[Futur Precari] «Vivim per a treballar»
RAQUEL ANDRÉS SÁNCHEZ, 25, TREBALL SOCIAL
Volent saber què pensen els joves d’arreu del País Valencià sobre el seu futur i quines preocupacions tenen els hem preguntat a alguns d’ells, sent de diferents àmbits professionals, com veuen les seves possibilitats de futur i com moltes de les situacions que estan vivint ara, siga la precarietat laboral o l’augment dels lloguers, els afecta o afectarà. Avui entrevistem a Raquel Andrés Sánchez.
Com penses que serà l’evolució del teu salari en els 5 anys vinents?
No crec que tingui molta evolució, ara mateix no estic treballant, però no crec que aplegue a tenir un sou molt millor del que tenia. Tampoc veig que no aplegue al salari mínim, però sí que no em permeta viure sola.
En què et veus treballant d’ací 2 o 3 anys?
Del que estic estudiant, de treballadora social en algun centre de menors, de refugiats o alguna cosa així. Però també vull que em done llibertat viatjar arreu del mon.
Com veus la possibilitat de deixar de compartir pis en un futur?
Ho veig prou malament. L’única opció viable per a deixar de viure amb ma mare es compartir un pis. Per a viure sola tindria que estalviar molt, cosa que de moment no m’interessa, però supose que quan sigui més major voldré tenir el meu espai propi personal més enllà d’una habitació i preferiré viure a un 5é sense ascensor a compartir pis.
Anar-se’n a l’estranger per a treballar del que has estudiat ho veus necessari o penses que està acabant-se la fuga de cervells?
No ho veig necessari, però personalment m’agradaria fer-ho. Jo si que veig que molta gent, amics i amigues meves, se’n van fora i no volen tornar perquè on van tenen millor sou. Jo personalment tampoc em veig treballant ací en Espanya, no veig que per al meva feina puga ser una opció estable.
Com creus que la tecnologia ens acabarà controlant la vida?
Tinc clar que acabarà per suprimir molts llocs de treball, encara que dubte molt que s’implante els llocs més dedicats a la creativitat o socials. Encara i tot acabarà havent menys feina per a les persones i es tindrà que buscar una manera de viure que no siga mitjançant una feina remunerada. La tecnologia no la podem frenar.
T’agradaria seguir vivint al País Valencià en els pròxims anys?
No, m’agradaria anar-me’n, fa 4 anys que estic desitjant anar-me’n i no perquè no m’agrade viure ací al PV, però personalment veig que hi ha altres llocs amb més oportunitats tant en l’àmbit laboral com en el personal. M’agradaria viure en Llatinoamèrica tot i que sóc conscient de que no hi ha una millor situació que la de ací.
S’ofereixen molts graus a les universitats valencianes, els veu eixida per quedar-se ací?
No tinc ni idea, si és cert que veig que la gent que estudia ací i després treballa ací, però per una altra banda, que pot ser passa més amb els graus superiors que amb els universitaris, és que surt abans el grau que el lloc de treball oficial.
Creus que tens més oportunitats a Madrid o a Barcelona?
Si, sobretot a Barcelona. He estat mirant ofertes i la majoria de treball social son en Catalunya i més concretament Barcelona. En Madrid de fet crec que hi ha molta menys oferta que en València, però on hi ha molta oferta es també en Andalusia. Jo pense que està relacionat amb l’aplegada d’immigrants a les costes.
Quines mesures creus que s’han de prendre per evitar la precarietat laboral? I amb els lloguers?
No sóc cap experta i no vull fer com que sé, però personalment opine que, com ja he dit abans, treball per a tot el món i en base a això se van a aprofitar, de fet ja ho fan. Estem en un sistema de competència total, on has de ser més i millor que el del costat en compte de ser company i cooperar. Jo ficaria la renta bàsica universal per a no dependre d’un treball completament i puguem viure d’una altra manera ¿és un canvi de sistema complet? Si, però pense que vivim per a treballar per a pagar les nostres despeses bàsiques com casa i menjar i no ens permet fer altres coses.
Ficar límits, que a un propietari no pugui ficar el preu que vulgui. Em sembla lògic no deixar que sent un pis menut i en una zona no cèntrica no sobrepasse ni siga igual que la renta mínima. No sé la sol·lució exacta, però crec que és ficar algun tipus de límit tant als bancs com als propietaris.
Com veus la situació actual per a les persones que volen ser pares/mares joves?
Crec que cada vegada hi ha menys gent que vol ser pare/mare jove, més que res per l’economia. No es pensa voler tindre un fill/filla es pensa en si es pot, per tant ja no és si vull és si puc. Jo pense que si els joves tingueren una millor situació econòmica si que serien pares per què podrien i voldrien.
