3 exposicions de l’IVAM que no et pots perdre
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) és actualment el museu més important d‘art modern de la ciutat de València i del País Valencià. A les seues instal·lacions situades al carrer de Guillem de Castro, 48 al barri del Carme de València s’investiga i es difon art dels segles XX i XXI. Actualment alberga un fum d’exposicions però hui ens ve de gust proposar-vos 3 concretament, sobretot perquè hi ha una que està prop de clausurar-se.
Fake Games
Data de clausura, 1 de març de 2020. El projecte de l’artista Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970) i comissariat per Miguel Caballero, es basa en la realització d’un monument col·lectiu en la galeria 6 del museu a partir d’una de les fotografies més icòniques de la Guerra Civil Espanyola: Mort d’un milicià atribuïda a Robert Capa i Gerda Taro. Sánchez Castillo, en la seua proposta artística, connecta aquesta cèlebre fotografia amb la història de la indústria valenciana del joguet.
Durant els anys de la guerra civil els sindicats d’Ibi (Alacant) van col·lectivitzar una de les fàbriques de joguets més importants. S’hi va parar la producció habitual i només un milicià de llanda va eixir de la fàbrica en aquells anys, model de l’home nou. Després de perdre la guerra, el milicià es va convertir en un objecte comprometedor i molts obrers del joguet van haver de mamprendre camí cap a l’exili.
El leit motiv de l’exposició és la creació d’un memorial col·lectiu basat en l’intercanvi d’una xicoteta figura de la Guerra Civil Espanyola, inspirada en la icònica fotografia de Robert Capa i Gerda Taro, a canvi d’un pensament o un desig que els visitants plasmaran en les parets de la Galeria. Una brigada de 4000 unitats estarà disposada a tal fi. El museu dedica així part del seu espai a les narratives individuals en perpetu joc de conflictes.
Contracultura
© Burguitos / Cráneo de fallera radioactiva. Contraportada del fanzine El Gat Pelat, núm. 4, 1978 Biblioteca. IVAM, Institut Valencià d’Art Modern, Generalitat.
Resistència, utopia i provocació a València. Data de clausura: 17 de maig de 2020. Aquesta exposició proposa un recorregut per algunes propostes contraculturals valencianes entre els anys 60 i 80. La mostra planteja com, des de l’alta cultura i des de la cultura del poble, es van proposar alternatives a totes les ortodòxies de l’època.
La contracultura refà les ficcions que una societat es conta a si mateixa. És possible que no sempre trobe la veritat, però sí que busca alternatives a les mitologies oficials que tracten de consolidar certs “nosaltres”. A València, a Espanya, hi van haver narratives molt clares sobre aquest nosaltres, i hi va haver una resistència a prendre-les massa seriosament. El talent mediterrani que glorificava la propaganda oficial va tindre així la seua contrapartida en la contracultura, que insistia en el fet que les coses no havien de ser així. La contracultura s’oposa, no solament als continguts de la cultura oficial, sinó també a les seues formes: treballa amb altres materials i es manifesta en circuits alternatius.
En aquest mostrari d’actituds presents en l’exposició es posa de manifest com l’art es va obstinar a superar els límits de les pressions polítiques. Com el carrer va parlar. Com alguns artistes es van expressar contra les convencions que s’imposaven a la sexualitat o l’educació. Veurem propostes de relectura d’una identitat valenciana que anava molt més enllà dels clixés. Veurem una societat a la recerca de noves llibertats expressives i de noves experiències vitals.
La societat del rendiment
IVAM estrena nova seu a Alcoi per a la qual comptarà amb una nova galeria situada a la primera planta de l’històric edifici de l’antic Monte de Piedad. L’adreça és Carrer Rigobert Albors, 8. A IVAM Alcoi se situa l’exposició La societat del rendiment. Data de clausura, 15 de març de 2020. L’exposició gira entorn del concepte de la societat del rendiment, definida, entre altres autors, per Byung-Chul Han. Una societat centrada en la producció com a autoexigència, en la qual la positivitat del poder s’alça sobre la negativitat del deure que provenia del paradigma anterior desenvolupat en la denominada societat disciplinària de Michael Foucault.
Els artistes seleccionats i els seus treballs plantegen reflexions sobre diferents aspectes que podem vincular a la societat del rendiment, com per exemple l’organització social derivada del món del treball, l’educació, els conceptes de tensió i d’equilibri o la redimensió del temps. Els artistes Lorenzo Sandoval, Irene Grau, Lluc Mayol, Nuria Fuster, Juan Sánchez, Andrea Canepa i Manu Blázquez visibilitzen en la mostra la seua pertinença a una generació que ha viscut un moment de crisi en un punt important del seu desenvolupament personal i professional, una crisi que sembla que no acaba i que ha comportat un replantejament dels nostres valors i dels nostres modes de vida.
Un aspecte important és el lloc en el qual se situa l’exposició, l’IVAM d’Alcoi. Una ciutat amb un passat industrial important que ha influït notablement en el seu desenvolupament posterior. Aquest passat industrial, especialment el vinculat a la indústria tèxtil, permet prendre Alcoi com a punt de referència dels projectes desenvolupats pels artistes que d’aquesta manera connecten amb la ciutat, els seus agents socials, el seu passat i el seu present, i que visibilitzen així el lloc com un espai que va més enllà d’un emplaçament físic.
