Mercadona, publicitat de marca blanca, per Toni Mejías
En l’Estat espanyol hi ha una sèrie de mentides que han decidit assumir-se per una àmplia majoria sense cap rubor. Estan les que s’assumeixen segons la ideologia, com que el PSOE és un partit d’esquerres o que darrere dels atemptats del 11M està ETA. Però hi ha altres universals que se les creuen gent de tota índole. Les meua favorita és que Mercadona no gasta diners en publicitat. Fals, que no isca en els espais publicitaris no vol dir que no invertisca en promoció, sinó que ho fan d’una manera més subtil, ho disfressen de notícia.
Podria posar molts exemples de diversos mitjans i d’altres anys, però sense haver de rebuscar massa podem veure el seu modus operandi. Em centraré en el periòdic valencià de més tirada, el Levante-EMV, i només en el que portem de 2021. Mirant les notícies d’aquest mitjà dels dos últims mesos és suficient per a fer-nos una idea. Comencem.
Ahir mateix hi havia dues notícies de Mercadona d’aspecte econòmic. En una d’elles parlaven del que cobra un treballador d’aquest supermercat i destacaven que paguen millor que la resta dels competidors del sector. En l’altra deien que reparteixen 409 milions entre els treballadors “pel seu esforç durant la pandèmia”. Podrien dir que per a cobrar la prima has de passar una avaluació, per exemple, però val, va, acceptem que puguen ser notícies publicables. Però per què no hi ha notícies similars de la resta de supermercats? Ni rastre de la memòria econòmica de Carrefour o Consum, per exemple, en el periòdic.
Però més enllà d’aquestes dues notícies que, repetisc, poden tindre la seua lògica, la majoria són com les que veiem a continuació: “El nou producte de Mercadona amb el qual enlluernaràs”. “Les novetats més romàntiques de Mercadona per a Sant Valentí”. “El nou producte desinfectant de Mercadona que està arrasant”. A més de diverses notícies que ens diuen l’horari de la botiga, la qual cosa no entenc quin valor informatiu té en un periòdic. Són exemples de l’últim mes i mig. Si tirem d’hemeroteca, llegim sobre pizzes fascinants, vins barats per a paladars exquisits o de formatges dins del rànquing mundial.
Pot ser no és publicitat i Levante-EMV gasta els seus diners en un corresponsal que recorre Mercadona diàriament. El curiós és que aquestes “notícies” venen sense signar. La gran majoria fiquen només les inicials i ens quedem sense saber qui és el reporter misteriós que ens descobreix els millors productes de la botiga de Juan Roig. La veritat és que funcionen i alguns d’aquests productes arrasen a les botigues quan es publiquen noticies en diferents periòdics. No és d’estranyar que aquestes els donen visites als seus webs, com tampoc és d’estranyar que darrere hi haja una injecció econòmica.
No sols és parlar dels seus grans productes, també la imatge del seu amo és admirada constantment pels grans i petits mitjans. Les seues gestes al àmbit esportiu, artístic i cultural. La seua generositat, la seua grandiloqüència, la seua intel·ligència… El que demane Juan Roig ho té perquè és el puto amo i ningú el discuteix. És igual que ens anime a treballar “com a xinesos” o vaja a manifestacions ultres d’extrema dreta, si vol les claus de la ciutat i ser portada d’un periòdic, sense problema. El que el senyoret vulga.
No, no gasten en publicitat. Gasten en submissió i lloances, que és bastant més fotut i humiliant.
