Dani Miquel: «La música és la vitamina per a viure amb felicitat»
Les cançons del passat i els valors del present són el passaport de Dani Miquel per a oferir una proposta diferent que connecta generacions. El seu esperit es defineix com ‘cantacançons’ o ‘alquimista musical’, però siga com siga, l’artista de l’Alcúdia és un fenomen musical que no deixa indiferent ni als més petits ni als més grans. Amb vocació, dedicació i molta estima, Dani Miquel ens transporta mitjançant les seues cançons i espectacles a un món de valors i amor per la nostra terra en el qual els nens són els principals protagonistes. Ara presenta el seu últim treball ‘DESFEM’.
-‘DESFEM’, com la resta del teu repertori, vol conscienciar i transmetre estima. Quins són els valors més bàsics que busques transmetre amb la teua música, i en concret amb el nou espectacle?
Saber, estimar i jugar amb les nostres arrels, amb la nostra cultura. En DESFEM intentem conscienciar de la necessitat de cuidar el nostre planeta.
-Què suposa per a tu presentar un nou espectacle en els difícils moments que està travessant la cultura?
El primer que em ve al cap és què, tal i com estan les coses, vaig a tindre poques ocasions de representar DESFEM. Però tinc molta necessitat de començar a fer coses per a canviar la manera que tenim de viure malgastant, sense pensar en la brutícia que deixem amb el nostre pas per aquesta casa nostra.
-En les teues cançons parles de temes aparentment complexos com la economia circular, la llar o la igualtat, entre altres. Com ho fas per transmetre aquests missatges als més petits?
Amb alegria, i molta estima. Quan faig una cançó sempre tinc el pensament de què els infants m’estan mirant de reüll.
-També defenses la importància de l’ús del valencià i de la identitat dels nostres pobles. És difícil defensar aquestes premisses avui dia?
El valencià és la nostra identitat, és el puntal de la cultura del nostre país. Tot és posar-se. Així de senzill.
-Durant el confinament vas publicar diàriament un vídeo amb la teua música. Quina importància creus que ha tingut la música en els més petits durant aquest temps?
La importància de la música en el temps de confinament és igual que quan no estem confinats. La música és la vitamina per a viure amb felicitat. També és matemàtiques, història, geografia, esport, idiomes… Amb música s’aprenen millor les coses.
-Veiem que a poc a poc vas reprenent la teua agenda, però encara hi ha actuacions suspeses. Com ho esteu afrontant i com està sent la reacció dels espectadors al retorn als espectacles?
Estem fotuts i arrimats a marge. Hi ha que tindre paciència, ensenyar als ajuntaments que cuidar els infants serà una de les coses més boniques que faran en esta vida.
-Les teues obres van dirigides als més petits però també als majors. Resulta més difícil arribar a la jovenalla o als adults?
Res és difícil si ho fas amb ganes i convençut.
-Els teus espectacles sorgeixen de la recuperació de cançons infantils tradicionals valencianes. Que trobes en aquestes cançons que no tenen les actuals?
Ixes cançons són l’arrel de la terra que xafem, l’arrel de la cultura d’aquest país, això pense que els infants ho han de mamar. Qui perd els orígens, perd la identitat. Cançons com El Micalet de la Seu, un campanar al mig de València construït a finals del segle XV (Paco Muñoz conta un història molt bonica del campanar). Cançó com Pere de la mel que repassa el procés de com es fa el vi.
La Masereta (tot un himne per las infants) on una dona viu a un mas, un mas és una casa de camp on es treballa l’horta i cada dia aquesta dona va a comprar al mercat, però també a vendre, perquè ella ven el seu treball, perquè ella és una dona treballadora i ens diu que la fruita és de temporada, que les taronges tenen pell, i també ens diu que els nespres són de Callosa d’Ensarrià i les carxofes de Benicarló, els kakis de l’Alcúdia o de la Ribera. També ens diu que comprem al mercat que tot és més barat… I NO ESTÀ PLASTIFICAT!
