Montana Colors, els esprais catalans que pinten el món
Jordi Rubio Rocabert tenia 26 anys quan, treballant en una empresa de pintures, va conéixer un grup de joves de Barcelona que es dedicava a dibuixar grafitis. Després de parlar amb ells, va descobrir que la indústria no era conscient d’aquest moviment i va detectar un nou mercat en naixement, fabricar esprais. Va anar a parlar amb el seu cap per explicar-li la idea. “Em va dir que em dedicara a treballar, no em va escoltar ni cinc minuts“, recorda.
Per aquell moment, va deixar la feina i el 1994, amb 27 anys, va crear Montana Colors juntament amb Miquel Galea. Una empresa que es dedicaria a la producció de pintura en esprai per aquesta gent que era vista com a “gamberros“. Ara factura 36 milions d’euros anuals, té sis filials i exporta a més d’una vuitantena de països. És l’empresa referent pels artistes de grafitis. És la companyia que ha creat la indústria del grafiti.
El destí en el naixement de Montana
Però la seua història amb la pintura i els esprais es podria dir que va començar de casualitat. Anteriorment, va iniciar els estudis de Dret, però ho va deixar. Necessitava una feina i va recalar en una empresa de pintura. “Hi vaig entrar perquè buscaven una persona que tinguera moto, i jo en tenia. Podria haver acabat en una empresa de croissants“, explica. Un temps després va passar al laboratori i es va formar en cursos de química.
Va ser llavors quan a través d’aquesta feina va conéixer un grup de nois que es dedicaven a fer grafitis a Barcelona. “Vaig veure que tenien molta força i una necessitat de creació artística molt gran“, destaca. S’hi va entendre molt bé i va veure que, tot i ser consumidors d’esprais, ningú en fabricava pensant en ells.
I va nàixer Montana, gràcies a uns cúmuls de casualitat que resumeix: “La persona indicada -treballava en una empresa de pintura- en el lloc indicat -Barcelona, per on va entrar el grafiti a Espanya- i en el moment indicat -quan cap empresa de pintures visualitzava els grafitis”. I va ser un pioner i un innovador. Va detectar un nou mercat i el va construir.
Jordi Rubio: “Nosaltres estimàvem el grafiti i l’estimem ara“
La locomotora de Montana va ser el món del grafiti. Des de llavors, Montana i el grafiti han crescut junts: “Nosaltres estimàvem el grafiti i l’estimem ara. Forma part de la llibertat d’expressió, d’una ciutat que és viva“. A partir del seu naixement, Montana es va anar fent coneguda entre els ambients dels artistes i gent d’arreu del món demanava els seus productes. El seu creixement ha estat imparable. El 2016 facturava 20 milions anuals i fabricava 8 milions d’esprais l’any. Quatre anys després en factura 36 i produeix 15 milions d’unitat. Quan va nàixer el 1994, eren dues persones. Ara són uns 285 treballadors.
Tots els productes de Montana es produeixen en els dos centres que la companyia té a l’àrea de Barcelona: Esparreguera i Sant Vicenç de Castellet. Mai s’ha plantejat deslocalitzar l’activitat. “Jo vinc del Vallès, que vivia del tèxtil i exportava a tot el món. Dins de la meua genètica hi ha la necessitat de produir. Catalunya és un país de producció“, emfatitza. A més, la proximitat li permet mantindre el seu segell en el producte.
Jordi Rubio: “El nostre reconeixement és la història de la marca“
Mentre Montana creixia de manera exponencial, les empreses tradicionals de pintura es van adonar del nou mercat que s’obria. Algunes el van copiar i, fins i tot, una empresa alemanya va intentar comprar-los. “Ara, el que ens diferencia no és el producte, ja ens ho copien tot. No som millors o pitjors. El nostre reconeixement és la història de la marca“. I és que Montana van ser els primers en escoltar els grafiters i oferir-los el que necessitaven. Així s’han convertit en un referent.
També ha estat el creador dels grafitis shops, botigues perquè els grafiters puguen comprar els esprais. Tenen una vintena de punts de venda a tot el món: de Barcelona fins a Bangkok, de Los Ángeles a Kuala Lumpur o de Tokyo a Istanbul. “El creixement està garantit”, resumeix.
