Les ‘Paraules de vidre’ de Reacció, déjà vu que s’esvaeix
El ska amb dolçaina, un so tan característic d’una dècada, d’una època de la música feta al País Valencià, ha desaparegut poc a poc de les nostres vides. Uns l’enyoraran, altres no, i alguns ho associem a un moment amb relativa nostàlgia. Són pocs els grups actuals que encara superposen l’instrument de vent local amb ritmes d’inspiració jamaicana, estarien Atzembla i els pegolins Reacció. Estos, després d’un curta durada, publiquen el seu primer disc Paraules de vidre.
És difícil innovar en este espai musical tan restringit, sempre tendirem a comparar-los amb Obrint Pas – que excel·lien per unes lletres que aglutinaven – i amb el reggae de La Gossa Sorda. Reacció pot generar esta sensació de déjà vu, que comença a esvair-se quan precisament gosen abandonar esta herència, quan són més punkis, quan voregen el rap, quan s’allunyen de tots aquells grups que van naufragar fa quinze anys volent imitar al grup de Benimaclet.
