Lluitant contra un enemic (in)visible
Portem ja mig any amb una difícil tasca: lluitar contra un enemic invisible. Si ens remuntem temps arrere, quan vam sentir parlar d’ell allà per desembre, ens semblava fins i tot graciós. Desconeixíem moltes coses d’ell, però no pensàvem que poguera fer-nos mal. Però va arribar març, tot es va detenir, ens van enviar a casa i va començar una baralla que no sabem quan acabarà, perquè tampoc una vacuna ens garanteix res.
Si batallar contra un element tangible no sempre és fàcil, molt menys contra allò que sabem que existeix perquè ho diuen els experts. Hem vist fotografies seues i ha aparegut en premsa i, fins i tot, en el BOE. A vegades ens costa creure-ho. Alguns fins i tot s’aferren a teories conspiratives i neguen la seua existència. Parlen que és una creació del govern, però que les seues accions no tenen cap efecte sobre les persones. A vegades costa rebatre-ho, però és necessari conscienciar que existeix i que hem de continuar buscant respostes i solucions de manera conjunta.
6 mesos després no han canviat molt les coses. Seguim amb molts dubtes. El mal que ha causat és irreparable i la crisi econòmica sembla que serà greu i pot deixar a molts treballadors i treballadores pel camí. Per això és necessari no abaixar la guàrdia, exigir mesures i aconseguir d’una vegada per sempre que l’enemic invisible done la cara i assumisca les seues responsabilitats. No, no parle del maleït coronavirus. M’estava referint al Ministre de Cultura. Vostés saben qui és i on es troba?
