ànim que fem tots junts abans de pujar a l’escenari: «Què farà hui el Diluvi? Tocar, cantar i ballar!!» Tots junts, som una veu en eixe moment, el xip canvia i comença la festa.

Imagine que la preproducció d’un treball com Junteu-vos va ser una tasca minuciosa.

La preproducció i producció de Junteu-vos ha sigut un treball de molts mesos, que s’ha fet amb molta cura, i analitzant cada detall amb la nostra mà dreta, David Rosell. Durant el procés de preproducció, es van treballar les cançons que teníem fetes, per donar-li voltes entre tots, i arribar a un punt comú on tots ens trobàrem a gust en el que aportava cada tema. En alguns casos, no hem pogut trobar aquest punt en comú, i per primer cop, hem hagut de deixar fora d’aquest nou disc algunes cançons. Les hem deixat al calaix per fer-li més voltes i en un futur poder arribar a traure més partit d’elles.

Quan vam escollir les cançons que finalment s’inclourien al disc, vam tenir molt en compte el treball que havíem realitzat amb David Rosell, i també el que ens aportava cada cançó al disc i perquè consideràvem que era necessari ficar-la.

Foto de Mònica Llop

I com has estat el procés de gravació de Junteu-vos respecte a anteriors treballs?

A la producció del treball, hem anat gravant en l’ordre que hem seguit sempre (bateria, baix, percussions, guitarres, acordions, violins, bandúrries, veus). Durant el procés de gravació també s’han anat modificant coses, que el productor ens ha anat suggerint per tal de millorar el tema. Ell té una funció importantíssima en aquest sentit, ja que som 7 músics, amb diverses opinions, i ell té molt pes en les decisions que es prenen a l’hora de fer algunes coses, i deixar-ne altres fora. Hem deixat les col·laboracions per al final del procés de gravació, perquè d’aquesta manera quan vénen a gravar ja tenen totes les cançons mastegades i amb la forma que han de tenir.

En aquest procés de gravació ens hem permés anar més enllà en l’exploració de nou sons i possibilitats dels nostres instruments, en especial de les guitarres i acordions. Però en general hem buscat noves sonoritats, imitant cants de balenes i campanes, distorsions amb instruments com el violí, efectes en l’acordió poc convencionals. Hem afegit molta més percussió amb l’ajuda de Joanet, buscant també efectes i sonoritats noves. I fins i tot amb la veu hem experimentat amb efectes i sonoritats diferents. Hem intentat trencar en certs estereotips lligats a la música més tradicional, i portar-la al terreny del pop, i creiem que ho hem aconseguit, o almenys en alguns moments ho hem aconseguit.

Què escolta El Diluvi en la furgoneta de camí als bolos?

Al final, som un grup molt divers, amb gustos molt diferents, i als llargs viatges en furgoneta, escoltem moltíssima música i de molts estils. L’estiu passat per exemple, vam escoltar molt pop francés, però també intentem escoltar els nous treballs dels grups amb els quals compartim escena (Smoking Souls, Roba Estesa, Eskorzo, Balkan Paradise Orquesta, Ebri Knight…). I també música de mestissatge com la cantant Jain entre altres.

Com serà la posada en escena de Junteu-vos en directe?

A l’hora de defendre el nou directe tenim un repte molt important. Perquè una cosa és experimentar a l’estudi amb noves sonoritats, però l’altra és portar-la als directes. Creiem que aconseguirem portar a terme als concerts aquesta tasca de sonar com al disc, amb elements com pedals, amplis i demés, aconseguirem la sonoritat del folk modern que estem buscant, així i tot no serà fàcil.

Creiem que el directe serà molt dinàmic, que es crearà una connexió constant del grup amb el públic. Aconseguirem fer partícip tot el que pugem en l’espectacle del grup. Cada membre tindrà el seu moment durant el concert, però a més, també estarem cohesionats i farem més festa que mai.

S’ha de tenir en compte que per a fer aquesta tasca, serà fonamental la feina del nostre equip tècnic, tant de llums com de so. En aquest cas, guanyarà molt més protagonisme la llum als nostres concerts. Utilitzant elements nous, que donaran una nova estètica al grup, i que crearan l’ambient idoni perquè el concert siga encisador i ple de sorpreses.

Quin paper jugarà el públic als vostres concerts?

L’única cosa que volem és que gaudisquen dels concerts, i que siguen partícips sense cap mena d’obligació ni responsabilitat. Volem fer festa i que siga un moment on el públic s’implique en el que estem fent sense adonar-se’n. Que en cada moment del concert, estiguen amb connexió amb el grup. Que gaudisquen de cada moment individual de cada membre, i crear aquest sentiment de col·lectivitat que volem amb Junteu-vos. No és casualitat que s’anomene així el disc.