Així és la nova obra de la companyia Atirohecho
Tot teatre és polític, però l’etiqueta normalment es queda curta quan parlem del teatre d’Atirohecho. La companyia proposa des dels seus inicis un teatre combatiu, de barricada, que aposta pel treball físic i la paraula guiats per la memòria històrica. Atirohecho compleix el seu desé aniversari i ho celebra estrenant aquest cap de setmana el seu nou muntatge, A Galopar!, que revisita la seua segona peça estrenada, Ladran, luego cabalgamos.
“Allista’t a les milícies d’Atirohecho!”, així apareixia en les xarxes socials uns mesos arrere el cartell que anunciava les audicions per a la nova versió de l’espectacle, que traça un paral·lelisme entre el moviment dels indignats del 15M i el clima revolucionari anarco-sindicalista durant la Segona República.
Sobre com va sorgir la idea de versionar aquest clàssic de la companyia, la directora, Carla Chillida, comenta que “tot va començar quan un Ajuntament ens va cridar per a programar Ladran, luego cabalgamos, una de les peces que portàvem més anys sense fer i que compta amb un elenc que es troba ara mateix submergit en molts altres projectes. Encara així ens va fer molta il·lusió i vam voler posar-la en marxa”. Aquesta oportunitat els va valdre d’excusa per a posar-se a treballar en un projecte que ja venien tramant: la idea de generar una escola-plataforma de teatre polític per a gent jove a la ciutat de València. A Galopar! suposa així una porta que obri el projecte Atirohecho perquè els joves de la ciutat generen els seus propis projectes de teatre polític amb l’acompanyament, suport, mitjans i infraestructura de la companyia.
El nou elenc de joves intèrprets de la peça està conformat per Marc Estrellat, Carmen Asecas, Arantxa Cortés, María Covadonga, Francesc Romeu Ferrer, Rubén Cerdà-Bacete i Hu Zhao. Aquest grup aporta a la nova versió la seua pròpia visió de la història i de l’avenir. “Ens porten les seues reflexions, des d’on ells van viure o recorden el 15M, en el qual quasi tots eren xiquets o preadolescents, i les seues vivències són molt diferents d’eixe esdeveniment que per a la nostra generació va ser tan mític. Treballar amb ells i elles ens ha fet molt conscients del pas del temps”, assenyala Chillida. Una reflexió que posa en context el que ha suposat el moviment del 15M per a la joventut amb la perspectiva d’una dècada.
Compleixen també 10 anys com a companyia, una dècada d’incansable producció teatral i artística sempre molt lligada als moviments socials i en constant reivindicació política. Malgrat no haver deixat de costat mai la seua pròpia reflexió sobre el seu treball, el d’ara s’apareix com un punt d’inflexió en el qual mirar arrere cap al gran volum d’obra generada. Una companyia ja adulta en l’horitzó de la qual apareix, en paraules de la directora, “un projecte polític i col·lectiu molt més ampli on succeïsquen moltes coses relacionades amb l’art i el pensament crític. Aquesta via que obrim amb la joventut i altres col·lectius dóna compte d’aquesta voluntat”.
L’equip de A Galopar! es completa amb la dramatúrgia de Carla Chillida i Rafa Segura, la traducció de Margarida Mateos, l’ajudantia de direcció de Manuel Climent i els grafismes d’Elías Taño.
