[Futur Precari] «La contractació temporal també s’hauria de lluitar»
FRANCESC TEODORO ALADENTE, 23, FILOSOFIA
Volent saber què pensen els joves d’arreu del País Valencià sobre el seu futur i quines preocupacions tenen els hem preguntat a alguns d’ells, sent de diferents àmbits professionals, com veuen les seves possibilitats de futur i com moltes de les situacions que estan vivint ara, siga la precarietat laboral o l’augment dels lloguers, els afecta o afectarà. Avui entrevistem Francesc Teodoro Aladente.
Com penses que va a ser l’evolució del teu salari en els 5 anys vinents?
Acabe d’estudiar, pel que no tinc salari i per tant va a créixer, el que no se si serà suficient per a poder mantindre’m, i més que la meva intenció és seguir estudiant. Si no puc obtenir cap beca doctorat, difícilment vaig a poder fer-ho en relació a allò que principalment he estudiat.
En què et veus treballant d’ací 2 o 3 anys?
Estic a l’espera d’on faré el màster i principalment tinc dos vies obertes per especialitzar-me: màster d’investigació i fer el doctorat. Intuïsc que acabaria sent professor d’universitat i investigador si és possible, i l’altra seria estudis relacionats amb la resolució de conflictes bèl·lics, un món que no conec acadèmicament. Però si això té eixida i em dona una resposta positiva perquè vull que el que he estudiat em servisca per a millorar la vida de les persones. El pensament no es una qüestió ociosa sinó que és una eina de transformació que ens pot ajudar de fer de la nostra vida una més plena en tots els seus aspectes.
Com veus la possibilitat de deixar de compartir pis en un futur?
Compartir pis m’agrada en el sentit de que t’obliga a conviure en persones que no tenen el mateix estil de vida i has de compaginar viure amb elles, reunir-te… i ajuda a viure en societat. Però també és cert que el fet de tenir pis per tu mateixa et dona una llibertat que està bé, encara que no es una cosa que em preocupe ni em plantege ara mateixa.
Anar-se’n a l’estranger per a treballar del que has estudiat ho veus necessari o penses que està acabant-se la fuga de cervells?
No conec les últimes dades, si en nombre de persones ha augmentat o no. Tampoc considere que per a trobar feina, al menys en el meu cas, s’ha d’anar a l’estranger, tot i que considere viure eixa experiència. El simple fet d’haver de desenvolupar-te i expressar-te en una altra llengua i compartir vida en persones d’altres cultures ja enriqueix.
Com creus que la tecnologia ens acabarà controlant la vida?
Ja controla, no determina però controla i supervisa la gran part de les nostres acciones. Estem localitzats, saben els nostres gustos. No crec que aplegue al punt de determinar les nostres decisions, però sí que la condiciona per complet. Són molt poques les persones que viuen sense un telèfon mòbil.
T’agradaria seguir vivint al País Valencià en els pròxims anys?
No visc al País Valencià des de fa 3 anys, visc a Barcelona, tot i que em sent molt unit el meu poble. En aquest sentit més que una contradicció se’m desperta una situació difícil de gestionar. Veig tant en Barcelona com en altres països una oportunitat per a desenvolupar-me personal i acadèmicament, però al mateix temps que comence a passar temps fora de casa, sóc conscient que totes les relacions socials necessiten un manteniment que el sol fet d’estar allunyat físicament ja ho dificulta. Ara bé, sent sincer i sense trobar gran argument que ho justifique actualment veig el meu futur allunyat del País Valencià.
S’ofereixen molts graus a les universitats valencianes, els veu eixida per quedar-se ací?
Puc parlar des de el meu àmbit, i en eixe sentit crec que sí que poden haver eixides professionals més enllà de la docència, de fet actualment, qüestions relacionades amb la bioètica estan tenint cada vegada més importància i presència en l’àmbit de la sanitat, tot i que pel que conec estem lluny d’assolir el nivell d’altres zones del estat, com Catalunya.
Creus que tens més oportunitats a Madrid o a Barcelona?
Si, com anem darrere i estem en procés de potencial, malgrat el potencial que pugui tindre la ciutat de València no se donen les mateixes condicions econòmiques o socials, que no polítiques, que fan que Barcelona i Madrid tinguin, almenys de moment, un ventall d’oportunitats culturals i socials molt més ample. Sense subestimar la terreta. Parlant de la realitat acadèmica i social que més prop està al meu perfil.
Quines mesures creus que s’han de prendre per evitar la precarietat laboral? I amb els lloguers?
No sóc un expert en economia, la meva opinió difícilment es puga justificar, però és cert que en qüestions de salari mínim interprofessional estem lluny de molts països que tenim prop com òbviament el cas de França, la contractació temporal també s’hauria de lluitar. Encara que siga més a llarg termini la precarietat laboral acabaria amb més ajudes a la formació i l’educació.
És més que evident el dret a la habitatge està garantit a la constitució consegüentment el estat hauria de promoure i efectuar accions positives que permeten a les famílies més desafavorides a accedir dignament a l’habitatge, no pot ser que el 50% o més del salari es dedique al lloguer. El govern hauria d’entrar al limitar i regular el mercat immobiliari i els lloguers, crec que en qüestions de drets bàsics fer negoci no hauria de ser l’objectiu principal i la habitatge és un d’ells.
Com veus la situació actual per a les persones que volen ser pares/mares joves?
Ho veig complicat, cada vegada per a accedir a llocs de feina que garanteixen un sou que permeta una vida més o menys digna s’exigeixen cada vegada més anys de formació ser mare pare jove és complicat. no tenir ingressos econòmics no es raó suficient per no tenir descendència el manteniment de qualsevol persona humana provoca una despesa que es difícil de gestionar, els índex de natalitat parlen per si sols.
