«Equidifantas» per Toni Mejías de Los Chikos del Maíz
El cinema sobre la Guerra Civil espanyola sol pecar d’equidistant. Mientras dure la guerra, última pel·lícula d’Amenábar, és un exemple més. El mateix director ha declarat que amb la pel·lícula ha intentat «no ofendre a ningú». Ja sabeu: va ser una guerra entre germans, els dos bàndols van fer barbaritats, bla, bla, bla.
Però l’equidistància no sols és al cinema. Ahir escoltava en la Cadena Ser, en una conversa entre Javier del Pino i Ramón Lobo, com assenyalaven la culpabilitat del FMI i de Lenin Moreno en la situació actual de l’Equador, però també assenyalaven com a responsable a l’expresident Rafael Correa, com a agitador.
I davant la sentència del judici del Procés, més del mateix. Diran que la solució és el diàleg, que les penes són exagerades, PERÒ que no es pot oblidar la Constitució, que no es poden posar urnes sense permís i altres idioteses per a no mullar-se. Com assenyalar insistentment que són polítics presos i no presos polítics. Tal vegada, si han de repetir-ho tant, és per alguna cosa.
Equidifantas
Sabeu qui no són equidistants? Els nazis d’Espanya 2000 que van entrar l’altre dia en un cinema de València a boicotejar la pel·lícula d’Amenábar al crit de «Viva Espanya». Tampoc són equidistants els qui disparen contra els indígenes a l’Equador. Ni l’FMI, més preocupat per les xifres de retallades que de morts. Ni són equidistants els que cridaven «a por ellos» als Guàrdies Civils que es van desplaçar a Catalunya a reprimir a la seua població.
Però l’esquerra progre ha de ser més tolerant. Com diu Amenábar, busquen «no enfadar a ningú» perquè això els pot afectar econòmicament. Són els pagafantas del sistema. Són Gorka Otxoa suportant l’establishment a la seua esquena i venent la seua bona cara mentre el poder sempre acaba embolicat amb la dreta. Però sempre es necessita un ximple útil que pague el cubata en una festa a la qual ni tan sols està convidat.