8 pel·lis d’animació en domini públic per a tota la família

Si esteu passant el confinament en família, i si teniu a gent més jove en casa, és possible que ja vos hageu subscrit a Disney+, el servei d’streaming de l’empresa del ratolí. Però si sou dels que pensaven que Mickey Mouse era un pringat, segurament sabreu valorar altres estils de cinema d’animació.

Així que, aprofundint en la vocació de servei públic de la sempre fiable Viquipèdia, vos portem una altra llista de pel·lícules d’animació que podeu vore totalment de bades a l’enciclopèdia més popular del món. Concretament, una llista de pel·lícules d’animació que podeu vore gratuïtament des dels servidors de la Fundació de San Francisco. Diversió per a tota la família.

Pantry Panic

Siguem sincers, quedar-se sol en casa mentre al carrer no hi ha ni Cristo, és ben fotut. I si no, que li ho diguen a Woody Woodpecker (El pájaro loco, vaja) en esta pel·lícula de 7 minuts on el pardal intenta menjar-se al gat quan es troba sense aliments perquè tots els altres ocells han fugit a un hemisferi més càlid. Segur que més d’un i una voldria tindre ales ara mateix i fugir ben lluny.

Doggone Tired

Parlant de situacions que ningú no vol viure, tampoc és de rebut no poder dormir. Problema que potser esteu patint estos dies amb tantes hores sense poder eixir de casa. Si és el vostre cas, vos identificareu amb el protagonista d’este curtmetratge de Tex Avery, un dels mestres de l’animació americana.

Com a bonus track, en Jerky Turkey trobem més desventures d’aliments que no volen ser el dinar de ningú. Un clàssic que potser heu vist si de joves estàveu enganxats al canal Boomerang.

A Tale of Two Kitties

Es coneix que els artistes passen gana, ja que d’altra manera no s’explica la persistència d’esta temàtica als dibuixos animats. En esta ocasió coneixerem a Babbit i Catstello, dos gats que intenten menjar-se a Orson, un pardalet desplomat que més endavant es convertiria en un dels personatges més coneguts de la factoria Warners Brothers. Parlem de Tweety, el famós gos-policia més conegut pel nom de Piolín… bé, espereu: segur que Piolín era policia?

Els Ducktators

No poder eixir de casa fa perdre el temperament a qualsevol. Però per a mala llet, per no dir que tenia una pedrada en la boca, la del protagonista d’esta pel·lícula. Es tracta d’Adolf Hitler, convertit en una espècie d’Ànec Daffy en un divertidíssim curtmetratge d’animació antifeixista realitzat als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Spoiler: al final guanyen els bons.

Curious Alice

La curiositat no sempre és bona. Ara deixarem de costat l’humor per a fer una advertència: aneu amb cura amb les addiccions i el consum d’alcohol durant el confinament. Una advertència que no li feren a Alícia, la del país de les Meravelles, en un curtmetratge educatiu del govern dels Estats Units.

Una interessantíssima animació i un disseny psicodèlic fan tan entretinguda la pel·lícula, que s’emetia a les escoles, que al final els seus impulsors van haver de retirar-la. El motiu no era altre que l’animació era tan atractiva que més que ensenyar a mantenir-se allunyat del consum d’estupefaents, semblava que la cinta servia per a despertar curiositat sobre els seus efectes.

No ho intenteu a casa, i menys en una situació potencialment angoixosa com l’actual.

Princess Iron Fan

Tie Shan Gongzhu és el nom del primer llargmetratge animat del cinema asiàtic, la resposta xinesa a Blancaneu i els sets nans, realitzada pels Germans Wan en la Xangai ocupada pels japonesos.

Es tracta d’una interpretació lliure de viatge a l’oest, el clàssic de la literatura xinesa protagonitzat per Sun Wukong, i que com podeu endevinar, també inspirà Bola de Drac. Si sou otakus, també cal destacar que la pel·lícula impressionà a Osamu Tezuka quan la veié amb setze anys.

Weng Zhong Zuo Bie

Per als xinesos, “capturar a una tortuga amb un pitxer” és una tasca molt senzilla de realitzar. Continuem amb la Xina i el cinema realitzat durant la guerra, tot i que esta vegada arriba el torn de la Guerra Civil Xinesa. En esta ocasió, els comunistes xinesos parodien i ridiculitzen al líder dels nacionalistes, Chiang Kai-Shek.

Fon una de les dos pel·lícules d’animació realitzades al bàndol de Mao durant la guerra. I cal destacar-ho perquè mai no hagueren estat possibles sense la iniciativa de Chen Bo’er. Que a les pioneres del cinema cal reivindicar-les alguna vegada que altra.

Tot i que posats a demanar a la Xina, més que pel·lícules de dibuixets potser ens vindria millor una vacuna. Ja sabeu a quina em referisc.

Sita Sings the Blues

Ja hem passat un parell de guerres, hem intentat menjar-nos diverses espècies d’animals i no sé quantes coses més se’ns han passat pel cap… què tal una crisi matrimonial per finalitzar?

Sita Sings the Blues és un llargmetratge on s’ajunten la llegenda índia del Ramayana amb la historia de la realitzadora del film, Nina Paley. Directora que, farta de litigar pels drets d’autor d’obres derivades de la seua pròpia creació, va decidir alliberar el contingut al Domini Públic.

Mitologia índia, una història de dones reals i un excel·lent apartat visual per a una pel·lícula recomanable. No patiu, que esta vegada els diàlegs no estan en hindi sinó en anglés.