Ni a Vallecas ni a Russafa: No passaran!, per Toni Mejías
Santiago Abascal i Rocío Monasterio volen obrir hui la seua campanya a Madrid en el barri de Vallecas, un dels femers morals dels quals parlaven fa poc. Saben que van a un lloc on no són ningú, on són cinquena força política i coneixen perfectament que d’aqueixos votants no depenen els seus resultats. Però és l’estratègia que ja van utilitzar al País Basc o a Catalunya. No busquen els vots d’aqueixos veïns, sinó vendre una imatge de crispació, que els mitjans de comunicació els facen cas i els presenten com a víctimes i que la gent dels barris rics o aquells de pobres “aspiracionals” pensen que VOX fa bé aïllant a aqueixa xusma.
Per desgràcia, a la ciutat de València fa temps que hem vist aquesta manera d’actuar de l’extrema dreta. Espanya 2000 ha estat molt de temps campant per la ciutat amb el permís de l’anterior govern del PP. També anaven a barris on sabien que no eren benvinguts. Van passejar diverses vegades per Russafa, quan era un barri amb una forta comunitat migrant, abans que la gentrificació ho canviara. Allí recorrien els seus carrers intentant imposar por i llançant consignes racistes.
També un barri amb col·lectius socials com Benimaclet ha patit aquestes visites de l’odi i la intolerància, l’última fa molt poc, on es van passejar amb torxes i banderes feixistes. Però no era la primera vegada. De fet, fa anys fins i tot van entrar en el Centre Social Terra de Benimaclet per a intimidar als allí presents. Sempre amb impunitat policia, sí, però tant en Russafa com en aquest barri, sempre hi ha hagut veïns que els han plantat cara i els han dit que no eren benvinguts. Igual que, segurament, farà hui el poble de Vallecas. Perquè, encara que alguns creguen que la indiferència és la millor manera d’afrontar-ho, no es pot tolerar que alcen el seu braç en les nostres cares sense dir ni piule.
La diferència entre els actes de VOX i Espanya 2000 és que aquests últims sempre han sigut residuals, almenys en les votacions. Molts col·lectius i associacions valencianes han fet un continu i excel·lent treball perquè així siga. També sembla que des dels mitjans valencians no se’ls va voler blanquejar i ajudar a pujar com sí que succeeix amb la formació d’Abascal. Hui eixiran a Vallecas en cerca de crispació i d’atenció mediàtica i, justament, d’aquests últims depèn la imatge i el discurs que venguen. Com han demostrat que no es pot esperar molt d’ells, esperem que les urnes, els col·lectius socials i el temps els retorne al seu lloc: l’ostracisme.
No tornaran. No podem permetre’ns-ho.
Foto de portada extreta del twitter @VKseDefiende
