Què haurem de salvar ara? Per Toni Mejías
Al març ens van dir que la pandèmia ens igualava a tots. Amb el pas del temps vam anar veient que no, que els privilegiats continuaven tenint privilegis. Tremenda sorpresa. El que sí que ens ha atorgat per igual la pandèmia és la capacitat de ser herois i heroïnes. Com si foren el mateix Stan Lee, els diferents governs, tant el central com els autonòmics, no han parat de crear superhomes i superdones. Ens han donat la capacitat de salvar vides sense ni tan sols preguntar-nos. Al juny ens van afirmar que havíem vençut al virus, amb el nostre superpoder de no moure’ns del sofà i ens van animar a nous reptes, salvar l’estiu.
Ens van dir que isquérem de casa, que consumírem en els establiments locals i viatjàrem dins del nostre territori. Que havíem de salvar l’hostaleria. Que havíem d’omplir bars (amb les seues limitacions, clar), igual que hotels i atraccions turístiques de les diferents ciutats espanyoles. Ens van armar de gel hidroalcohòlic, de mascaretes de tota mena i ens van llançar a les platges i carreteres de l’Estat per a salvar l’economia una vegada havíem vençut (segons les autoritats) a la maleïda Covid-19.
Pel que sembla no havia sigut així i, encara que l’estiu ens va donar una treva per diferents factors, el virus va començar a circular de nou, la corba va començar a ascendir el seu particular Tourmalet i les mesures de restricció van tornar en diferents graus segons la comunitat autònoma. Aquestes limitacions en espais públics i reduccions en la mobilitat van semblar fer efecte. Tornàvem a usar el poder de quedar-nos a casa el màxim possible i la corba va començar a descendir. Semblava bona idea seguir amb mesures similars, contindre el virus al màxim possible i tot això amb certes llibertats que permeteren no danyar l’economia, que és la principal protagonista que salvar en aquesta aventura, però, com a bons herois i heroïnes que som, calia salvar de nou: aquesta vegada el nadal.
No semblava bona idea. S’han obstinat a parlar d’una tercera ona que ni tan sols existia i donant-la per bona si, d’aquesta manera, se salvava el nadal. Se’ns deia que limitàrem els contactes alhora que se’ns obrien les portes per a fer tot el contrari. Perquè igual que som herois per salvar el nadal, serem els malvats que facen créixer la nova corba. En això són llestos els maleïts governs. Ens poden convertir en vilans al no assumir ells responsabilitats i deixar-ho tot en la més que esmentada “responsabilitat individual”.
Ara ja ha passat el nadal. Entre que s’adopten restriccions, es publiquen en el Butlletí Oficial i demés tràmits, ens hem menjat el tortell de reis i hem salvat l’economia de nou. Després, els Governs poden tornar a demostrar la seua mà ferma i les seues mesures contra el virus. Tornarem a baixar la corba. Tornarem a veure els irresponsables que som omplint les urgències dels hospitals i els que ens van llançar als comerços i els restaurants es tornaran a llavar les mans. Que llestos són els maleïts. Normal que manen ells.
Una vegada tornem a baixar la corba, damunt amb la vacunació en marxa, què haurem de salvar ara? San Valentín? Carnestoltes? Al final l’única cosa certa és que molts busquen salvar el seu cul i la seua butaca mentre les defuncions no cessen. Tenim responsabilitat individual? Sí. Cansament? Sí. Crisi? Sí. Però que no ens venguen com a salvadors de res, perquè som els que més hem de perdre en aquesta pandèmia. Tant en salut com en economia.
Imatge de portada de Stephan Wusowski / Pixabay
