La premsa lliure necessita lectors lliures
Ahir, 3 de maig, es va celebrar el Dia Mundial de la Premsa Lliure. Una iniciativa que va impulsar la UNESCO en 1993 amb la idea de «fomentar la llibertat de premsa en el món en reconéixer que una premsa lliure, pluralista i independent és un component essencial de tota societat democràtica». La realitat és que la llibertat de premsa actualment és mínima. Els grans mitjans estan controlats per grans empreses que decideixen sobre la seua línia editorial i els mitjans més xicotets, que intenten informar sense la pressió de bancs i multinacionals, sobreviuen com poden amb el suport dels seus lectors.
A més, la precarietat en aquest ofici és cada vegada major. Totes, durant la carrera, somiem amb ser com Kapuściński, idealitzem la professió i volem construir un món millor a través d’ella. Tenim grans metes fins que el mercat laboral ens mostra la realitat. Moltes no exerciran, unes altres acabaran de redactores en un periòdic que abans repudiaven i algunes, amb sort, seran pluriocupades en diversos mitjans per a arribar a un sou mínim.
Moltes de les periodistes virals que segueixes en xarxes socials han de fer infinitat de treballs per a un sou digne, llevat que aconseguisquen la repercussió que les porte a televisió. I ací saben que algunes opinions poden decidir el seu futur i convertir-lo en una cosa efímera. Nadar contra corrent en el periodisme no és rendible i arriba un punt que la fam estreny. Perquè l’estómac no acabe decidint què publiques o si deixes d’exercir, es necessiten lectors que aposten per una altra mena de periodisme allunyat dels convencionals, aquells que rendeixen comptes a grans bancs i desconeguts homes de trage.
Ahir, aprofitant el 3 de maig, les companyes de La Directa van fer una campanya brutal sobre aquest assumpte. A primera hora van pujar una portada en la qual lloaven la gestió de Mercadona, una cosa contrària a la seua línia editorial habitual. Durant 9 hores van mantindre la farsa i, encara que molta gent sospitava alguna cosa, molts altres es van llançar a la crítica immediata. A la vesprada van acabar la campanya, van traure la portada real en la qual criticaven la gestió del supermercat i van deixar un missatge clar: «Una de les claus de la independència editorial dels mitjans de comunicació és qui els finança».
Exacte. Mentre Mercadona, Telefónica, El Corte Inglés o Banco Santander siguen els qui financen als mitjans de comunicació, la celebració del Dia Mundial de la Premsa Lliure serà una pantomima. Mentre no es traga les brutes urpes dels empresaris dels consells de redacció, no hi haurà notícia sense un interés darrere. La Directa (o La Marea o El Salto, entre altres), ens ensenyen que sí que existeix una altra manera de fer periodisme, però que sense el suport dels subscriptors no és viable.
No deixes que decidisquen per tu. Ni en política ni en periodisme. Apostar per la premsa lliure és apostar per una societat més democràtica. Tu decideixes el teu vot, però també decideixes quins mitjans de comunicació mantens amb vida.
