Els podcast de Tresdeu comencen amb Jordi Company
Llancem per a totes i tots vosaltres els “Originals de Tresdeu“, un nou repositori sonor amb els podcast originals de Tresdeu.com, el millor contingut sobre cultura i tendències en valencià, ara també en el format més portable.
Podràs escoltar-los tots en la teua plataforma habitual on escoltes els teus podcast o música. Ja pots seguir-nos tant a Spotify, Apple Podcast com també en iVoox.
Fent l’agost, el nou podcast de Jordi Company
Encetem aquesta aventura amb Jordi Company, amic i gran professional que amb la mini-sèrie de 4 capítols “Fent l’agost” ens transportarà a les festes populars valencianes i entrevistarà als músics més rellevants que treballen durant l’estiu per fer gaudir a les nostres viles i ciutats.
Les nits no moren mai, amb La Pato
Jordi Company – @company_vidal
‘Fent l’agost’. Com a músic, he de confessar que he escoltat moltes vegades esta expressió –quasi sempre- amb connotacions negatives. ‘Fer l’agost’ és una dita connectada directament amb guanyar diners en un període curt de temps, especialment, a l’estiu. Clar, això fa que pensar…
Des de sempre he cregut que els músics de carrer i la gent que ens dediquem a ‘fer festes’ pels nostres pobles hem estat molt –molt!- infravalorats. Al programa ‘De Banda a Banda’ d’À Punt Mèdia he intentat mostrar esta part (ocultada, en ocasions) de les nostres bandes de música, però aquestes tan sols són un dels pilars festers dels nostres estius. Hi ha moltes més persones que es dediquen a omplir els nostres carrers de música, de llums, de confeti…
Durant el proper mes d’agost –i gràcies a la cortesia dels amics de Tresdeu– podreu escoltar uns podcast per conèixer les persones que s’encarreguen de fer festa als nostres pobles. Hui, comencem amb una orquestra ‘unida, alegre i combativa’: La Pato.
Era l’any 1990 quan un grup d’amics –que continuen sent part de la Pato- crearen esta orquestra que està a punt de celebrar el seu 30 aniversari fent festa a les nits dels nostres pobles. Nascuda a la Ribera Alta, La Pato és una orquestra reconeguda per tots els valencians i valencianes. Qui no ha cantat (o ballat) el ‘lo lo, lolololo lo lo lololo’ de la ‘Gerointifada’ d’Orxata a les cinc de la matinada, a la plaça del seu poble? Tu no? No m’ho crec…
Quedem amb ells a les set de la vesprada a la Torre d’En Lloris, una pedania de Xàtiva on està la seu logística –i local d’assaig- de La Pato i posem rumb a Xaló, una localitat de la Marina Alta on ens asseguren que es troba el millor públic d’orquestres del nostre territori. Al cotxe, Álvaro Lledó (guitarra, dolçaina i saxo), Joanjo Gimeno (tècnic de so), Arantxa Arnau (cantant), Cristian Albelda (trompeta) i jo. Ens espera una hora i mitja de camí sense massa refrigeració –les goles, deuen cuidar-se- fins arribar a la prova de so. Allà, a Xaló, ens espera la resta de l’equip.
Un bon sopar –després de la prova de so- és sempre un presagi d’una bona actuació. Això ens diu Pep Francés, responsable musical i un dels fundadors de La Pato. Sopem bé: braves, entrepans i hamburgueses per a compartir. Ens riguem, molt. Serà un bon ‘bolo’, segons la seua teoria…
Les cinc de la matinada. La gent no vol anar-se’n.
‘Que no teniu casa?’, diu Nando Pérez (cantant). La gent canta el ‘lo lo, lolololo lo lo lololo’ de la ‘Gerointifada’ d’Orxata.
Jo també, tu també. És el que té La Pato, ‘un dia ací, un altre dia allà… gent diferent, tots van parant la mà’, i tots acaben cantant, i ballant, fins que hi arriben els muntadors –per desmuntar- quan el cel comença ja a fer-se clar. Cadascú les seues maletes, ‘demà a quina hora?’.
Tornem per l’Olleria, o per Benigànim? L’última ‘discussió’ abans de que bona part del cotxe es quede en silenci: dormint, meditant, escoltant poesia amb el telèfon…
Unes hores de descans a casa i demà, més.
